dimarts, 22 de setembre de 2009

El Carlit des de Les Bulloses





Cim de 2921 m. situat a la regió “Llenguadoc-Rosselló”, essent el cim més alt del Departament Francès dels Pirineus Orientals.
L’accés més habitual és del llac de les Bulloses situat a 2016m. d’altitud. El llac és artificial i s'alimenta de la Grava, un l'afluent del riu Tet. Fou construïda entre el 1903 i el 1910, per proveir electricitat al Tren Groc i per regular el cabdal del Tet.
A l’estiu l’accés fins al llac de les Bulloses es tancat i només s’hi pot arribar amb transport públic.

Com arribar-hi: Caldrà anar fins a Puigcerdà des d’on entrarem a França per Bourg-Madame tot dirigint-nos a Mont-Louis passant per Saillagouse.
Un cop a Mont-Louis prenem la carretera D118 i poc després, en una rotonda senyalitzada, ens dirigim a Les Bulloses per la D-60.

El recorregut està senyalitzat durant tot el trajecte, a la zona dels llacs amb marques grogues i l'accés al cim amb marques vermelles. És interessant gaudir dels llacs fent dues rutes diferents, una aprofitant l’anada i l’altre es pot fer a la tornada, essent indiferent si ho fem de pujada o de baixada. Aquest tram està senyalitzat al mapa entre la cruïlla 1 i la cruïlla 2.

Arribats a aquesta segona cruïlla ja tenim davant nostre el Carlit, i podem veure el camí que ens queda per arribar al cim, un desnivell important que només de veure’l imposa, però que es pot superar sense massa dificultat. Només l’últim tram presenta alguna dificultat, que amb una mica de cura deixarem enrere.

Com hem dit tota la pujada està senyalitzada amb marques vermelles i el camí és molt fresat. A nosaltres la boira i el plugim (aigua neu), que ens ha atrapat a pocs metres del cim, ens ha fet desviar lleugerament del camí habitual, però arribats a aquest punt hem pogut assolir el Carlit sense massa dificultats.

Com que la pluja i la boira impedia gaudir de les fantàstiques vistes que hi ha des d’aquest cim, hem decidit emprendre la baixada després de fer les fotos de rigor. L'esmorzar, si es que es pot dir així, l'hem fet a les 13h. a l’estanyol que hi ha a mitja pujada.

A partir d’aquest punt el sol ha tornat a acompanyar-nos fins al final del trajecte.

Dades de la sortida:
Temps total: 6h. 32min.
Distància total: 14Km.
Desnivell de pujada acumulat: 1059m.
Desnivell de bajada acumulat: 1048,97m.

dijous, 17 de setembre de 2009

Sant Joan de les Abadesses - Taga






La boira i la pluja, aquesta última ens va acompanyar durant les primeres hores de la sortida i la primera no ens va daixar durant tot el matí, van complicar una mica el recorregut, especialment en arribar a la pista que porta des d'Ogassa fins a Sant Martí d'Ogassa.
Des de Sant Joan (parc de l'estació) fins aquest punt no vam tenir cap problema, doncs el camí està perfectament senyalitzat amb marques verdes i blanques.
Arribats a la pista forestal abans esmentada van decidir seguir recta deixant les marques, és aquí on el camí que vam seguir potser no és el més correcte, però com he dit la boira ens va complicar una mica la sortida.
Seguint, en part, un corriol, vam arribar dalt la carena que vam seguir a l'esquerra fins a la portella d'Ogassa.
Aquí ens vam despistar una mica i el camí ens va quedar uns cinquanta o cent metres a la nostra esquerra, motiu per el qual vull que quedi clar que la ruta bona, i que va des de la portella fins al cim, és la línea de més al nord.
La tornada vam decidir fer-la pel camí més tradicional , des del taga, fins a la portella i des d'allà vam baixar a Sant Martí d'Ogassa per retrobar-nos amb el camí fet de pujada.

dissabte, 5 de setembre de 2009

Coma de l'Orri i Gra de Fajol Petit


RESUM FOTOGRÀFIC

VALLTER 2000: http://www.vallter2000.com/cat/index.php
ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC (track): http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=520045

COM ARRIBAR-HI: Un cop a Camprodon direccio Llanars, Vilallonga, Setcases i Vallter 2000


8:00h. iniciem la caminada deixant el cotxe al costat de la carretera just en el punt on hi ha una forta corba a la dreta i un indicador que marca el camí de la Coma de l’Orri.
Poc després de posar-nos en marxa troben un indicador que ens fa desviar a l’esquerra i tot seguit una passera de fusta que ens ajuda a superar un rierol que forma part del naixement del riu Ter.(08:08h.)
El camí, perfectament fressat, ens porta en paral·lel a una altre riera que ens encamina a la Coma de l’Orri, iniciant un ascens sense pèrdua i on les fites marquen el camí a seguir en aquells punts que no es veu tant marcat.
En un principi caminem deixant la riera a la nostre dreta, (marge esquerra d’aquesta), creuant-la poc després i caminant per una zona arbrada i lleugerament per sobre de la riera. Un cordill de color blau que barra el pas ens indica que anewm pel bon camí.
No la tornarem a creuar fins que no tinguem a la nostra vista el coll de la Coma de l’Orri, llavors el pendent comença a fer-se més evident i el camí ens decanta lleugerament a la dreta.
Sempre trobem fites que ens indiquen per on em de passar.
09:19h. Una curiosa roca ens fa pensar en el cap d’un peix que sorgeix del vel mig de la muntanya.
09:30h. Quan ja tenim el gra de Fajol Petit (2563m.) a la nostre dreta, decidim fer drecera i ens desviem a la dreta per atacar el fort pendent que ens portarà fins al punt mig del Gra de Fajol Gran (2708m.) i Gra de Fajol Petit. Deixar constància que en aquest tram el pendent és aproximadament del 40%, cosa que ens fa suar de valent.
10:15h. Arribats a la carena observem una fantàstica vista dels dos Gra de Fajol, especial esment cal fer a les parets verticals del Gra de Fajol Gran.
El nostre objectiu per avui és el petit, així que tot dirigint-nos a la dreta continuem carenejant deixant enrere un petit desnivell i després d’una última pendent arribem al cim del Gra de Fajol Petit: 10:40h.
És destacable la meravellosa vista aèria de la qual podem gaudir gràcies a la claredat de l’atmosfera i la manca de núvols. Un cop més ens podem sentir afortunats per poder gaudir d’un paisatge tant fantàstic.
Toca esmorzar i comentar l’experiència viscuda fent un repàs dels cims que ens envolten i que tant bé coneixem.
La baixada no té més història, doncs pràcticament tornem sobre les nostres passes. L’aigua fresca que ens trobem pel camí ens ajuda a refrescar-nos després de l’esforç.
Arribem al cotxe a les 13:10 hores després d’unes 5 hores d’haver començat a caminar.