diumenge, 8 de novembre de 2009

Sadernes - Santa Bàrbara de Pruneres.




El lloc de Prunarias apareix en un document del 966 com a pertanyent a Sant Pere de Camprodon. Es troba esmentat altre cop el 1017 i ja després el 1334. Sembla que des de poc després del 966 pertanyia al priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, situació que devia mantenir fins a inicis del segle XVII. El 1617 l'església és unida a la de Sant Llorenç d'Oix. L’església es va malmetre durant la guerra civil de 1936-39.
Dades obtingudes de:
http://www.monestirs.cat/


08:27h. La nostre sortida comença al pàrquing del pont del Llierca i ens dirigim pel GR1, camí amb marques vermelles i blanques i també de grogues , direcció al mas Can Nova de Plansalloses. És una pista que no té pèrdua i de mol fàcil caminar.
A les 9h. Arribem a l’oratori de Planselloses, també conegut com oratori dels Cossos Sants. S’anomena així per la troballa dels cossos incorruptes de dos infants que estaven enterrats en aquest indret i que van ser localitzat amb l’ajut d’un bou que tot burxant el terra en va assenyalar d’indret. (hi ha una placa que així ho explica)
Tot seguint el camí, a les 09:10h. arribem a Can Nova de Plansalloses, una masia enderrocada que ens deixa veure les quatre parets que encara i queden.
A les 09:26h trobem un piló de pedres que són les restes d’un antic mas suposadament predecessor del primer, Can Plansalloses vell.
La nostra ruta continua direcció al Mas Plujà on hi arribem a les 09:55h.
Uns metres abans del mas, a l’esquerra del camí, trobem una fusta indicadora per anar a Santa Bàrbara. Nosaltres ens arribarem fins al mas per fer unes fotos i retrobarem el camí passant per uns camps.
Si prestem atenció, després del indicador esmentat, a l’esquerra de la pista veurem la font de Gatallepes. Avui estava completament seca.
Ja hem deixat Can Plujà i tornem a trobar-nos amb el camí degudament senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR1 i també amb les grogues del petit recorregut.
La ruta ens ofereix unes fantàstiques vistes del Puig de Bassegoda, del Coma negre i del Pic de les Bruixes entre d’altres.
10:45h. Ara som a Can Poli, una altre masia, aquesta habitada, que deixem a la nostre dreta per arribar al coll del mateix nom.
10:55h. Ara som al Coll de Palomeres , a pocs minuts del nostre destí i on començarem la darrera pujada.
11:11h. Ja hem arribat a Santa Bàrbara de Pruneres i ens toca gaudir d’uns paratges que, per mol coneguts que són, no podem deixar d’admirar. La vista se’ns perd per l’est fins al golf de Roses, més al nord el sector de Sant Aniol amb el Bassegoda com espectador omnipresent.
Les vistes, la companyia i un bon esmorzar són el complement perfecte per gaudir d’uns moments de descans i de bona conversa.
12:00h. Tornem a carregar amb les motxilles i deixem enrere Santa Bàrbara per dirigir-nos al mas la Canova. Per si algú no ho sap i ho vol veure, darrera l’església de Santa Bàrbara, a uns cinquanta metres hi ha un búnquer de la guerra civil. El camí a partir d’aquest moment sempre serà pla i de baixada .
12:22h. En Pinilla ens mostra un pou de calç on antigament s’hi covia aquesta matèria per fer les cases. Es un punt que cal saber per veure’l i que cal vigilar de no caure-hi. Aquest punt el trobareu marcat amb un Waypoint dins l’arxiu del track.
12:26h. Passem per davant del mas La Canova i seguim direcció al Coll de Jou.
13:08h. Arribem al Coll de Jou amb el mas del mateix nom.
Anem fent ruta, ara amb la riera a la nostre dreta
13:25h. Si prestem atenció en aquest punt (marcat amb un waypoint) veurem a la nostre dreta el camí que ens portaria fins el Mas el Pujol.
13:42h. Ja hem arribat a la riera del Llierca, completament seca en aquests moments.
El cel és molt tapat i els primers trons es comencen a deixar sentir. Unes gotes ens avisen que no podem entretenir-nos massa.
13:57h. Ja som a Sadernes i per estalviar-nos una remullada decidim segui camí per la carretera, on uns xicots molt trempats que anaven a fer escalada i que els temps els ha fet desistir, s’ofereixen per portar-nos amb el seu cotxe fins al pàrquing on tenim el nostre.
Com sempre dic, la gent que ens agrada la muntanya i que en gaudim, d’una o altre manera, majoritàriament tenim un sentiment de companyerisme i de generositat que actualment s’està perdent.
Així doncs aquest darrer tram l’hem fet en cotxe, gràcies nois.
Doncs això és tot. Una sortida plenament recomanable, de fàcil transitar i on els camins estan molt marcats i que amb un simple plànol es pot fer. Us animo a que la planifiqueu i endavant....

Alçada mínima: 247m
Alçada màxima: 719m. (sta. Bàrbara de P.)
Distància: 14,5 Km.
Temps real: 5:49h.

dimarts, 22 de setembre de 2009

El Carlit des de Les Bulloses





Cim de 2921 m. situat a la regió “Llenguadoc-Rosselló”, essent el cim més alt del Departament Francès dels Pirineus Orientals.
L’accés més habitual és del llac de les Bulloses situat a 2016m. d’altitud. El llac és artificial i s'alimenta de la Grava, un l'afluent del riu Tet. Fou construïda entre el 1903 i el 1910, per proveir electricitat al Tren Groc i per regular el cabdal del Tet.
A l’estiu l’accés fins al llac de les Bulloses es tancat i només s’hi pot arribar amb transport públic.

Com arribar-hi: Caldrà anar fins a Puigcerdà des d’on entrarem a França per Bourg-Madame tot dirigint-nos a Mont-Louis passant per Saillagouse.
Un cop a Mont-Louis prenem la carretera D118 i poc després, en una rotonda senyalitzada, ens dirigim a Les Bulloses per la D-60.

El recorregut està senyalitzat durant tot el trajecte, a la zona dels llacs amb marques grogues i l'accés al cim amb marques vermelles. És interessant gaudir dels llacs fent dues rutes diferents, una aprofitant l’anada i l’altre es pot fer a la tornada, essent indiferent si ho fem de pujada o de baixada. Aquest tram està senyalitzat al mapa entre la cruïlla 1 i la cruïlla 2.

Arribats a aquesta segona cruïlla ja tenim davant nostre el Carlit, i podem veure el camí que ens queda per arribar al cim, un desnivell important que només de veure’l imposa, però que es pot superar sense massa dificultat. Només l’últim tram presenta alguna dificultat, que amb una mica de cura deixarem enrere.

Com hem dit tota la pujada està senyalitzada amb marques vermelles i el camí és molt fresat. A nosaltres la boira i el plugim (aigua neu), que ens ha atrapat a pocs metres del cim, ens ha fet desviar lleugerament del camí habitual, però arribats a aquest punt hem pogut assolir el Carlit sense massa dificultats.

Com que la pluja i la boira impedia gaudir de les fantàstiques vistes que hi ha des d’aquest cim, hem decidit emprendre la baixada després de fer les fotos de rigor. L'esmorzar, si es que es pot dir així, l'hem fet a les 13h. a l’estanyol que hi ha a mitja pujada.

A partir d’aquest punt el sol ha tornat a acompanyar-nos fins al final del trajecte.

Dades de la sortida:
Temps total: 6h. 32min.
Distància total: 14Km.
Desnivell de pujada acumulat: 1059m.
Desnivell de bajada acumulat: 1048,97m.

dijous, 17 de setembre de 2009

Sant Joan de les Abadesses - Taga






La boira i la pluja, aquesta última ens va acompanyar durant les primeres hores de la sortida i la primera no ens va daixar durant tot el matí, van complicar una mica el recorregut, especialment en arribar a la pista que porta des d'Ogassa fins a Sant Martí d'Ogassa.
Des de Sant Joan (parc de l'estació) fins aquest punt no vam tenir cap problema, doncs el camí està perfectament senyalitzat amb marques verdes i blanques.
Arribats a la pista forestal abans esmentada van decidir seguir recta deixant les marques, és aquí on el camí que vam seguir potser no és el més correcte, però com he dit la boira ens va complicar una mica la sortida.
Seguint, en part, un corriol, vam arribar dalt la carena que vam seguir a l'esquerra fins a la portella d'Ogassa.
Aquí ens vam despistar una mica i el camí ens va quedar uns cinquanta o cent metres a la nostra esquerra, motiu per el qual vull que quedi clar que la ruta bona, i que va des de la portella fins al cim, és la línea de més al nord.
La tornada vam decidir fer-la pel camí més tradicional , des del taga, fins a la portella i des d'allà vam baixar a Sant Martí d'Ogassa per retrobar-nos amb el camí fet de pujada.

dissabte, 5 de setembre de 2009

Coma de l'Orri i Gra de Fajol Petit


RESUM FOTOGRÀFIC

VALLTER 2000: http://www.vallter2000.com/cat/index.php
ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC (track): http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=520045

COM ARRIBAR-HI: Un cop a Camprodon direccio Llanars, Vilallonga, Setcases i Vallter 2000


8:00h. iniciem la caminada deixant el cotxe al costat de la carretera just en el punt on hi ha una forta corba a la dreta i un indicador que marca el camí de la Coma de l’Orri.
Poc després de posar-nos en marxa troben un indicador que ens fa desviar a l’esquerra i tot seguit una passera de fusta que ens ajuda a superar un rierol que forma part del naixement del riu Ter.(08:08h.)
El camí, perfectament fressat, ens porta en paral·lel a una altre riera que ens encamina a la Coma de l’Orri, iniciant un ascens sense pèrdua i on les fites marquen el camí a seguir en aquells punts que no es veu tant marcat.
En un principi caminem deixant la riera a la nostre dreta, (marge esquerra d’aquesta), creuant-la poc després i caminant per una zona arbrada i lleugerament per sobre de la riera. Un cordill de color blau que barra el pas ens indica que anewm pel bon camí.
No la tornarem a creuar fins que no tinguem a la nostra vista el coll de la Coma de l’Orri, llavors el pendent comença a fer-se més evident i el camí ens decanta lleugerament a la dreta.
Sempre trobem fites que ens indiquen per on em de passar.
09:19h. Una curiosa roca ens fa pensar en el cap d’un peix que sorgeix del vel mig de la muntanya.
09:30h. Quan ja tenim el gra de Fajol Petit (2563m.) a la nostre dreta, decidim fer drecera i ens desviem a la dreta per atacar el fort pendent que ens portarà fins al punt mig del Gra de Fajol Gran (2708m.) i Gra de Fajol Petit. Deixar constància que en aquest tram el pendent és aproximadament del 40%, cosa que ens fa suar de valent.
10:15h. Arribats a la carena observem una fantàstica vista dels dos Gra de Fajol, especial esment cal fer a les parets verticals del Gra de Fajol Gran.
El nostre objectiu per avui és el petit, així que tot dirigint-nos a la dreta continuem carenejant deixant enrere un petit desnivell i després d’una última pendent arribem al cim del Gra de Fajol Petit: 10:40h.
És destacable la meravellosa vista aèria de la qual podem gaudir gràcies a la claredat de l’atmosfera i la manca de núvols. Un cop més ens podem sentir afortunats per poder gaudir d’un paisatge tant fantàstic.
Toca esmorzar i comentar l’experiència viscuda fent un repàs dels cims que ens envolten i que tant bé coneixem.
La baixada no té més història, doncs pràcticament tornem sobre les nostres passes. L’aigua fresca que ens trobem pel camí ens ajuda a refrescar-nos després de l’esforç.
Arribem al cotxe a les 13:10 hores després d’unes 5 hores d’haver començat a caminar.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Vallter 2000 - Becivers - Bastiments

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

Enllaç de la ruta a Wikiloc. (esmentar que el track només correspoent al tram comprés entre el cim de Bacivers i Vallter 2000)

Ruta sense cap problema d'orientació amb una marxa total de cinc hores i mitja, indicada per a tothom que tingui una mica de preparació física.
Fer esment que part de la ruta es fa per territori francès.
El track que penjaré només indica el trajecte des de Bacivers fins a Vall Ter. (motivat per un error de configuració del GPS)

Horaris i alçades:
Vall Ter 2000: 7:40h. (2160m.)
Portella de Mentet: 8:12h. (2437m.)
Pic de la Dona: (2704m)
Estany de Bacivers 09:22h. (2610m.)
Bacivers: 09:45h. (2845h.)
Esmorzar: 25min.( de 09:45 a 10:10h.)
Bastiments: 10:41h. ( 2881m.)
Vall ter 2000: 12:05h.

En sortir de l'estació d'esquí ens dirigim a la Portella de Mantet pel camí perfectament fressat que hi ha darrera les instal·lacions i que puja paral·lel a la riera.Un cop a la Portella tombem a la nostre esquerra tot dirigint-nos al Pic de la dona, i des d'allà al Coll de la geganta, per un cop arribats a aquest punt desviar-nos a la dreta tot baixant fins arribar a l'estany de Bacivers.Un cop al costat de l'estany, el qual deixem a la nostre esquerra, ens enfilem just pel costat de la cabana de pastors, i superant un fort desnivell, arribem al cim de Bacivers.Tot carenejant arribem al que serà la darrera pujada i que ens portarà al cim de Bastiments.Des d'aquest punt iniciem el descens direcció altre cop al Coll de la Geganta on tombem a la dreta per una forta pendent que ens portarà fins a l'estació d'esquí on hem deixat el cotxe.

dimarts, 5 de maig de 2009

Puigsestela 24/04/2009

RESUM FOTOGRÀFIC
Aquesta sortida l'he fet en solitari aprofitant les bones prediccions meteorològique i per gaudir d'un matí de Sant Jordi en plena naturalesa.
La ruta comença a l'església de Sant Martí d'Ogassa ( La primitiva església fou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010). Església refeta i consagrada de nou el 1024 i modificada el s. XII.)
Passem per darrera l'edifici i immediatament trobem el camí que cal prendre a la nostre dreta perfectament senyalitzat.
És una ruta que no cal massa explicacions doncs està perfectament senyalitzada, com poques, per uns cercles blancs amb una marca verda al centre.
Fins a la portella el camí està molt fressat i bona part d'aquest es fa al costat d'un rierol.
El desnivell és important i no hi ha descans fins arribar a dalt. Com hem dit no hi ha cap dificultat per orientar-se, tampoc hi ha dificultats tècniques, només ens cal una mica de forma física per superar els 528 metres de desnivell que hi ha des de Sant Martí d'Ogassa(1370m.) fins a la portella (1898m.). Després només ens quedarà superar 115 metres més fins al Puigsestela de 2013m.
Un cop arribats a la portella d'Ogassa seguim a la dreta per la carena fins arribar al Puig de Coma d'Olla de 1930m. i des d'aquí fins al nostre cim. A l'esquerra de la portella trobem el camí del Taga.
És una pujada d'unes dues hores fent-la tranquil·lament i que ens recompensa amb unes vistes fantàstiques de les comarques que envolten el Ripollès.
Sota nostre podem observar perfectament Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, dues poblacions molt especials per a mi.
També podem gaudir d'una vista privilegiada dels pirineus, dels cims de l'Alta Garrotxa, de Montserrat, del Matagalls i així podríem anar esmentant un munt de cims.

dissabte, 18 d’abril de 2009

Montmajor 16/04/2009

RESUM FOTOGRÀFIC

Cim de 1075 metres d’alçada ubicat entre la població d’Oix i la Vall del Bac. Al seu costat trobem el Montpetit de 898m. que té l’inconvenient, si es pot dir així, que des del seu cim no podem gaudir de les vistes que proporciona aquesta magnífica contrada.
Per fer aquesta excursió ens arribem fins a Oix, i des d’aquí direcció al càmping La Soleia i al veïnat de Toralles.
Seguim per la pista forestal fins poc abans de creuar la riera d’Oix i havent passat el mas El Forn.

SOM-HI:

Deixem el cotxe a les 08:20 h. a peus del Montmajor.
08:35h. passem per davant de Can Quic i seguim per la pista forestal. Sobre nostre tenim el Montmajor i a l’esquerra el Montpetit.
Seguim caminant fins passar una cavalleria i poc després arribem a Sant Martí de Toralles (FOTO 1, FOTO 2). L’església va ser edificada al segle XII i apareix documentada per primera vegada al S XIII. A la porta encara s’hi pot observar una part de la forja i del forrellat romànic del SXII.
Per reprendre el camí reculem uns metres fins a trobar un indicador que ens fa desviar a la nostre esquerra.
Poc després creuem el filat que hi ha a la dreta del camí i que delimita un prat que creuem fins a trobar-nos amb un camí que s’enfila a la nostre esquerra. És una pista forestal pedregosa que després es converteix en un corriol de terra vermellosa. Fer esment que ens trobarem amb un trencant a la nostre dreta que no hem de seguir.
Fem una ziga-zaga i ens seguim enfilant per un camí que hi ha a l’esquerra que ens portarà al mas La Costa.
El camí continua per darrera el mas amb unes bones vistes del camí fet fins ara.
10:17h. Coll Sa Bassa.
10:33h. Arribem al cim del Montmajor.
Tenim una vista privilegiada de bona part dels Pirineus, des del Canigó fins al Taga, del Grau de Fajol, de Bastiments, de la Vall del Bac, d’Olot i de les muntanyes que l’envolten, del Bassegoda, del Puig de la Calma, del Coma Negre, del Pic de les Bruixes, del castell de Torroella... i així podríem anar dient. És un punt que et fa sentir satisfet de l’esforç de la pujada tot i que no és necessària una gran despesa física.
Després d’esmorzar amb bona companyia i de les explicacions d’en Florenci i en Pinilla és hora de tornar a carregar-nos amb les motxilles, ara una mica més buides.
La tornada la farem tot dirigint-nos a la Vall del Bac i des d’allà pel costat de la riera d’Oix fins a trobar la pista forestal al costat mateix de Can Quic.
Des del cim del Montmajor fem tota la cresta direcció Oest i baixem per un camí que ens fa creuar una tartera amb unes bones vistes de tota la Vall del Bac.
Arribem al Coll de Galters (964m.).
En aquest punt, el camí que prenem és a l’esquerra del prat i anem trobant fites que ens indiquen que estem al bon camí.
Després arribem al Coll de Toralloles i deu minuts després al Coll de Reverter.(755m)
Tal i com entrem al coll, que també és un prat, prenem el camí que ens queda a la nostre dreta on hi ha un arbre amb marques blanques i vermelles i també d’altres de verdes i taronges.
Just iniciat aquest camí en deixem un a la nostre dreta. Si prenéssim el camí de la dreta ens portaria a can Biel i a la Coromina.
Pel camí anem trobant marques verdes i taronges.
En arribar a baix ens trobem amb la pista forestal de la Vall del Bac, per tornar cal seguir a la dreta per sota la casa la Coromina.
Mentre fem el camí, al costat de la riera pel seu costat esquerra, trobem un corriol a l’esquerra que s’enfila molt i que podem veure perquè hi ha una marca vermella (per veure-la cal estar atents). Si ens enfiléssim, (cosa que deixem per un altre dia), uns 100m. aproximadament ens portaria fins una cova anomenada del Quer Foradat o Bodequer.
Deu minuts després ens trobem davant d’un magnífic balcó que ens dona una sorprenen perspectiva del camí que encara ens queda per davant. S’anomena balcó del Bodequer.
Pocs metres abans d’arribar a aquest balco seguim pel camí de l’esquerra fins arribar a la font del Seguer de Pera sempre seguin les marques verdes i taronges.
Uns vuit minuts més tard ens trobem amb el mas del mateix nom.
Tot seguin el mateix camí, aquest ens obliga a creuar la riera que baixa força plena i no tothom ho aconsegueix sense mullar-se, eh Ferran?
El camí ens porta fins a retrobar-nos amb la pista forestal que ja havíem fet d’anada i que ens portarà fins al cotxe després de creuar de nou i per darrera vegada la riera.
Hem arribat al cotxe a les 14:25 hores, l’havíem deixat a les 08:20h. així doncs la marxa total ha estat de sis hores i entre quatre i quatre hores i mitja de marxa efectiva.
És una sortida a l’abast de tothom i que no presenta cap dificultat tècnica. Tampoc hi ha massa problema per perdés doncs amb un mapa sempre es té una vista que ens permet de situar-nos.
La sortida ha estat bonica, la companyia molt grata, les vistes fantàstiques i el dinar a can Bundància a arrodonit el dia. Ja podem preparar la propera.

VÍDEO:

dimecres, 25 de març de 2009

Vallfogona de Ripollès - Castell de Milany 13/03/2009

FERRAN I RAMON
Castell de Milany (ressenya):
Situat a la serra de Milany, que separa els termes municipals de Vallfogona i Vidrà, a 1575 m. d'altitud, en un punt dominant i estratègic amb una vista amplíssima; el Pirineu des de la serra del Cadí fins el Canigó, la plana de Vic les valls del baix Ripollès i la vall de Ribes, el Lluçanès, a la Garrotxa les cingleres de Sant Aniol, Guitarriu i Bassegoda, la serra del Collsacabra, el Montseny i el Far, el Puigsacalm i la serra de Bellmunt.
S'hi pot arribar des de Vallfogona per una pista forestal i des de Vidrà també per pista forestal fins la casa de Milany, sota el castell.
Està en estat de ruïnes.
El primer document on trobem esmentat el nom de Milany data del 8 de calendes de Maig de l'any 962. Es tracta d'una escriptura de donació feta per Miró del monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou de Forestes situat a Vallfogona i que feia terme amb Milany "cum rigato que descurrit de castro Melango".
El domini inicial fou dels vescomtes de Besalú (després dits de Bas); així foren successivament senyors de Milany Bernat (1017), Bernat Isarn (1053-1054), Udalard (1055-1083). L'allunyament de la família vescomtal de Besalú del castell feu destacar el llinatge dels cavallers cognominats de Milany, castlans del castell. Aquesta nissaga que s'inicià amb Ponç de Milany l'any 1111 amb la firma d'un conveni amb Bernat de Besalú, arribà fins a Raimon de Milany (1211-1237) que deuria vendre el castell als vescomtes de Bas, En Pere, vescomte de Bas l'any 1238 va fer donació de la castlania del castell de Milany a Bernat Hug de Serrallonga. L'any 1275, el castell és venut a Sibila Palau la qual a 5 de calendes d'abril de 1289, el ven junt amb Vallfogona i les parròquies de Llaers i Puigmal a Dalmau de Palol. El castell tornà a l'antiga família dels senyors de Milany per la compra feta per Raimon de Milany l'any 1335. La possessió passà segurament per enllaç familiar, als Pinós, senyors del castell de Vallfogona, L'any 1470 el castell encara es trobava en plena vida, aquest, fou pres per Francesc Verntallat, cabdill dels remences.
RUTA SEGUIDA PER EN FERRAN I EN RAMON:
Un cop a Vallfogona entrem al poble i passem per davant l’església (segon trencant a l’esquerra) tot seguint el camí que es converteix en pista forestal.
08:45h. Deixem el cotxe poc abans d’arribar al pal indicador del GR(marques blanques i vermelles) i davant mateix de Vallfogona, sota nostre.
Ens enfilem just davant on tenim el cotxe per passar pel costat d’una antena de telefonia, on trobem una pista forestal que seguim per l’esquerra fins arribar a una propietat privada.
Seguim el camí que creua aquesta propietat i un cop passada la pista aquesta ja no és tant marcada.
On s’acaba la pista prenem a la nostre dreta
09:27h. Ens trobem un camí que seguim per l’esquerra. Ara cal anar pujant fins a trobar un camí dalt la carena.
10:00h. Arribem dalt la carena i l’anem seguint tot trobant-nos varis prats.
10:31h. Cal decantar-nos a la dreta per baixar i anar a buscar el torrent del tornall .
10:53h. creuem el torrent i seguim la pista fins a trobar i seguir les marques blanques i vermelles del GR. (Són en una corba que gira a la dreta). Ens tornem enfilar.
11:25h. Trobem un indicador que ens senyala que el castell de Milany és a la nostre dreta.
11:38h. Arribem al castell.
Des d'aquest punt tenim una magnífiques vistes del pinineu, des del Pedraforca fins al massis del Canigó. Si mirem al sud, als nostres peus, tenim la comarca d'Ossona. Podem veure veure perfectament Montserrat i el Matagalls.
Ja de tornada, deixem les marques del GR i seguim per la dreta de la pista forestal amb la intenció d’anar a buscar la carena per on hem vingut.
Quan tenim a la nostre dreta el coll seguim unes marques vermelles que hi ha al costat d’un filat que anem seguint fins a trobar una altre pista forestal.
Aquesta vegada la seguim per l’esquerra, de baixada, però a pocs metres ens desviem a la dreta i sense seguir cap camí marcat anem baixant fins a trobar la pista forestal que ens portarà fins al cotxe on arribem a les 13:40h.

Cal dir que la ruta seguida és poc convencional, doncs hem trobat poques marques i la ruta no gaire marcada. Bé pel mal estat del bosc, o bé per què no hem sabut trobar la ruta correcta.
La majoria d’excursionistes que volen arribar fins al castell de Milany des de Vallfogona ho fan seguint les marques blanques i vermelles del GR que segueix la pista on hem deixat el cotxe i que es poden seguir des de la mateixa població de Vallfogona.
VÍDEO:

dijous, 26 de febrer de 2009

Santa Maria de Finestres i Castell de Finestes



26/02/2009

Santuari de Santa Maria de Finestres i castell de Finestres des de Santa Pau.

Amb en Florenci, en Casi i en Ramon

RESUM FOTOGRÀFIC


Uns petits apunts dels llocs que visitarem.

Castell de Finestres: Situat en ple Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena

L’any 906 apareix la seva referència més antiga, la qual nomena el castell de Finestres; i l’any 947 quan es va fer la consagració de l’església de Santa Maria en dita fortalesa. Encara es poden observar algunes restes de l’edificació.

Va pertànyer a la baronia de Santa Pau.

Dades obtingudes de Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_de_Finestres

Santuari de Santa Maria de Finestres: La primera notícia que hom té d'aquesta església és l'acta de consagració, del 947. És vinculada al castell de Finestres. El 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Banyoles. Apareix després (a començament del segle XIV) documentada com a priorat. L’edifici patí desperfectes en els terratrèmols dels anys 1427-1428. Des del segle XVI fou regit per priors comendataris i no hi ha comunitat.

Tot i que aquest priorat no s’extingí fins el 1836, la seva situació no fou gens bona durant el segle XVIII. Ara és un santuari marià. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de Catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)

Santuari dels Arcs:Aquest lloc és documentat des del 878, en un precepte on s’esmenta la cel·la de Santa Maria, com a possessió del monestir de Banyoles. Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. El monestir de Banyoles obtingué aquesta possessió junt amb la incorporació del monestir de Sant julià del Mont.

Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau. Torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l’església i arrel d’això la parròquia es trasllada a la nova església de Santa Pau que era en construcció. A partir del 1441 comença la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es basteix una hostatgeria al santuari, que és molt visitat.

Entre el 1809 i 1814 serveix de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba la decadència. El 1936 és incendiat i es perd bona part del seu mobiliari. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)

RUTA:

08:30h. Deixem el cotxe al Santuari dels Arcs. Per arribar-hi hem passat de llarg Santa Pau (des d'Olot) i a poc de sortir-ne trobem el trencant, degudament senyalitzat, a mà dreta.

Baixem fins a la carretera que es troba just sota el Santuari i poc després trobem una bifurcació on hi ha una senyalització que ens indica a la dreta per anar a Finestres i a l’esquerra una direcció prohibida, amb la indicació de pas particular.

Tot i que les dues rutes són bones, en aquesta ocasió prenem el camí de la dreta.

Tot seguit una altre cruïlla de les mateixes característiques que seguim pel seu costat dret, fins a creuar la riera ,i poc després farem un gir més a l’esquera per una forta pendent. La pujada la fem per un camí emporlanat (mentre Puja)

08:53h. Deixem a la nostre esquerra un camí que ens portaria a un mas i seguim fins a trobar un encreuament amb forma de creu (08:59h.). Com a punt de referència veurem que el camí de la dreta s’endinsa en un camp. Nosaltres continuem rectes.

Creuem dues zones de pi blanc molt característics per tenir pinyes al seu tronc. En aquest punt anem trobant marques de color groc.

09:06h. Arribem al mas La Coma. Just uns 15 metres abans d’arribar-hi, i a la nostre dreta, observarem una marca groga que ens indica que cal prendre el camí que s’enfila a la dreta i que ens portarà fins a una corba d’esquerres de la pista forestal. Si prenem la pista per la nostre dreta, just abans d’acabar-se la corba, cal desviar-nos a la dreta.

Continuem per la pista amunt.

09:26h. Arribem a una cruïlla on hi ha una fita al mig. El camí de l’esquerra ens portaria fins a la font de la Salgueda ( hi passarem de baixada). Nosaltres seguim pel camí de la dreta i uns tres minuts més tard trobarem una altre bifurcació on al mig hi ha un arbre amb marques grogues i blaves. El camí de l’esquerra porta a Mieres, mentre que nosaltres seguirem pel de la dreta.

A partir d’aquest punt la pujada és constant i el desnivell ens fa bufar. Passem per una magnífica fageda. A la nostre esquerra tenim el Puig Safont.(950m)

09:57h. Trobem l’antiga carretera i seguim per la dreta. En aquest punt hi ha un arbre amb una petita pintura vermella i groga.

Un minut més tard ens desviem a l’esquerra i poc després arribem al coll.

En aquest punt tenim dues opcions. Si continuem a l’esquerra aniríem al mas el Clascar, per tant seguim per la nostre dreta.

10:08h. Trobem un pal indicador i continuem pel camí de l’esquerra

10:14h. Oratori de Finestres .

Seguim el camí que passa per darrera l’oratori, a l’esquerra del camí per on hem vingut.

10:20h. SANTUARI DE SANT ANIOL DE FINESTRES.

10:36h. Després de passejar-nos per la zona continuem el camí direcció al castell que es troba ja a la nostre vista. El camí continua per darrera el santuari tot pujant un pedregam.

10:52h. CASTELL DE FINESTRES

Podem gaudir d’unes magnífiques vistes dels dos besants i aprofitem per esmorzar, així com de les explicacions d’en Casi i d’en Florenci que sempre aporten dades i coneixements més que interessants sobre les nostres sortides.

12:02h. Iniciem la tornada pel mateix camí per on hem vingut fins a trobar de nou l’oratori.

Ara continuem rectes com si volguéssim anar al Puigsallança ( 1026m)

12:28h. Ens trobem davant la Portallera. Cal dir que si volguéssim anar al Puigsallança caldria continuar per la part dreta de la Postallera senyalitzat amb una marca de color vermell.

Nosaltres agafarem un camí de baixada just davant la Portallera, també senyalitzat amb marques vermelles,

12:34h. Ens trobem de nou amb el pal indicar ja referenciat anteriorment. Nosaltres haviem pujat pel camí de l’esquerra i ara seguim recta per anar a trobar una font.

12:42h. Trobem la font que és als cotat mateix de la pista forestal tapada amb unes lloses. Actualment, crec jo, no es pot considerar una font pròpiament dita, crec que no podríem veure de la seva aigua.

Ara ens diriguim a buscar el collet del Puigsafont, i per aquest motiu continuem per l’esquerra de la pista forestal tot pujant lleugerament.

12:52h. Arribem al coll i un cop passat aquest a uns 50m. Ens desviem per un camí a la dreta. Aquest camí sembla que es perd però es recupera ràpidament, és a l’esquerra.

13:19h. Deixem un camí a la nostre dreta i continuem per l’esquerra. El de la dreta ens portaria a Mieres.

13:20 Cruïlla amb una fita al mig. Continuem pel camí de la dreta que ens condueix pel costat esquerra de la riera de la font Salgueda.

13:26 Creuem la riera.

13:55 Agafem la pista forestal que trobem i ens dirigim a l’esquerra. En aquest punt hi ha un indicador de fusta força malmès que indica Santa Maria de Finestres,

13:50 Passem pel costat del mas el Carrer. Aquí és on ens hagués portat el camí que a la sortida indicava pas particular.

13:58. Mas Planademont.

14:10h. Arribada al santuari dels Arcs