diumenge, 14 de novembre de 2010

Mare de Déu del Mont 12/11/2010 ( font de Roca Pastora, corral de l'Abat, cova de les Encantades i castellot de Beuda)

PUJADA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT DES DE BEUDA
Resum fotogràfic

Track de la ruta per a GPS

Mapa de la ruta


Gràfica de desnivells



Taula IBP

VÍDEO:


RESSENYA: (editada per en Miquel, a quí vull donar-li les gràcies)
Vam anar-hi: En Miquel, en Xevi, en Ferran acompanyat del Linus, en Florenci, en Jose, en Carles i jo, en Ramon)

Habitualment es comença la caminada a la plaça de Beuda, a 338 metres d’altitud, al costat mateix de l’església de Sant Feliu, del segle XII. Però nosaltres continuarem amb cotxe aproximadament un quilòmetre i el deixarem a l’aparcament que hi ha al trencant de can Oliveres.

El municipi de Beuda té 35’75 Km2 i hi viuen uns 150 habitants, tot i que a l’any 1860 hi vivien 850 persones. En el seu terme hi ha les antigues pedreres d’alabastre, d’on es va extreure el material per esculpir moltes mare de deus del romànic català i també les tombes reials del monestir de Poblet.

És un poble de gran riquesa monumental. A més de l’esmentada església de Sant Feliu, hi ha la de Sant Pere de Lligordà, del mateix segle; la basílica del Sant Sepulcre de Palera del segle XI i també Santa Maria de Palera del mateix segle. En el mateix terme Municipal hi ha Santa Maria de Segueró, un altre edifici romànic del segle XI.

Agafem carretera amunt en direcció cap a Can Oliveres, però abans d’arribar a la casa deixem la carretera sense asfaltar i prenem el camí a l’esquerre. De seguida agafem el de la dreta, doncs el contrari ens portaria al Castellot de Beuda.

Passem just sobre la casa i anem pujant per un típic camí d’alta garrotxa, amb moltes pedres soltes.

Primer trobem un bon mirador sobre la guixera de Beuda i seguidament dos llocs amb unes bones perspectives del Santuari a on ens dirigim.

S’arriba a la Salve Regina, anomenat així perquè antigament els romeus que pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve, després d’haver resat el rosari pel camí.

El camí s’acaba al coll de Batet, on trobem la carretera asfaltada que puja de l’Hostal de can Vilà i que durant una estona la seguirem.

De seguida s’arriba a la font de Roca Pastora, situada sota el cingle del mateix nom.

Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal.

La noia va quedar meravellada però també amoïnada i va decidir no explicar-ho a ningú. Però estava neguitosa i la seva mare va voler saber què li passava. Al final va aconseguir que li expliqués, però la mare no s’ho va acabar de creure.

Per això la noieta li va demanar que l’acompanyés per repetir la caiguda. Però desgraciadament aquest segon intent no li va sortir bé i va morir.

No gaire lluny de la font hi ha el Corral de l’Abat, una antiga construcció d’uns trenta metres de llargada que aprofita la bauma del cingle. Havia servit de corral, de fortificació i de lloc de guaita. La construcció, ben interessant, conserva encara antigues finestres i espitlleres.

Per arribar fins aquest punt, seguirem per sobre la font fins a trobar la cinglera que seguirem per la seva esquerra tot superant un desnivell d'uns 60 metres.

Feta la visita al Corral de l’Abat, reculem fins la font i tornem a agafar la carretera en direcció cap al santuari, però als 100 metres la deixem novament. En el primer revolt a l’esquerre, baixem clot avall durant uns 10 minuts fins trobar una primera cova. Si continuem per sota la cinglera, en pocs minuts arribem a la cova de les Encantades, ben interessant, doncs al final de tot es bifurca en dues petites cavitats, semblant als forats dels ulls d’una calavera.

Ja que no és fàcil de trobar, recomano d'utilitzar el track del GPS per arribar-hi. Una bona referència pels que no disposen de GPS, es que un cop hem inicat la baixada des de la carretera, cal tenir en compte la cinglera de la nostre dreta, doncs les coves en formen part.

Llavors hem de tornar a recular pel mateix camí fins la carretera.

Amb cinc minuts més n’hi ha prou per arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous, l’antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871, però el visitarem a la tornada.

Just després del revolt a l’esquerre que hi ha darrera el monestir, es deixa la carretera i s’agafa un camí a la dreta que va pujant.

Pocs minuts més i s’arriba a l’esplanada construïda el 1971 i on s’aparquen els vehicles.

Un minut més de camí i ja només resta pujar l’escala que ens deixa davant mateix de l’església del segle XIV, construïda entre els anys 1311 i 1318.

Al seu interior hi ha la imatge policromada de la Mare de Déu del Mont, una talla gòtica del segle XIV, d’alabastre de Beuda.

Representa la Mare de Déu asseguda amb el nen a la falda, al qual aguanta amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta sosté el ceptre de la reialesa. L’infant, mig assegut i decantat lleugerament cap a l’esquerra de la mare, mostra en una mà el Llibre de la Vida, mentre amb l’altra imparteix la benedicció.

La imatge original es troba al Museu d’Art de Girona per motius de seguretat.

La Mare de Déu del Mont és la patrona del bisbat de Girona.

Ja a l’interior de l’església encara s'hi conserva l’harmònium adquirit per Jacint Verdaguer gràcies a uns subscripció popular. El preu va ésser de 750 l’any 1888.

Jacint Verdaguer va pujar a la Mare de Déu del Mont a finals de Juliol de 1884 i hi va estar fins a mitjans de setembre.

Hi va pujar per un dia i se n’hi va quedar una quarantena. Tal com va deixar escrit, aquells dies van ser un dels períodes més feliços i tranquils de la seva vida.

Es ben sabut que aquí hi va escriure gran part de la seva gran obra l’Atlàntida.

Al costat del bar de l’hostatgeria es conserva la seva cambra des d'on podia gaudir d'una immillorable vista del Canigó (2.784 m).

La placeta que hi ha davant l’església porta el seu nom i justament a la plaça de Mossèn Cinto hi ha les tres arcades de l’antiga construcció dels Hostalets i una placa commemorativa que posa:

200 aniversari
de l’ascensió al Mont dels científics
DELAMBRE I MECHAIN
pares del sistema mètric decimal
13 setembre 1992
ROTARY CLUB FIGUERES-ALT EMPORDÀ

Però, qui eren en Delambré i en Méchain?
El 1790 el govern francès va encarregar a l’Acadèmia de Ciències de París que creés un nou sistema de mesura, que es pogués anar implantant a tot el món. Els científics Delambré i Méchain, foren els encarregats de fer les medicions oportunes per tal d’establir la mida patró bàsica, que fou batejada amb el nom de metre, paraula grega que vol dir mida o mesura.

Els dies 13 i 14 de setembre de 1792, els esmentats científics es van instal•lar a la Mare de Déu del Mont per fer-hi un seguit de triangulacions entre Barcelona i Dunkerke encaminades a configurar el metre com a mesura bàsica universal. Es va escollir la muntanya per fer-hi els treballs degut a la seva situació estratègica.

L’any 1793 Méchain tornà al Mont i hi va estar dos dies més fent-hi més medicions. Va deixar escrit: “Alguns cops el vent era tan violent que els observadors havien d’aturar el treball i portar l’aparell més a prop de la paret per protegir-lo”.

A l ‘estat espanyol el nou sistema fou adaptat l’any 1849.

A la Mare de Déu del Mont hi ha una hostatgeria on tothom que busqui pau i tranquil•litat no pot deixar de fer-hi estada. Us deixo l'adreça de la seva pàgina web: http://www.marededeudelmont.com/inici.php

Després d’una visita prou interessant, és hora de començar a baixar. Ho fem pel mateix camí de pujada fins al Monestir de Sous.

Aquí fem una breu visita a les ruïnes. Al costat del monestir hi ha la font dels Monjos. Porta una
Inscripció que va deixar escrita Jacint Verdaguer l’any 1884 i que diu així:

"Un vell del país me digué que en temps antich no hi era; més que passant per allí uns perseguidors de moros, no’m sapigué dir qui, sentiren una gran set y exclamaren: “si Déu nos fes mercè d’un poch d’aygua!” Y en la mateix instant vegeren aquexa font de la terra”.

Seguidament baixarem pel Pujant o pas del Grau. Ens pocs moments es perd molta alçada. Al seu final, el camí es decanta cap a la dreta i va força planer. Quan torna a davallar, trobem les ruïnes de la casa de Roca Rovira. Al seu voltant encara es poden observar les antigues feixes, ara plenes d’alzines.

Anem baixant i aviat arribarem al Castellot de Beuda o Castell dels Moros.

Es troba en un turó encinglat per tres costats. La seva posició és molt estratègica i fàcilment defensable.

Es conserva una torre circular i un recinte tancat al costat nord. També es pot veure la cisterna.

Els primers documents que en parlen són de l’any 1002. La seva història acaba l’any 1469 quan va ser abandonat i enderrocat per ordre del rei Joan II. És justament llavors quan es va construir el castell de Beuda, molt a prop del poble i també conegut com a Castell de Queixàs.

La baixada del castellot és realment forta i acaba a la riera. A partir d’aquí el camí va pràcticament de planer i en poca estona ens deixarà al costat del cotxe.

Hem fet una ruta circular per un lloc ben interessant des del punt de vista històric, paisatgístic, excursionista i cultural.

dissabte, 26 de juny de 2010

Pradera de Ordesa - Góriz - Mont Perdut - Serradets - Bujaruelo

Gràfica de desnivell



DIVENDRES 18 DE JUNY
Sortim d’Olot a les 7h. del matí
Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Nicolàs de Bujaruelo, i un altre a la Pradera de Ordesa, que és des d’on començarem aquesta marxa.
Sortim d’OLOT pels tunels de Bracons i per l’eix ens dirigim direcció Lleida. A l’alçada de Lleida prenem l’A138 direcció AINSA i un cop en aquesta població per l’N260 anem direcció BROTO. Poc després arribem a TORLA i ja d’es d’aquí fins a la Pradera de Ordesa on, com hem dit, deixem un dels cotxes.
13:27h. carregats amb les pesants motxilles iniciem la nostra ruta per la vall, on trobem constants indicacions per seguir el camí que ens portarà fins a la Cola de caballo.
En aquesta ocasió alguns dels integrants del grup volien passar per la senda de los cazadores, però aquesta estava tancada.
14:21h. Arribem a la Cascada de la Cueva. Un salt d’aigua, dels molts que anem trobant, i que val la pena fer-hi una petita parada.
15:32h: Cascada del Estrecho. Un altre salt degudament senyalitzat molt espectacular.
14:41h. Gradas de Soaso. Un seguit de salts d’aigua que no deixen indiferent i que és un bon motiu per fer la ruta per la part baixa de la vall.
Mentre anem fent camí un ruixat ens obliga a posar-nos la capelina durant uns vint minuts, però després i tímidament va sortint el sol.
16:30h. Arribem a la Cola de Caballo. Un salt d’aigua espectacular que desperta els cinc sentits i que ens fa sentit afortunats de poder contemplar un recó de món tant fantàstic. Només per arribar fins aquí val la pena visitar Ordesa.
En aquest punt fem una parada per reposar i fer les fotos de rigor.
Decidim pujar per las Clavijas de Soaso, i així ho fem. No hi ha cap problema amb l’ajut de les cadenes i ganxos que hi ha enganxats a la pedra, i això ens fa estalviar una bona pujadeta.
A mig camí ens hem trobat un grup d’excursionistes que ens han informat que els havia estat del tot impossible arribar al cim del Mont Perdut per la boira i el mal temps. Esperem que demà les coses millorin.... Ja avanço que no serà així.
18:30h. GORIZ: ja som al refugi, amb nosaltres sis hi ha una quarantena de persones més.
El temps efectiu des de la Pradera fins al refugi ha estat de quatre hores justes, la resta l’hem dedicat a fer fotos i visitar diversos salts d’aigua que es van trobant.
Toca una bona dutxa, que de bona no en té gaire, l’aigua ve directament de la neu que hi ha uns metres més amunt i ja us podeu imaginar la situació... impressionant. De les dutxes només s’escolten crits, uns crits que repetirem nosaltres dintre de poc.
Sopem a les 19h.: De menú tenim: sopa de mongetes (imagineu-vos els efectes nocturns...), amanida verda, hamburguesa amb puré de patates, mousse de formatge, pa, aigua i vi. L’Albert ens sorprèn amb una ampolleta de ratafia que fa les delícies del grupet. Demà serà el seu aniversari.
La previsió del temps per demà és de cel ennuvolat amb algun ruixat molt dèbil.
Des del refugi la boira no ens deixa veure els cims, però esperem que demà la cosa sigui diferent.
Ara, a les 20:30h. el cel és serè
DISSABTE 19 DE JUNY
Ens aixequem a les 6:00h. Esmorzem i preparem el material per iniciar la pujada.
Comencem a caminar a les 07:10h. Davant nostre puja un grup de quatre persones.
09:35h. Hem arribat al Lago Helado. La boira comença a ser molt espessa i la neu ens ha obligat a posar-nos els grampons mitja hora després d’haver començat a caminar.
Es comenta la situació i dos de nosaltres decidim no seguir pujant mentre que els quatre restants intentaran fer el cim. La situació és complicada.
La nostra intenció era fer el Mont Perdut i després des del Lago Helado assolir el cilindro per dirigir-nos cap a la Torre i des d’allà a la Brecha i Serradets.
Davant la nova situació hem decidit de trobar-nos de nou al refugi de Góriz per seguir la ruta, però per la part baixa.
Mentre baixem ens anem comunicant per l’emissora i les noticies no són massa bones pels que segueixen pujant, cada cop tenen més boira i la visibilitat és molt reduïda.
Quan ja han superat l’escupidera, i els falta menys de 150m. per fer el cim, decideixen no continuar. No ha estat possible, els temps no ho ha permès.
A les 11:35h. el primer grup ha arribat a Góriz mentre que el segon ho fan a les 12:30h
Ens retrobem tots plegats un altre cop al refugi de Góriz on dinem i preparem la ruta per anar a Serradets.
13:20h. Decidim prendre camí direcció a Serradets.
El camí es fa feixuc, la neu i la boira ens compliquen la ruta.
Poc abans d’arribar a la cova de Castarets trobem les traces deixades per un grup de quatre persones que havíem vist des de lluny i decidim anar-los a trobar. Ho fem justament a la cova de Castarets. (17:03h.)
Tots junts busquem el paso de los Sarrios, que amb l’ajut del GPS trobem a les 18:34h.
Ara, seguint les parets de la muntanya i un track del GPS, anem de dret fins a la Brecha de Roland on arribem a les 19:17h. La boira no ens deixa veure res més que una petita part de la paret del costat dret. Hem passat per la Brecha però no l’hem vist, una llàstima. Ja ens queda poc per arribar a Serradets.
Comencem la baixada i a les 19:45h. ens topem amb el refugi. La visibilitat no va més enllà d’uns set o vull metres.
Estem cansats i amb gana.
No ens podem dutxar perquè les baixes temperatures han malmès les instal•lacions d’aigua, però preferim un bon sopar calent.
Ens donen una sopa de verdures, pasta amb salsa de carn picada i tomata, formatge, una pasta de xocolata, pa i aigua.
L’Albert ens convida a dues gerres de vi i ho celebrem tots plegats, el nostre grup i els quatre companys que han arribant amb nosaltres.
Avui dormirem tous, hem començat a caminar a les 7 del matí i hem acabat a tres quarts de vuit de la tarda.

DIUMENGE 20 DE JUNY.
Ens aixequem a les 7h. Però després d’esmorzar decidim entre totes les persones que hi ha al refugi, i que volen baixar a Bujaruelo, que ho farem tots junt, hi ha molt poca visibilitat i bufa un fort vent. Esperarem.
Quan són passades les nou i veient que la cosa no millora decidim equipar-nos amb els grampons i el piolet i començar la baixada.
Som unes vint persones. A les 09:38h. es surt del refugi i es comença el descens. Davant hi ha dos nois que havien pujat la tarda anterior i que ens van indicar el camí a seguir. La visibilitat seguia essent molt reduïda.
A mesura que anàvem baixant ens trobàvem excursionistes que pujaven a Serradets i tots ells demanaven informació de com estava la situació allà dalt.
De mica en mica es va baixant de cota, i la visibilitat va millorar lentament fins arribar al port de Bujaruelo (10:45h.) on tot i haver-hi neu la boira ja quedava enrere.
Intentem fer una parada per menjar alguna cosa al Refugi de Los Pastores (11:30h.) però el lloc no és massa hospitalari, la brutícia es fa present en qualsevol racó i decidim trobar un lloc més idoni.
A una hora d’arribar a Sant Nicolás de Bujaruelo aproximadament, i oblidades ja les últimes clapes de neu, vam decidir d’aturar-nos en mig d’una pineda per beure i compartir el que quedava de queviures.
13:11h. L’arribada a Sant Nicolasde Bujareuelo va significar el final d’aquesta caminada que tants ingredients ens va aportar.
Finalment ens podíem relaxar i comentar aquestes experiències viscudes tant intensament.
Olot: 20:10h.
VIDEO:


dilluns, 12 d’abril de 2010

RUPIT 09/04/2010





RESUM FOTOGRÀFIC

RUTA PER A GPS A WIKILOC




09/04/210 Ramon, Florenci i Ramon

Aproximació: des d’Olot, abans d’arribar a Sant Esteve d’en Bas, agafem la C153 passant pel coll de Condreu. Passat el punt Kilomètric 32 trobem a l’esquerra el trancant de Rupit.

07:40h. Deixem el cotxe al pàrquing públic que hi ha a l’entrada de Rupit.
Només de començar a caminar trobem un punt informatiu que ens indica el camí que hem de prendre, en aquesta ocasió és direcció al sender de Gravet i Pla de Corriol.
Creuem el poble i pel C/ de la Pedrera pugem per unes escales fetes a la pedra fins al punt més alt on trobem un camí que segueix planer pel costat d’una barana de fusta.
El camí gira a la dreta i arribem a un punt on hi ha uns graons tallats a la pedra, un cop a dalt fem un gir a l’esquerra, també enfilant-nos pedra a munt.
Pugem fins a dalt d’un turonet tenint en compte que Rupit ens quedaria a la nostre dreta, i un cop a dalt, fem un gir a l’esquerra per seguir el camí.
Continuem el camí per una pista forestal que segueix pujant suaument.
08:25h. Arriba un moment on la pista només ens permet anar a la dreta o a l’esquerra, cal seguir per la pista de l’esquerra. Poc després cal estar a l’aguait, doncs cal deixar la pista i continuar per un camí que baixa per la nostra dreta. Aquest punt està marcat amb el primer WP(desviament).
Tornem a trobar-nos una altre pista molt neta que continuem per la dreta. Aquí observem, als costats del camí, uns pals metàl•lics que servien per tancar el pas i que ara estan malmesos.
A 100m. d’aquets pals ens desviem a l’esquerra buscant el corriol que segueix sempre pel costat mateix de la cinglera i que ens portarà fins a la punta.
A la nostra dreta tenim els prats i la casa del Mas el Castellet que és on ens dirigirem després.
Un cop a la punta de la carena baixem pel costat dret tot dirigint-nos a uns prats que tenim sota nostra.
Arribats al prat, continuem camí per l’esquerra, el camí està ben fresat.
Arribem al peu d’una gran roca on el camí està barrat per un filat, ho tenim marcat al mapa amb el Wp(Castell de l’Envestida). Després creuarem aquest filat, però ara toca enfilar-nos per aquesta pedra que té el nom de Castell de l’Envestida, i que es converteix en un extraordinari mirador.
En aquest punt tenim davant nostre l’Agullola i a la nostra dreta podem observar perfectament la Roca Llarga on vam estar en la sortida anterior. També podem veure part del pantà de Susqueda.
Refem el camí fins a trobar-nos de nou amb el filat que ara toca creuar.
Continuem fent camí pel que sembla ser una pista forestal abandonada que segueix la cinglera per sota, en sentit contrari per on caminàvem quan ho fèiem per dalt. Després la pista farà un gir a la dreta i ens portarà al mas Castallet. Pel camí trobarem un punt informatiu que ens facilita trobar el mas.
Ara són les 10h. i arribem al Mas Castallet. Al plànol està marcat amb un altre Wp (Mas Castallet).
Just passat el mas farem una paradeta per esmorzar.
A les 10:56h. ens tornem a posar en marxa per seguir el nostre camí que ens portarà fins al mas Casadavall.
Passem per sota el mas la Torre i arribem al mas Casadavall.
Deixat enrere el mas Casadavall, ens dirigim al Grau Casadavall pel camí que s’intueix fàcilment essent molt planer i que ens porta fins una cruïlla on només es pot anar a la dreta o bé a l’esquerra. Aquí hi ha un punt informatiu i a l’altre banda de pista hi ha un pal de fusta. És on hi ha aquest pal on cal prendre el camí que ens portarà de baixada pel grau Casadavall tot creuant un filat.
Aquest grau té vàries denominacions: Ca Devall, Casadevall o bé, grau Les Glelles.
Mentre baixem trobem unes marques taronges que podrien indicar la cova de les ànimes, però com que no ho podem confirmar, ja que pels voltants no hem localitzat cap cova, seguim baixant. De totes maneres he marcat aquest punt amb un Wp. (cova de les ànimes?)
Just arribats al peu de la cinglera, uns 20 metres després, cal estar al cas per prendre un camí a la dreta. Aquest punt està marcat al mapa amb el wp006.
Seguim baixant per un camí empedregat tot fent ziga-zaga entre boixos i alzines.
Un cop més hem d’estar al cas de no baixar massa, doncs arribaríem al mas la Coma, cosa que no ens interessa. Com a punt de referència arribarem a un mirador, doncs bé, passat aquest mirador hem de localitzar un camí que continua per la nostra dreta. Si no el trobem, cosa que ens ha passat, i veiem que passats cinc o deu minuts de continuar baixant no l’hem vist, caldrà deixar el camí i ens dirigirem a la dreta recuperant alçada fins a trobar el camí que ens ha de portar de nou a peu de cinglera direcció al salt del Ripol. El punt de referència per saber on cal anar és la cinglera que caldrà seguir en direcció est.
Arribem a una plaça carbonera marcada amb el Wp(plaça carbonera) que creuem recta. Ara el camí baixa constantment de forma suau.
A la nostra esquerra, uns 50m. per sota, veurem que hi ha una pista forestal que segueix paral•lela al nostre camí i que poc després agafarem.
12:05h. Ens trobem a peu de la cinglera i baixem fins a la pista esmentada abans que ens porta fins al Salt del Ripol Wp (salt del Ripoll).
Seguim la pista i davant nostra tenim el castell de l’envestida on hem estat aquest matí.
12:42h. Arribem al Torrent del Gravet, ens enfilem per l’esquerra per anar a veure el salt d’aigua del mateix nom i que és una mica més a munt. Després de fer unes fotos tornem a baixar fins al punt on hem arribat al torrent. Ara continuem pel marge dret del torrent per un camí on trobem alguna fita. De mica en mica, el camí ens va separant del torrent que el tenim a la nostre esquerra fins a caminar de nou per sota la cinglera.
El camí ens porta fins al costat mateix d’una cova (Wp) que té l’entrada triangular. No té molta profunditat però un cop dins té forma de creu. A la dreta, mirant amunt, es por veure una sortida a l’exterior del que seria una xemeneia.
Just sobre aquesta cova el camí ens porta fins un altre mirador on no podem deixar d’aturar-nos per gaudir de les seves vistes. WP (mirador)
Continuem sempre a ran de cinglera per anar a buscar el salt del sallent.
El Wp (grau de la Donada) ens indica el punt on hi ha la cruïlla per anar a peu del salt o bé enfilar-nos per anar al mirador. Nosaltres prenem el camí que puja a l’esquerra tot zig-zaguejant pel Grau de la Donada i superant un fort desnivell arribem a dalt, al pla on trobem els indicadors que situen el mirador del salt del sallent.
En aquest mirador fem una última parada per recuperar forces i poder fer unes fotos d’aquesta magnífica vista que hi ha del salt. Wp (salt del sallent)
14:10h. Deixem el salt del sallent i ara ens dirigim cap a Rupit.
Els indicadors faciliten el camí i arribem a la font de la Pomareda on la seva aigua, fresca i bona, alleugerà l’última pujada que ens queda i que ens portarà fins a Rupit, on s’acaba la sortida d’avui.
Hem arribat a les tres de la tarda.

VIDEO:



divendres, 5 de març de 2010

Tavertet (St. Corneli - cingles - L'Avenc - Tombes antropomòrfiques)




En aquesta ocasió formaran part del grup en Florenci, en Miquel l'Albert i jo, en Ramon
7:55h. Deixem el cotxe just passat el Mas el Perer (30min. des d’Olot). Sembla ser que el dia no acompanyarà gaire tot i que no ens mullarem. Segurament la boira no ens deixarà gaudir plenament del magnífic paisatge que ens espera. El punt de sortida està indicat amb un pal informatiu i comencem la nostre ruta.
08:05h: arribem al grau del Perer que ens ajuda a superar la cinglera que tenim sobre nostre.
Superat aquest punt arribem a la pista forestal i tot seguint els indicadors ens dirigim a Sant Corneli. Val a dir que el camí està perfectament senyalitzat amb pals indicadors i marques grogues, d’aquesta manera difícilment ens podem equivocar.
A partir d’aquest punt el camí baixa constantment, i així serà fins arribar a Tavertet.
08:37h: Arribem a Sant Corneli. Ara portem 42 min. de marxa efectiva.
Aquí podem veure un dolmen megalític ubicat a la part posterior de l’edifici, ens el trobem només d’arribar-hi.
Després de fer unes fotos continuem el camí pel corriol que hi ha davant la façana principal .
08:52h: Estem davant un magnífic mirador amb Tavertet i les cingleres al fons. Sota nostre veiem el Mas Novelles i la pista que seguirem fins a Tavertet. Nosaltres però, un cop arribem al mas Novelles, visitarem el que és l’entrada d’una cova, ara degudament tancada, on capten l’aigua de Tavertet. Com a curiositat direm que és la cova excavada en gres "roca sedimentària" més llarga del mon. Té uns 3 Km. de fundària. Ja hedit que està tancada i que no s'hi pot accedir.
09:21h: Mas Novelles. Com hem dit per anar a Tavertet hem de seguir la pista per l’esquerra, però perdrem un xic de temps per visitar la cova abans esmentada que és al costat mateix de la pista, a la dreta.
Recuperada la nostra ruta principal arribem a Tavertet.
10:06h: Tavertet. Bon lloc per esmorzar i gaudir de les vistes. Aprofitem per comentar el camí recorregut fins el moment i per rebre les instruccions d’en Florenci pel que fa a la ruta que ens queda per davant.
10:50h: Tornem a reprendre la marxa direcció a l’Avenc de Tavertet, una magnífica casa de turisme rural i com tot el camí degudament senyalitzat.
Ara seguim les marques vermelles i blanques del GR2 que ens portaran pel costat dels impressionants cingles de l’Avenc. Al fons podem veure el pantà de Sau i de Susqueda.
12:12h: L’avenc. És una magnífica casa de turisme rural. Ens vindria de gust prendre un bany a la piscina, però no portem banyador ni tovalloles, ho deixarem per un altre dia.
El camí per continuar la nostra ruta s’enfila per darrera el mas direcció al Puig de Rocallarga a 1187m. d’alçada seguint les marques grogues que anem trobant. Hem de passar pel costat mateix del generador aeròlic, ven visible des de lluny.
12:52h: Ja som al puig de Rocallarga, una gran roca que es converteix en un mirador excepcional, ho podeu comprovar a les fotografies. En aquest punt portem 3h. 50 min. de marxa efectiva.
Ens dirigim al Collet de Rajols però abans ens parem per veure una bauma que, tot i estar força amagada, en Florenci posa al descobert. Per trobar-la la podeu veure marcada al mapa “Bauma” i amb un WP al track del GPS.
Ara anem direcció al Collet de Rajols per tot seguit, abans d’anar a buscar el cotxe, visitar les tombes antropomòrfiques de Rajols ubicades al punt anomenat Roques Fosses. Aquest punt també està senyalitzat al mapa amb el nom de Tombes i també hi ha un Wp. al track.
Tornem al Collet de Rajols i baixem direcció al Mas Rajols.
Deixem el mas a la nostre dreta i seguim la pista.
14:30h: Mas el Perer. Hem arribat al punt de partida amb un total de 5h. de marxa efectiva.
Us convido a fer aquesta ruta que de ben segur us agradarà.
VÍDEO:



dimecres, 27 de gener de 2010

Sadernes - Sant Julià de Ribelles




Resum fotogràfic

Enllaç del track a WIKILOC

Anotació:
Sant Julià de Ribelles fou consagrada pel Bisbe de Girona , Gotmar, restant sotmesa a la seva catedral, tot i que aquest bisbe, li concedí els delmes, primícies i oblacions dels fidels, alhora que rebia diverses donacions dels laics ( vinyes, camps, objectes litúrgics...) Malgrat que en un document de l’any 1000, apareix esmentada com a “sancti Juliani de Pruna” a partir de 1094 és documentada com ja com “Sancti Juliani de Ribelles”
Presenta una planta formada per una nau rectangular , coronada per un absis semicircular, orientada a l’est, amb una segona nau , sense absis, adossada a la façana sud.

Ressenya de la sortida:
Aquesta sortida ens portarà des de Sadernes, pont de Valentí, fins a Sant Julià de Ribelles. Passarem per la Vall de Sant Aniol per enfilar-nos pel camí de les Canals fins al Puig del Brull. Des d'aquí arribarem a Ribelles i la tornada la farem pel Clot de les Puces, pel pas d'en Llebre i ens arribarem a Sant Aniol. És una caminada llarga però molt gratificant, amb una de les vistes més esplèndides de l'Alta Garrotxa.
(WP= waypoints mercats a la ruta del track)

08:22h. Deixem el cotxe i comencem a caminar
08:34h. Passem per davant les restes de la Farga
08:39h. Passem per davant les restes del Molí.
Poc després creuem la riera. També podríem seguir recta fins a l’alçada de la Muntada. Continuem el camí sempre amb la riera a la nostre esquerra.
08:48h. Arribem al Gomarell. És la bassa captadora d’aigua.
08:55h. WP1. A la nostra dreta trobem un corriol que de seguir-lo ens portaria fins al Martanyà (cim de 1030m.)
09:16h. WP2. Creuem la palanca nova. (Substitució de la passera de fusta per una nova palanca. (2008)
09:22h. WP3. Cruïlla de camins. Nosaltres prenem direcció Sant Aniol. Ara portem 1 hora justa de camí. A 25m. de la cruïlla aprox. deixem el camí que ens portaria a Sant Aniol i continuem pel corriol de la dreta. Agafem el camí on hi ha un arbre amb una creu. (veure foto). D’es d’aquest punt tenim Sant Aniol a 5 minuts, però ja hi passarem de tornada.
En aquest moment estem fent el camí anomenat de les canals.
09:42h. Fem una corba a l’esguerra per seguir una fletxa de color groc pintada sobre una pedra.
09:45h. WP4. Arribem a una altre cruïlla, nosaltres seguim per la dreta. Si agaféssim el camí a la dreta a uns 20m. trobaríem el coll de Clarioles i des d’aquí podríem anar a Sant Aniol. Però com hem dit, arribats a la cruïlla seguim per la dreta.
10:10h. WP5. Una altre cruïlla. Prenem el camí de l’esquerra. A la dreta sortiríem a Can Boac.
10.19h. Arribem al peu d’una cinglera, la seguim per la dreta. En aquest punt el GPS perd cobertura i la ruta que ens marca és una mica boja, per no dir molt, però si seguim sota la cinglera per la dreta no hi ha pèrdua, el camí està fressat i és molt evident.
10:29h. WP7 Pla Ballador. Aquí parem per esmorzar i recuperar forces.
11:07h. Reiniciem la marxa. Creuem el pla ballador recta des d’on hi havíem accedit.
11:15h. Estem davant una cruïlla, agafem el camí que s’enfila a l’esquerra, però val la pena seguir recta per anar a visitar la Font del Sant. Llavors ja recularem fins aquest punt per continuar la nostra ruta.
Des d’aquesta cruïlla, com he dit, podem visitar la Font del Sant, només ens farà perdre un quart d’hora i val la pena. És una font sota una bauma que es val una foto. (Font WP8)
Tornem al camí que havíem deixat momentàniament.
11:46h. WP9. Coll Sa Bassa. Aquest punt és una cruïlla de camins que ens portarà al cim del Puig del Brull i des d’aquí, a la tornada, prendrem el camí que ens portarà a Sant Julià de Ribelles. Per fer-nos una idea, si agafem com a referència el camí des d’on hem accedit al Coll, el camí per anar al Puig és a la nostre esquerra, mentre que per anar a Ribelles, el camí és a la dreta. Des d’aquest Coll hi ha una curiosa vista del Pic de les Bruixes i del Coma negre, curiosa pels que estem acostumats a veure’ls des d’Olot.
12:23h. WP10. Val la pena arribar-nos fins al punt marcat amb el WP10 per la fabulosa vista que hi ha des d’aquí. Recomano d’allò més arribar-s’hi, tenim una panoràmica exel•lent gairebé 360º, des d’on es pot veure tota la vall de Sant Aniol, el Bassegoda, la Serra de l’Albera, Canigó, Bastiments....
Des d’aquí ja tenim a la vista, i a pocs metres, el cim del Brull on ens dirigim a partir d’ara.
12:54h. WP11. Acabem d’assolir el Puig del Brull, també anomenat Puig de les Canals o Puig del coll.
Baixem pel dret fins arribar altre cop al Coll sa Bassa, recordem que està marcat amb el WP9. Per baixar ha d’haver-hi un camí marcat però nosaltres l’hem perdut poc després d’iniciar el descens. Des del coll, el camí degudament marcat ens portarà fins a la pista forestal que dóna accés a Ribelles. Aquest camí recordem que s’agafa a la dreta del coll, tenint de referència el punt des d’on hi hem accedit.
13:53. WP12 Ja som a Sant Julià de Ribelles. Ara toca dinar, això si, desprès de visitar el temple i fer-nos unes quantes fotos. La porta era oberta i això ens ha permès d’entra-hi.
14:30h. Hem d’aixecar-nos i tornar-hi de nou. Ens arribarem fins al tram de pista forestal on hi ha una gruixuda cadena. Continuarem per la dreta seguint la pista, però pocs metres després d’aquesta cadena, uns 10 o 15m. prenem un corriol que hi ha a la dreta i que ens portarà al Clot de les Puces.
14:54h. WP13 Deixem la pista després d’una corba a la dreta i prenem un camí poc visible que hi ha a l’esquerra. Hem deixat una fita per indicar aquest punt, cal estar al cas. Aquests camí ens farà creuar la riera a pocs metres d’haver-lo agafat.
15:06h. WP14. Clot de les Puces.
A l’altre banda de la riera, amagada entre la vegetació, i ha la tuta dels morts, però si hi volguéssim anar caldria pujar al cim de la cinglera per un corriol que passa pel costat de la cinglera tot enfilant-se . Podem veure una ressenya d’aquesta ruta en una altre sortida que hi ha en aquest mateix blog i que vam fer el desembre de 2007 (http://monrota.blogspot.com/2008/03/tuta-dels-morts.html).
15:28h. WP15. Can Llebre. Són les runes del que queda del mas de Can Llebre. Només hi queden dues parets ensorrades i algunes feixes.
WP16. Aquest és un punt pels que fan el camí al revés. El camí que s’enfila també ens portaria a Can Llebre sense haver de passar pel camí per on hem vingut i evitar, d’aquesta manera, els punts més aeris per aquells que puguin tenir vertigen.
15:58h. WP17. Pas del Llebre. Punt emblemàtic de l’alta Garrotxa.
16:11h. WP18. Des d’aquí s’agafa el camí per anar al salt de la Capa. Avui no és el nostre objectiu. També trobareu en aquest blog la resenya per anar-hi.
16:30h. WP19. Coll de Clarioles. Ja l’hem esmentat a les 09:45h. Tant bon punt accedim al coll prenem el camí de la dreta que ens portarà fins a Sant Aniol.
16:46h. WP20. Sant Aniol d’Aguja.
17:33h. WP22. El Gomarell.
18:00h. Arribada al cotxe.

Total Km. 19.700
Marxa efectiva: 6’20h.
Marxa Total: 09’17h.
Alçada mínima: 343m.
Alçada màxima: 1027m.