Segurament pensareu que és una sortida massa típica i fins i tot amb poc interès. Doncs per a mi ha estat un dia especial. Després de molt de temps tornar al Bastiments ha suposat retrobar-me amb la muntanya després de molt de temps.
Dit això, la ruta d’aquest diumenge va començar poc abans d’arribar a Vallter 2000, concretament a la corba on hi ha els indicadors per anar al refugi d’Ull de Ter.
És una ruta molt coneguda i transitada per la qual cosa no hi ha cap problema per seguir les marques que es portaran al refugi amb un pendent constant i amb un paisatge que ens ho fa tot molt més fàcil. Creuarem l’incipient Ter quan encara no és més que un rierol.
Des del refugi ens enfilarem fins al Coll de la Marrana i ja a dalt tombarem a la dreta per enfilar-nos a Bastiments.
El vent ha fet la pujada una mica més difícil però com sempre l’esforç ha tingut la seva recompensa.
Ha estat una ascensió especial i emotiva que em permet tornat a escriure quatre ratlles a aquest bloc.
La muntanya té una atracció especial que mai s’oblida. Qui ha estat als seus cims sempre tindrà ganes de tornar-hi.
La Via romana
del Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un
testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al
nostre país.
Creada en
època de l’Imperi Romà, la Via romana del Capsacosta és ben fàcil de resseguir.
En diversos trams presenta un excel·lent bon estat de conservació. Aquesta calçada
era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i
després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap
al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb
l'esmetada via principal.
Els murs, guarda_rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana del
Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat
uns dos mil anys enrere.
Aquesta ruta ens portarà per la Via Romana des de Sant
Pau de Seguries fins a sant Salvador de Bianya.
Com dic al principi, aquesta és una ruta perfectament
vàlida per fer-la amb nens, doncs el desnivell que hem superat és mínim, la
ruta té, entre d'altres, una funció didàctica molt interessant a banda de la
possibilitat de gaudir de la naturalesa .
Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Salvador
de Bianya que ens servirà per anar a buscar els vehicles que deixarem a Sant
Pau de Seguries davant mateix del càmping d'aquesta població.
Des de davant el càmping continuem la carretera direcció
Nord fins a trobar l'indicador que ens avisa que comença la Via Romana.
A partir d'aquest punt és del tot impossible perdre el
camí que està molt ben senyalitzat.
Només hem de tenir en compte que hi ha punts
senyalitzats com a variants on caldrà decidir si seguim per la via Romana o bé
per la variant.
Aquestes variants el que fan és escurçar una mica el
camí, evitant les ziga-zagues de la via que servien perquè els carros que en aquell
temps i transitaven poguessin superar amb més facilitat el desnivell.
Durant tot el camí anirem trobant rètols explicatius
dels diferent elements que anem trobant.
Dades:
·Des de Sant Salvador de Bianya a
Sant Pau de Segúries amb cotxe... 15 minuts (pels túnels de Collabós)
·Duració del trajecte de la Via
Romana amb esmorzar i parades incloses (forces per cert).. 3h.
·Desnivell de pujada durant la
primera mitja hora..... 100m. aprox.
·Desnivell de baixada..... 450m.
aprox.
·A partir de la font de l'Arç no hi
ha cap font per agafar aigua.
Hem deixat el cotxe a l’estacionament que hi
ha davant mateix de l’indicador del camí que porta fins al refugi d’Ull de Ter.
06:15h. Ens comencem a enfilar pel camí
esmentat que trobem senyalitzat amb marques blanques i vermelles.
06:35h. Arribem al refugi d’Ull de Ter i
continuem el camí direcció al Coll de la Marrana.
07:20h. Ja som al Coll de la Marrana. A la
nostra dreta tenim el Bastiments i a la nostra esquerra el Gra de Fajol Gran.
El camí de pujada està perfectament fresat i
no tenim marge d’error. L’últim tram és el que es fa més costerut, però un cop
al cim l’esforç queda recompensat.
08:15h. Som a la creu del Bastiments on
després de fer-nos unes fotos deixem enrere per anar fins al piolet.
08:35h. Piolet de Bastiments (2881m.). Avui el
vent bufa de valent i la sensació tèrmica és baixa, per això sempre és
recomanable anar ben equipat quan volem anar al Pirineu. Amb tot però ja
comencem a veure gent que arriba al Coll de la Marrana per pujar on som o bé
per prendre el camí d’anada fins a Núria.
Nosaltres continuarem direcció nord-oest per
dirigir-nos al Pic del Freser. Des del cim del bastiments perdem altitud tot
baixant entre pedres que no deixen veure cap camí. El pic del Freser sempre
davant nostra fa fàcil intuir per on cal passar i un cop a la collada dels Mals
Inferns ja tornem a veure el corriol per on hem d’anar.
09:20h. Collada dels Mals Inferns (2700m.).
Des d’aquí cal tornar a mirar amunt i iniciar l’ascens que ens portarà al Pic
del Freser. Haurem de superar uns 130m. de desnivell i passar per una cresta
que ens farà dubtar si deixar-la a
l’esquerra o bé a la dreta. Si la deixem a l’esquerra haurem de perdre alçada
però és més fàcil. Si la deixem a la dreta caldrà que estem atents on posem els
peus. No és perillós però ens demanarà
atenció.
09:55h. Ja som al Pic del Freser i davant
nostre veiem el pic de l'Infern. Ara estem a 2835m
Després d'assolir aquest cim, continuem ara direcció
al pic de l'Infern que el tenim davant nostre. Per arribari perderen altre cop
una mica d'alçada i sense cap dificultat arribarem al cim del Pic de l'Infern.
10:27h. Pic de d’Infern. (2.869m.) Des d'aquí
tenim una bonica vista dels estanys de Carançà podent-se veure a la llunyania els cims el Roc Blanc i del Carlit entre
d'altres.
Refem el camí que hem seguit per pujar el cim
i abans d'anar cap al coll de Tirapits, ens enfilem fins al Pic dels Gorgs.
11:00h. Pic dels Gorgs. Ja des d'aquí seguim
el camí que ens portarà fins al Coll de Tirapits i des d'on baixarem per
trobar-nos amb el camí que molta gent utilitza per anar des del coll de la
Marrana fins a Núria. Nosaltres el farem a l'inrevés
12:02h. Coll de Tirapits. Baixem fins a la
vall seguint el camí que ens portarà fins al Coll de la Marrana. Una última
pujada ens espera abans d'assolir aquest punt.
13:32h. Coll de la Marrana. Ja des d'aquí tot
és baixada fins a l'estacionament passant altre cop pel refugi d'Ulldeter.
14:32h. Arribada. Una bonica sortida que ens
ha portat per alguns dels cims més coneguts d'aquestes contrades i on hem pogut
veure una gran quantitat de gent. El dia ens ha acompanyat tot i el vent de
primera hora.
Fins a la propera, salut a tothom
PD: Vull donar les gràcies al Miquel per deixar-se
acompanyar.
Sortim de Joanetes quan són les 08:10h passant per davant de Can Lluert i deixant immediatament la pista, seguint el camí de la dreta on hi ha un rètol que diu "Santa Magdalena i les Olletes"
El camí és costerut però molt fresat. Transitem pel mig d'una roureda fins a trobar el camí que ve de baix i senyalitzat amb pintura groga.
Pocs metres després creuem un altre camí i passat aquest, a uns 10m. aproximadament, girem a l'esquerra per tornar-nos enfilar.
Cal dir que sempre cal seguir les marques grogues i que el desnivell és constant i important, cal haver esmorzat bé.
A les 09:08h. arribem al Puig Soi, des d'aquí ja podem gaudir d'una molt bona vista del camí que seguirem per pujar a Sant Magdalena pels ganxos vells, una canal situada a la dreta del Puig dels Llops i després la baixada per la canal fosca o ganxos nous, una altre canal situada a la dreta de les antenes.
Seguim pujant pel caire que tenim davant nostra i després girem a l'esquerra per anar a buscar la canal que hi ha a la dreta del Puig dels Llops.
Uns metres més endavant, ens desviem una mica per veure el que havia estat el Mas Can Guilla, ara només són unes runes difícils de veure si no es coneix el punt exacta (marcat al track amb un Wp).
Una mica més amunt trobem la zona anomenada com el Barret. Una pedra que abans en tenia una altre a sobre amb la forma de barret. Ara aquesta pedra reposa als peus de la seva companya. El punt és evident en haver-hi escrit el nom en lletres blanques més que visible.
Passat aquest punt, una mica més amunt, trobarem una cruïlla de camins on hi ha una placa clavada a la pedra i un rètol indicatiu "CAMÍ NOU" Aquí prendrem el camí de sota que ens portarà a peu de cinglera fins al començament de la canal vella, (marcat com a Wp).
El camí, tot i que es veu, no està massa fresat i anem perdent una mica alçada per primera vegada des de que hem començat a caminar.
09:59h. En aquest punt (també marcat com a Wp al mapa amb el nom de camí dels ganxos) girem a la dreta i comencem a pujat la canal.
No presenta cap dificultat tècnica, però per a les persones que no els agrada les alçades ni les grimpades, no és d'allò del més recomanable. Cal superar alguns desnivells verticals amb l'ajut de ganxos i cadenes perfectament clavats a les roques, que fan del recorregut una zona especialment atractiva i interessant. Val la pena pujar per aquí, sempre tenint en compte el que he dit abans.
La pujada és forta i sempre constant, ens ho hem agafat amb calma.
Un cop a dalt, sortim al camí i girem a l'esquerra fins a trobar un planell on a poca distància hi ha un rètol que diu "Puigsacalm pel pas dels burros i Puigsacalm pel Puig dels Llops. Nosaltre prenem el camí de la dreta que perd desnivell.
A la propera desviació ja trobem un rètol que ens indica per on hem d'anar (Sta. Magdalena).
Per la pista per on caminem, si estem atents, ens trobarem en primer lloc la font vella i poc abans d'arribar a santa magdalena, la font Nova (totes dues marcades al mapa) i sota la pista al marge esquerra.
Arribem a Santa magdalena, són les 11:12h. Toca esmorzar, reposar una mica i gaudir d'aquestes fantàstiques vistes del Pirineu i de la Garrotxa.
Després de descansar una mica continuem la ruta, ara ja de tornada, tot dirigint-nos a les antenes per pujar al Puig Corneli, un punt on val la pena arribar-s'hi.
Mentre pujàvem, a la nostra esquerra, havíem deixat una porta de fusta i un indicador, ara cal tornar-hi per seguir aquest camí.
Des d'aquí comencem a baixar els primer ganxos i un cop superats girem a la dreta on comença pròpiament dita la Canal Fosca o Ganxos Nous. Pels que no els fa por l'altura i els agrada les grimpades, és un punt ideal. Cal extremar la prudència i subjectar-se bé, però dit això és un dels atractius de la ruta, uns passos entre les cingleres que es fan difícils d'entreveure des de baix. Hom pot deduir d'on ve el nom de canal fosca, les parets verticals deixen poc espai per a la llum...
Tot just acabats els darrers ganxos trobem un caminet a la nostra esquerra de no més de quatre metres que ens porta fins una roca on hi ha la campana de Santa Magdalena (senyalitzada en el mapa amb un Wp.) Una finestra increïble a la vall d'en Bas.
Seguint el camí de baixada ens trobem al punt on hi ha una placa clavada a la paret en agraïment a les persones que van fer possible el camí que acabem de deixar enrere.
Entre boixos el camí continua direcció est, fins arribar al Coll del Forn (marcat al mapa). Poc després el mateix corriol ens porta al Pla Falguera. Tant bon punt entrem al pla, baixem avall per la seva dreta fins a trobar un camí, poc fresat en forta pendent de baixada i amb Joanetes sota nostra.
Ja són les 14:06h. ara trobem el camí que ve de Fontanills i que potser hagués estat millor prendre des del Pla Falguera per evitar-nos alguna esgarrinxada.
Seguin aquest camí ens trobem amb un pal amb marques grogues que ens indica que cal seguir-lo.
Passem per davant què havia estat el Mas Roure, ara en trobarem uns quants d'aquests masos abandonats.
Seguim baixant i ara passem per davant de les restes del Mas Can Poc i després del Mas La Planota, tots ells indicats en el track i en el mapa. Ells són restes muts de la nostra història.
Tornem a trobar un pal indicador i girem a l'esquerra, el mateix fem a les dues cruïlles següents fins arribar al Mas Sant Romà on uns metres abans podem emplenat les cantimplores d'aigua.
Ara ja estem arribant, baixem deu minuts més i ja som al punt de sortida.
En Miquel, en Pinilla, en Josep Lluís, en Florenci i jo, en Ramon, en gaudit d'una matinal entretinguda i molt variada.
Per arribar al refugi de Laurenti ho fem per Puigcerdà (N-260). Des d'aquí seguirem la carretera de Mont-Luis direcció a Formigueres i abans d'arribar a Querigut agafarem un trencant a l'esquerra on hi ha una casa marró i un rètol indicatiu que diu " SENTIERS DE MANDONNEES".
Durant 11 km. seguirem la pista forestal que està en molt bon estat i arribarem al refugi de Laurenti, punt de partida de la nostra excursió.
07:42h. Comencem la ruta seguint la pista direcció sud fins creuar el rierol on hi ha el desviament a l'esquerra senyalitzat amb marques grogues i vermelles.
El camí no té cap possibilitat de pèrdua i ens portarà directament al Llac de Laurenti. Ja des d'un bon principi el camí és costerut i així seguirà fins ben arribats al llac.
Arribem al llac (1935m.) a les 08:35h. on aprofitem per fer un descans i gaudir d'aquest paratge fantàstic. És un llac natural d'alta muntanya i des d'aquí tenim una molt bona vista del Roc Blanc i del camí que ens queda per fer.
Voltem el llac per la seva dreta i de seguida trobem una zona pedregosa que les fites que anem trobant ens ajuden a creuar.
A les 10:02h. arribem a un collet que deixa a la dreta el Roc Blanc i un petit llac que avui està sec.
Seguint el mateix camí direcció nord arribarem després d'una forta pujada al Coll de Laurenti (2400m.). Un monòlit de metall ens indica que estem a la "Reserve Nationale de Faune ORLU"
Aquest és un punt divisori i on tornarem a la baixada per agafar el camí que ara deixarem a l'esquerra.
Ens queda per superar la darrera cresta que ens portarà al cim.
Arribem al Roc Blanc a les 11:03h. Han estat 3'20h. de pujada, amb dues parades per descansar i fer fotos.
Des d'aquest cim tenim una meravellosa vista del Pirineus, enterbolida una mica pels núvols baixos que comencen a créixer a las parts baixes de les valls.
Esmorzem tranquil·lament tot gaudint de bona companyia i comentant les bones sensacions viscudes durant tot el camí.
Per no repetir el camí hem decidit de tornar per la vall que té accés des de la Porteille de Barbouillere. Per fer-ho tornem a baixar fins al Coll de Laurenti i aquí ens desviem, ara, a la dreta.
Baixem una mica i ens anem decantant a la dreta sense que trobem un camí clar a seguir, però sempre amb el Roc Blanc sobre nostre. Tant bon punt fem el gir a la cresta ja veiem sota nostra, a la dreta, la Porteille de Barbouillere, on arribem a les 12:19h.
També hi ha possibilitat de baixar fins als llacs i agafar el GR que ens portaria igualment a la Porteille de Barbouillere, havent de recuperar un centenar de metres a la part final per accedir-hi. Això ho hem vist des de la Porteille, és una opció a tenir en compte.
Un primer tram des de la Porteille es de grans blocs de granit que fa de mal caminar, saltar més ben dit, fins que els deixem enrere.
Seguim la baixada al costat del rierol per prats d'alta muntanya i amb la companyia de les marmotes que ens miren des de la distància.
L'aigua fresca i neta ens fa més fàcil el camí de tornada.
Els prats de suau baixada deixen lloc a un bosc d'avets amb una forta pendent que tot zig-zagejant ens farà retrobar amb la riera perduda a dalt del prat.
Després d'aquesta baixada el camí es fa més planer i ens portarà fins al Bousadus du Hau i després al Bousadus du Bas.
Des d'aquest últim punt tenim la opció més fàcil de seguir al nord a buscar la pista forestal que ens portarà fins al refugi i que la tenim a uns 200m. o com hem fet nosaltres, buscar un camí més directe que finalment hem perdut i que ens deixarà al mateix lloc. Cal dir que tot i que el camí es perd per l'herba, no hem tingut cap dificultat donat que els bosc és net i sense cap obstacle. Només cal seguir el track del GPS. Si no es porta GPS, tot i que sempre tenim la pista a la nostra esquerra, recomano anar a buscar la pista des del Bousadus du Bas.
Arribem al refugi de Laurenti a les 15:00h. Una ruta circular que ens ha fet suar però que sense cap mena de dubte recomano i molt. Uns paratges de gran bellesa i amb molta diversitat on passem dels boscos d'avets, als prats d'alta muntanya, llacs i rierols. Durant el trajecte és fàcil de veure marmotes i cabirols.
Be, doncs això ha estat tot, només falta donar les gràcies al Pere i al Josep per la seva companyia i pels bons moments viscuts.
Aquesta sortida ens portarà des de la bassa de Monars (1303m) fins al pic de les Bruixes (1393m) i Sant Marc (1328m)
Podem veure la foto a la qual fa referència la paraula vermella clicant a sobre d'ella.
L'aproximació la farem des de Camprodon i Rocabruna, on passat aquest últim trobarem la pista forestal que ens portarà fins a la bassa de Monars. En aquest punt deixarem el cotxe i seguirem la pista fins on s'acaba, uns dos-cents metres desprès de la bassa.
Sortim d'Olot a les 06:30 i a la bassa de Monars hi arribem a les 07:40h. moment en que comencem a caminar.
Com hem dit seguim la pista forestal fins on s'acaba, just on hi ha un indicador que ens diu que fins a sant marc hi ha 4'6K. que tardarem 1h.10min. i que per anar a Maians i tenim 9,3Km. amb un temps previst de 2h.23min.
El tram està marcat amb pintura verda i taronja i el camí està més que fresat per evitar cap confusió.
A la nostre esquerra tenim el Comanegra, cim que en aquesta ocasió no assolirem i que sempre el tindrem com a punt de referència tant a la anada com a la tornada.
Ja ven aviat a la nostra dreta i per sota, veurem el petit nucli de Monarsamb la seva església de sant Feliu de Monars, el Mas Mitjà i tot seguit el corral d'aquest mateix mas, que havia estat un dels més grans de la Garrotxa.
08:40h. Som al Puig Antic, a 1346 m d'alçada. Just passat aquest punt, si baixem uns 30 metres aprox. trobarem l'Avenc del Puig de les Bruixes(està marcat al mapa amb un Wp). Segons es diu aquest avenc comunica aquest punt amb una casa o mas de la part francesa. Si no es sap la seva ubicació és molt difícil de trobar, doncs l'entrada no es veu fàcilmentfins a pocs metres.
Reprenem el camí que aviem deixat per anar fins al Pic de les Bruixeson arribem a les 09:01h.
A l'est, tota la plana de l'Empordà amb el mar que està tapat per la boirina., sens dubte tot un espectacle per a la vista.
Deixem enrere el Pic de les Bruixes i anem cap a Sant Marc.
En primer lloc baixem fins al coll de sant marc i tot seguit per una fagedaque ens proporciona frescor ens enfilem per arribar al Pic de sant marc. Mentre caminem per la fageda, anem seguin les marques de pintura groga.
A Sant marchi arribem a les 09:45h. aprofitem per esmorzar i seguir gaudint d'unes vistes meravelloses. Des d'aquí podem veure fins i tot l'ermita de Sant Aniolamb la riera al seus peus. El Bassegoda presideix el nostre esmorzar.
Deixem el cim per la cara Oest i li donem la volta passant per davant d'un gran faig tot deixant-lo a la nostra dreta.
Tot seguit arribem a una clariana sota mateix del cim de sant Marc i trobem un pal amb una cinta de plàstic de color verda que ens indica el camí a seguir.
Baixem fins al collet de l'arç i en aquest punt el camí continua tant bon punt entrem al collet a la nostra dreta per encarar direcció al Comanegra. Ara seguim les marques de color groc que anem trobant pel camí.
11:10h. Arribem al collet de l'Estret. Aquí prenem el camí que surt de l'esquerra per anar al Pla de la Vaca, el Pujant de la guilla i la cova del Pla de la vaca.
11:16h. Mentre anem baixant a la nostra esquerra trobem una barraca que de ben segur és utilitzada habitualment per algú que hi dorm.
Poc després arribem al Pla de la vaca, el creuem fins a l'extrem Est, a l'esquerra, on entre boixos trobem la sortida, o si es vol l'entrada de la cova. Nosaltres sortirem per aquí. Per a més seguretat mireu el mapa i el track per trobar-la, no és fàcil si no es coneix la seva ubicació exacta.
Ara volem trobar l'altre extrem de la cova, per això busquem el passant de la Guillaque és al final del prat, més o menys a la meitat. També està marcat al mapa amb un Wp.
Un cop hem baixat el pujant de la guilla resseguim la paret en la mateixa direcció per on veníem fins a trobar l'entrada de la cova. Em d'estar atents en trobar un roure molt gros i el camí una mica fressat que comença al seu davant i que ens obliga a pujar uns tres metres per llavors girar a la dreta fins a trobar el forat que dóna accés a la covai que no es veu fins a ser al seu davant.
La cova deu tenir uns 10 o 15m. i ens fa tornar a sortir al Pla de la Vaca. No deixa d'ésser una curiositat geològica gens fàcil de trobar.
Toca refer el camí que havíem fet per dirigir-nos a la font del Pic de les Bruixes. Que ningú pensi a trobar un bon broll d'aigua per emplenar les cantimplores, res d'això. Per arribar fins a la font hem de tornar a passar pel Collet de l'estret i després arribar pel mateix camí que havíem fet fins a una clariana. Aquí hem de girar a l'esquerra, per la dreta és per on havíem vingut. No hem de deixar en cap moment el camí fresat i sempre caminant per sota de la carena que marca el Comanegra, el Pic de les bruixes i Sant Marc per encarar el punt de sortida.
12:27h. Font del Pic de les Bruixes. No és una font pròpiament dita, o almenys en aquest moment. Si fos molt necessari podríem aprofitar el degoteig que surt de les pedres, però no ha estat aquest el cas.
Continuem el nostre camí que no té marge d'error i arribarem a la font de l'Avellanosa.
13:14h. Font de l'Avellanosa. Aquí podríem aplicar els mateixos termes que a la font del Pic de les Bruixes. Hi ha un abeurador poblat per capgrossos i una serp d'aigua.
Ja estem a pocs minuts de finalitzar el nostre trajecte
Cliqueu sobre les paraules en vermell per veure la foto o l'enllaçRESUM FOTOGRÀFIC
GRÀFICA DE LA RUTA
TRACK DE LA RUTA PER A GPS (pendent)
Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a l’estacionament del monestir de Montserrat (5€ dia) i un altre al coll de la Maçana que s’hi arriba venint des del Santuari per la carretera BP1103. El coll es troba a l’encreuament de les carreteres B-1100, B-1101 i B-1103 Aquesta és una ruta que es portarà des de la part més occidental de la muntanya fins al Santuari. La primera part de la ruta ens portarà des del coll fins al refugi Vicenç Barbé, llavors continuarem fins al cim del Montgròs, seguirem cap al Coll de les Pinasses per agafar el camí de Sant Jeroni, passarem per les instal•lacions del funicular i baixarem al monestir pel camí de les Ermites. A les 08:03h.comencem a caminartot seguint el GR-172 degudament marcat amb pintura blanca i vermella i poc després el deixem per seguir el camí que ens portarà al refugi de Vicenç Barbé marcat amb pintura groga. De totes maneres anem trobant indicadors a cada cruïlla que ens ho indiquen. A les 08:21h. Arribem al Collet de Guirló a 797m d’alçada, on hi ha una cruïlla, seguim el camí de la dreta que passa pel costat d’un arbre on hi ha una creu pintadai un pal indicador. A les 08:36h. arribem al Pas de La Portella. A les 08:47h. ja som al refugi de Vicenç Barbé. Seguint el mateix camí trobem una roca foradadaque nosaltres deixem a la nostra esquerra i seguim pel camí de la dreta. Ara ens dirigim direcció al Coll del Port. La ruta continua per camins protegits per una vegetació verda i abundant que es fa difícil d’apreciar des de les zones allunyades i que sorprèn als que hi van per primera vegada, acostumats a veure, només, les impressionants parets de les muntanyes, Montserrat sorprèn per molts motius. A les 09:12h. fem una parada per esmorzar i tornem a reprendre la marxa a les 09:35h. 09:40h. Passem per davant de la Font de l’Esllavissada. 09:50h. Arribem al Coll del Port, situat a 975m. d’alçada. A les 10:53h. som a la Coma dels Naps de Dalt, tenim el Montgròs a 450m. passem per una cruïlla marcada al plànol de la ruta i que prenem a l’esquerra direcció al Montgròs. Si seguíssim a la dreta aniríem a Can Jorb. Un cop al Coll del Montgròs pugem al cim. 11:14h. Ja som al Montgròs. (1133m) però malauradament la boira i els núvols baixos no ens deixen veure les fantàstiques vistes que des d’aquest punt és poden gaudir. Baixem altre cop al coll i seguim el camí que havíem deixat per pujar a dalt. 11:54h. ens trobem una altre cruïlla marcada al mapa que prenem a la dreta. El camí segueix passant per sota el Camell de Sant Jeroni i fins el Coll de les Pinasses. En aquest punt prenem el camí que baixa a la dreta i que ens portarà a peus d’un fantàstic mirador on val la pena descansar-hi uns moments per admirar les vistes que se'ns presenten. Continuem la baixada pel mateix camí i arribarem a l’estació del funicular ( 13:45h). Passem de llarg i continuem la baixant pel camí de les Ermites. A la nostra esquerra ens trobem l’ermita de Sant Miquel i poc després arribem al Monestir. La nostra caminada ha acabat i ara, asseguts a taula, comentarem l’experiència viscuda. Fins a la propera.
RESSENYA: La nostra ruta comença i acaba a Hostalets d'en bas, pujarem a Falgars, ens dirigirem cap a Cabrera per anar fins al pla d'Ayats i des d'allà, passant pel mas de Pujolriu, tornarem als Hostalets. 07'10h.: Hem deixat els cotxes a l'estacionament que hi ha a l'entrada dels Hostalets, creuem el carrer Teixeda i sortim pel C/ Vic. Just a la sortida del poble prenem el camí que tenim a la nostre dreta , passem per davant el Mas la Clapera nova i immediatament per la Clapera vella i quan arribem als Terrers deixem la pista a la nostra esquerra i prenem el camí marcat que comença enfilar-se i que ens portarà fins dalt de falgars. Poc després de deixar la pista creuem el Rec de Corades i després la riera de Falgars El desnivell costerut que superarem en aquest primer tram és d'uns 450m. A les 08:15h. Arribem a la font de la Portallera i pel grau del mateix nom arribarem fins a dalt. Ara són les 08:40h. Tot seguint la carretera que ens portarà fins a Falgars d'en Bas ens desviem a la nostre dreta per veure el salt de la coromina on encara hi ha un vell generador que s'utilitzava per fer llum. Altre cop al camí de Falgars arribem fins a la Coromina de Falgars i Sant Pere de Falgars que creuem pel mig per anar ja direcció a Cabrera. Passarem pel Molí de la Faja creuant el torrent i voltant el molí tot deixant-lo a la nostra esquerra. Arribarem sota Cabrera on ens quedarà per superar un desnivell de 200 metres abans d'arribar a dalt. Un cop a Cabrera continuem camí baixant per les escales per anar al Coll del Bram i voltem el puig dels Llops per la cara nord. El camí ens portarà fins al Pla d'Ayars, passant pel costat de les cabanyes del mateix nom i fins a peu de cingleres per admirar la fantàstica vista. Continuarem caminant a peu de cinglera per anar a trobar el baixant del llop. Abans d'arribar al Mas Santcrist tenim l'opció, molt recomanable i de curt trajecte, de pujar fins al Puig de la Bastida (1242m.). On hi havia aquest mas ja només queda un cobert i les marques dels fonaments del que havia estat aquest petit mas. El camí que seguim ens portarà fins al Mas Pujolriu, que visitem i on fem una petita parada per gaudir d'aquesta fantàstica masia. Aquest mas ja es troba esmentat l'any 1390 i la seva capella de Sant Jaume fou construïda l'any 1816. Baixem per la carretera fins just creuar la riera. En aquest punt ens desviem a la nostra esquerra tot resseguin la cinglera que tenim a la dreta i fins a trobar el camí utilitzat per la lletissonada del 2006. Aquest camí ens farà baixar molt ràpidament sense que tinguem opció a perdre's ja que encara està molt fressat. Arribats a baix ens trobem el Mas Els Bertrans i des d'aquí per la carretera arribem altre cop a Hostalets. Una ruta d'uns 21 quilòmetres aproximadament que hem gaudit d'allò més.
Aquesta ruta ens portarà a visitar les tines de vi de la vall del Flequer, a la comarca del Bages.
07:55h. Sortirem de la població de Rocafort tot agafant la carretera BV-1224 que ens portarà fins al castell de Rocafort, una construcció ubicada al cim d’un turo. Recularem sobre les nostres passes fins a retrobar-nos amb la carretera que seguirem direcció sud per anar fins al mas Can Riera. Deixerem el mas a la nostra dreta i baixarem fins a creuar el torrent de la font de l'Àlber. Ens enfilarem direcció a Sant Pere d'Oristrell. 09:05h. Sant pere d'Oristrell. Aquí fem una parada per esmorzar. Des d'aquest punt prenem la pista que ens portarà fins a la Vall del Flequer des d'on podem seguir la ruta, molt ben senyalitzada, per visitar les tines (10'00h), primer trobarem les Tines del Bleda, tot seguit les del Tosques, les de l'Escudelleta i per acabar las d'en Ricard (10'53h.). Les tines són unes construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades per la seva part interior. Són unes construccions aïllades que es localitzaven als camps on hi havia les vinyes. Dins aquestes construccions s’hi abocava el vi per emmagatzemar-lo. A la part inferior hi havia la boixa que feia la funció d’aixeta que era per on s’extreia el vi. Aquestes són unes construccions que només es dóna en aquest territori i que tenien un fort arrelament històric. Cal dir que el Bages era la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya plantada. Un cop visitades les Tines pujarem fins a la casa del Flequer pel camí del mateix nom i tot seguit ens dirigirem fins al mas de les Grauetes. Aquest tram es pot fer per la pista que passa per sota la casa del Flequer, o bé, com hem fet nosaltres, enfilant-nos a l’esquerra del camí per anar a trobar la carena direcció al Montgròs (584m). Aquest tram de camí no està indicat i ens servim dels GPS per seguir la ruta. Arribats al cim (12:29h), ens cal baixar per anar al mas de les Grauetes, per fer-ho baixem pel vessant sud sense que hi hagi cap camí marcat. Un cop al mas ens queda molt poc per tornar a Rocafort on havíem deixat els cotxes. Arribats aaquest punt, és molt interessant no deixar-se perdre el Puig de la balma de Mura, entre Rocafort i Mura. És un mas del segle XII i on es pot veure una construcció feta aprofitant la paret de la muntanya.
RESSENYA: (editada per en Miquel, a quí vull donar-li les gràcies) Vam anar-hi: En Miquel, en Xevi, en Ferran acompanyat del Linus, en Florenci, en Jose, en Carles i jo, en Ramon)
Habitualment es comença la caminada a la plaça de Beuda, a 338 metres d’altitud, al costat mateix de l’església de Sant Feliu, del segle XII. Però nosaltres continuarem amb cotxe aproximadament un quilòmetre i el deixarem a l’aparcament que hi ha al trencant de can Oliveres.
El municipi de Beuda té 35’75 Km2 i hi viuen uns 150 habitants, tot i que a l’any 1860 hi vivien 850 persones. En el seu terme hi ha les antigues pedreres d’alabastre, d’on es va extreure el material per esculpir moltes mare de deus del romànic català i també les tombes reials del monestir de Poblet.
És un poble de gran riquesa monumental. A més de l’esmentada església de Sant Feliu, hi ha la de Sant Pere de Lligordà, del mateix segle; la basílica del Sant Sepulcre de Palera del segle XI i també Santa Maria de Palera del mateix segle. En el mateix terme Municipal hi ha Santa Maria de Segueró, un altre edifici romànic del segle XI.
Agafem carretera amunt en direcció cap a Can Oliveres, però abans d’arribar a la casa deixem la carretera sense asfaltar i prenem el camí a l’esquerre. De seguida agafem el de la dreta, doncs el contrari ens portaria al Castellot de Beuda.
Passem just sobre la casa i anem pujant per un típic camí d’alta garrotxa, amb moltes pedres soltes.
Primer trobem un bon mirador sobre la guixera de Beuda i seguidament dos llocs amb unes bones perspectives del Santuari a on ens dirigim.
S’arriba a la Salve Regina, anomenat així perquè antigament els romeus que pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve, després d’haver resat el rosari pel camí.
El camí s’acaba al coll de Batet, on trobem la carretera asfaltada que puja de l’Hostal de can Vilà i que durant una estona la seguirem.
De seguida s’arriba a la font de Roca Pastora, situada sota el cingle del mateix nom.
Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal.
La noia va quedar meravellada però també amoïnada i va decidir no explicar-ho a ningú. Però estava neguitosa i la seva mare va voler saber què li passava. Al final va aconseguir que li expliqués, però la mare no s’ho va acabar de creure.
Per això la noieta li va demanar que l’acompanyés per repetir la caiguda. Però desgraciadament aquest segon intent no li va sortir bé i va morir.
No gaire lluny de la font hi ha el Corral de l’Abat, una antiga construcció d’uns trenta metres de llargada que aprofita la bauma del cingle. Havia servit de corral, de fortificació i de lloc de guaita. La construcció, ben interessant, conserva encara antigues finestres i espitlleres.
Per arribar fins aquest punt, seguirem per sobre la font fins a trobar la cinglera que seguirem per la seva esquerra tot superant un desnivell d'uns 60 metres.
Feta la visita al Corral de l’Abat, reculem fins la font i tornem a agafar la carretera en direcció cap al santuari, però als 100 metres la deixem novament. En el primer revolt a l’esquerre, baixem clot avall durant uns 10 minuts fins trobar una primera cova. Si continuem per sota la cinglera, en pocs minuts arribem a la cova de les Encantades, ben interessant, doncs al final de tot es bifurca en dues petites cavitats, semblant als forats dels ulls d’una calavera.
Ja que no és fàcil de trobar, recomano d'utilitzar el track del GPS per arribar-hi. Una bona referència pels que no disposen de GPS, es que un cop hem inicat la baixada des de la carretera, cal tenir en compte la cinglera de la nostre dreta, doncs les coves en formen part.
Llavors hem de tornar a recular pel mateix camí fins la carretera.
Amb cinc minuts més n’hi ha prou per arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous, l’antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871, però el visitarem a la tornada.
Just després del revolt a l’esquerre que hi ha darrera el monestir, es deixa la carretera i s’agafa un camí a la dreta que va pujant.
Pocs minuts més i s’arriba a l’esplanada construïda el 1971 i on s’aparquen els vehicles.
Un minut més de camí i ja només resta pujar l’escala que ens deixa davant mateix de l’església del segle XIV, construïda entre els anys 1311 i 1318.
Representa la Mare de Déu asseguda amb el nen a la falda, al qual aguanta amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta sosté el ceptre de la reialesa. L’infant, mig assegut i decantat lleugerament cap a l’esquerra de la mare, mostra en una mà el Llibre de la Vida, mentre amb l’altra imparteix la benedicció.
La imatge original es troba al Museu d’Art de Girona per motius de seguretat.
La Mare de Déu del Mont és la patrona del bisbat de Girona.
Ja a l’interior de l’església encara s'hi conserva l’harmònium adquirit per Jacint Verdaguer gràcies a uns subscripció popular. El preu va ésser de 750 l’any 1888.
Jacint Verdaguerva pujar a la Mare de Déu del Mont a finals de Juliol de 1884 i hi va estar fins a mitjans de setembre.
Hi va pujar per un dia i se n’hi va quedar una quarantena. Tal com va deixar escrit, aquells dies van ser un dels períodes més feliços i tranquils de la seva vida.
Es ben sabut que aquí hi va escriure gran part de la seva gran obra l’Atlàntida.
Al costat del bar de l’hostatgeria es conserva la seva cambra des d'on podia gaudir d'una immillorable vista del Canigó (2.784 m).
La placeta que hi ha davant l’església porta el seu nom i justament a la plaça de Mossèn Cintohi ha les tres arcades de l’antiga construcció dels Hostalets i una placa commemorativa que posa:
200 aniversari de l’ascensió al Mont dels científics DELAMBRE I MECHAIN pares del sistema mètric decimal 13 setembre 1992 ROTARY CLUB FIGUERES-ALT EMPORDÀ
Però, qui eren en Delambré i en Méchain? El 1790 el govern francès va encarregar a l’Acadèmia de Ciències de París que creés un nou sistema de mesura, que es pogués anar implantant a tot el món. Els científics Delambré i Méchain, foren els encarregats de fer les medicions oportunes per tal d’establir la mida patró bàsica, que fou batejada amb el nom de metre, paraula grega que vol dir mida o mesura.
Els dies 13 i 14 de setembre de 1792, els esmentats científics es van instal•lar a la Mare de Déu del Mont per fer-hi un seguit de triangulacions entre Barcelona i Dunkerke encaminades a configurar el metre com a mesura bàsica universal. Es va escollir la muntanya per fer-hi els treballs degut a la seva situació estratègica.
L’any 1793 Méchain tornà al Mont i hi va estar dos dies més fent-hi més medicions. Va deixar escrit: “Alguns cops el vent era tan violent que els observadors havien d’aturar el treball i portar l’aparell més a prop de la paret per protegir-lo”.
A l ‘estat espanyol el nou sistema fou adaptat l’any 1849.
A la Mare de Déu del Mont hi ha una hostatgeria on tothom que busqui pau i tranquil•litat no pot deixar de fer-hi estada. Us deixo l'adreça de la seva pàgina web: http://www.marededeudelmont.com/inici.php Després d’una visita prou interessant, és hora de començar a baixar. Ho fem pel mateix camí de pujada fins al Monestir de Sous.
Aquí fem una breu visita a les ruïnes. Al costat del monestir hi ha la font dels Monjos. Porta una Inscripció que va deixar escrita Jacint Verdaguer l’any 1884 i que diu així:
"Un vell del país me digué que en temps antich no hi era; més que passant per allí uns perseguidors de moros, no’m sapigué dir qui, sentiren una gran set y exclamaren: “si Déu nos fes mercè d’un poch d’aygua!” Y en la mateix instant vegeren aquexa font de la terra”.
Seguidament baixarem pel Pujant o pas del Grau. Ens pocs moments es perd molta alçada. Al seu final, el camí es decanta cap a la dreta i va força planer. Quan torna a davallar, trobem les ruïnes de la casa de Roca Rovira. Al seu voltant encara es poden observar les antigues feixes, ara plenes d’alzines.
Es troba en un turó encinglat per tres costats. La seva posició és molt estratègica i fàcilment defensable.
Es conserva una torre circulari un recinte tancat al costat nord. També es pot veure la cisterna.
Els primers documents que en parlen són de l’any 1002. La seva història acaba l’any 1469 quan va ser abandonat i enderrocat per ordre del rei Joan II. És justament llavors quan es va construir el castell de Beuda, molt a prop del poble i també conegut com a Castell de Queixàs.
La baixada del castellot és realment forta i acaba a la riera. A partir d’aquí el camí va pràcticament de planer i en poca estona ens deixarà al costat del cotxe.
Hem fet una ruta circular per un lloc ben interessant des del punt de vista històric, paisatgístic, excursionista i cultural.
DIVENDRES 18 DE JUNY Sortim d’Olot a les 7h. del matí Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Nicolàs de Bujaruelo, i un altre a la Pradera de Ordesa, que és des d’on començarem aquesta marxa. Sortim d’OLOT pels tunels de Bracons i per l’eix ens dirigim direcció Lleida. A l’alçada de Lleida prenem l’A138 direcció AINSA i un cop en aquesta població per l’N260 anem direcció BROTO. Poc després arribem a TORLA i ja d’es d’aquí fins a la Pradera de Ordesa on, com hem dit, deixem un dels cotxes. 13:27h. carregats amb les pesants motxilles iniciem la nostra ruta per la vall, on trobem constants indicacions per seguir el camí que ens portarà fins a la Cola de caballo. En aquesta ocasió alguns dels integrants del grup volien passar per la senda de los cazadores, però aquesta estava tancada. 14:21h. Arribem a la Cascada de la Cueva. Un salt d’aigua, dels molts que anem trobant, i que val la pena fer-hi una petita parada. 15:32h: Cascada del Estrecho. Un altre salt degudament senyalitzat molt espectacular. 14:41h. Gradas de Soaso. Un seguit de salts d’aigua que no deixen indiferent i que és un bon motiu per fer la ruta per la part baixa de la vall. Mentre anem fent camí un ruixat ens obliga a posar-nos la capelina durant uns vint minuts, però després i tímidament va sortint el sol. 16:30h. Arribem a la Cola de Caballo. Un salt d’aigua espectacular que desperta els cinc sentits i que ens fa sentit afortunats de poder contemplar un recó de món tant fantàstic. Només per arribar fins aquí val la pena visitar Ordesa. En aquest punt fem una parada per reposar i fer les fotos de rigor. Decidim pujar per las Clavijas de Soaso, i així ho fem. No hi ha cap problema amb l’ajut de les cadenes i ganxos que hi ha enganxats a la pedra, i això ens fa estalviar una bona pujadeta. A mig camí ens hem trobat un grup d’excursionistes que ens han informat que els havia estat del tot impossible arribar al cim del Mont Perdut per la boira i el mal temps. Esperem que demà les coses millorin.... Ja avanço que no serà així. 18:30h. GORIZ: ja som al refugi, amb nosaltres sis hi ha una quarantena de persones més. El temps efectiu des de la Pradera fins al refugi ha estat de quatre hores justes, la resta l’hem dedicat a fer fotos i visitar diversos salts d’aigua que es van trobant. Toca una bona dutxa, que de bona no en té gaire, l’aigua ve directament de la neu que hi ha uns metres més amunt i ja us podeu imaginar la situació... impressionant. De les dutxes només s’escolten crits, uns crits que repetirem nosaltres dintre de poc. Sopem a les 19h.: De menú tenim: sopa de mongetes (imagineu-vos els efectes nocturns...), amanida verda, hamburguesa amb puré de patates, mousse de formatge, pa, aigua i vi. L’Albert ens sorprèn amb una ampolleta de ratafia que fa les delícies del grupet. Demà serà el seu aniversari. La previsió del temps per demà és de cel ennuvolat amb algun ruixat molt dèbil. Des del refugi la boira no ens deixa veure els cims, però esperem que demà la cosa sigui diferent. Ara, a les 20:30h. el cel és serè DISSABTE 19 DE JUNY Ens aixequem a les 6:00h. Esmorzem i preparem el material per iniciar la pujada. Comencem a caminar a les 07:10h. Davant nostre puja un grup de quatre persones. 09:35h. Hem arribat al Lago Helado. La boira comença a ser molt espessa i la neu ens ha obligat a posar-nos els grampons mitja hora després d’haver començat a caminar. Es comenta la situació i dos de nosaltres decidim no seguir pujant mentre que els quatre restants intentaran fer el cim. La situació és complicada. La nostra intenció era fer el Mont Perdut i després des del Lago Helado assolir el cilindro per dirigir-nos cap a la Torre i des d’allà a la Brecha i Serradets. Davant la nova situació hem decidit de trobar-nos de nou al refugi de Góriz per seguir la ruta, però per la part baixa. Mentre baixem ens anem comunicant per l’emissora i les noticies no són massa bones pels que segueixen pujant, cada cop tenen més boira i la visibilitat és molt reduïda. Quan ja han superat l’escupidera, i els falta menys de 150m. per fer el cim, decideixen no continuar. No ha estat possible, els temps no ho ha permès. A les 11:35h. el primer grup ha arribat a Góriz mentre que el segon ho fan a les 12:30h Ens retrobem tots plegats un altre cop al refugi de Góriz on dinem i preparem la ruta per anar a Serradets. 13:20h. Decidim prendre camí direcció a Serradets. El camí es fa feixuc, la neu i la boira ens compliquen la ruta. Poc abans d’arribar a la cova de Castarets trobem les traces deixades per un grup de quatre persones que havíem vist des de lluny i decidim anar-los a trobar. Ho fem justament a la cova de Castarets. (17:03h.) Tots junts busquem el paso de los Sarrios, que amb l’ajut del GPS trobem a les 18:34h. Ara, seguint les parets de la muntanya i un track del GPS, anem de dret fins a la Brecha de Roland on arribem a les 19:17h. La boira no ens deixa veure res més que una petita part de la paret del costat dret. Hem passat per la Brecha però no l’hem vist, una llàstima. Ja ens queda poc per arribar a Serradets. Comencem la baixada i a les 19:45h. ens topem amb el refugi. La visibilitat no va més enllà d’uns set o vull metres. Estem cansats i amb gana. No ens podem dutxar perquè les baixes temperatures han malmès les instal•lacions d’aigua, però preferim un bon sopar calent. Ens donen una sopa de verdures, pasta amb salsa de carn picada i tomata, formatge, una pasta de xocolata, pa i aigua. L’Albert ens convida a dues gerres de vi i ho celebrem tots plegats, el nostre grup i els quatre companys que han arribant amb nosaltres. Avui dormirem tous, hem començat a caminar a les 7 del matí i hem acabat a tres quarts de vuit de la tarda.
DIUMENGE 20 DE JUNY. Ens aixequem a les 7h. Però després d’esmorzar decidim entre totes les persones que hi ha al refugi, i que volen baixar a Bujaruelo, que ho farem tots junt, hi ha molt poca visibilitat i bufa un fort vent. Esperarem. Quan són passades les nou i veient que la cosa no millora decidim equipar-nos amb els grampons i el piolet i començar la baixada. Som unes vint persones. A les 09:38h. es surt del refugi i es comença el descens. Davant hi ha dos nois que havien pujat la tarda anterior i que ens van indicar el camí a seguir. La visibilitat seguia essent molt reduïda. A mesura que anàvem baixant ens trobàvem excursionistes que pujaven a Serradets i tots ells demanaven informació de com estava la situació allà dalt. De mica en mica es va baixant de cota, i la visibilitat va millorar lentament fins arribar al port de Bujaruelo (10:45h.) on tot i haver-hi neu la boira ja quedava enrere. Intentem fer una parada per menjar alguna cosa al Refugi de Los Pastores (11:30h.) però el lloc no és massa hospitalari, la brutícia es fa present en qualsevol racó i decidim trobar un lloc més idoni. A una hora d’arribar a Sant Nicolás de Bujaruelo aproximadament, i oblidades ja les últimes clapes de neu, vam decidir d’aturar-nos en mig d’una pineda per beure i compartir el que quedava de queviures. 13:11h. L’arribada a Sant Nicolasde Bujareuelo va significar el final d’aquesta caminada que tants ingredients ens va aportar. Finalment ens podíem relaxar i comentar aquestes experiències viscudes tant intensament. Olot: 20:10h. VIDEO:
