dissabte, 18 d’abril de 2009

Montmajor 16/04/2009

RESUM FOTOGRÀFIC

Cim de 1075 metres d’alçada ubicat entre la població d’Oix i la Vall del Bac. Al seu costat trobem el Montpetit de 898m. que té l’inconvenient, si es pot dir així, que des del seu cim no podem gaudir de les vistes que proporciona aquesta magnífica contrada.
Per fer aquesta excursió ens arribem fins a Oix, i des d’aquí direcció al càmping La Soleia i al veïnat de Toralles.
Seguim per la pista forestal fins poc abans de creuar la riera d’Oix i havent passat el mas El Forn.

SOM-HI:

Deixem el cotxe a les 08:20 h. a peus del Montmajor.
08:35h. passem per davant de Can Quic i seguim per la pista forestal. Sobre nostre tenim el Montmajor i a l’esquerra el Montpetit.
Seguim caminant fins passar una cavalleria i poc després arribem a Sant Martí de Toralles (FOTO 1, FOTO 2). L’església va ser edificada al segle XII i apareix documentada per primera vegada al S XIII. A la porta encara s’hi pot observar una part de la forja i del forrellat romànic del SXII.
Per reprendre el camí reculem uns metres fins a trobar un indicador que ens fa desviar a la nostre esquerra.
Poc després creuem el filat que hi ha a la dreta del camí i que delimita un prat que creuem fins a trobar-nos amb un camí que s’enfila a la nostre esquerra. És una pista forestal pedregosa que després es converteix en un corriol de terra vermellosa. Fer esment que ens trobarem amb un trencant a la nostre dreta que no hem de seguir.
Fem una ziga-zaga i ens seguim enfilant per un camí que hi ha a l’esquerra que ens portarà al mas La Costa.
El camí continua per darrera el mas amb unes bones vistes del camí fet fins ara.
10:17h. Coll Sa Bassa.
10:33h. Arribem al cim del Montmajor.
Tenim una vista privilegiada de bona part dels Pirineus, des del Canigó fins al Taga, del Grau de Fajol, de Bastiments, de la Vall del Bac, d’Olot i de les muntanyes que l’envolten, del Bassegoda, del Puig de la Calma, del Coma Negre, del Pic de les Bruixes, del castell de Torroella... i així podríem anar dient. És un punt que et fa sentir satisfet de l’esforç de la pujada tot i que no és necessària una gran despesa física.
Després d’esmorzar amb bona companyia i de les explicacions d’en Florenci i en Pinilla és hora de tornar a carregar-nos amb les motxilles, ara una mica més buides.
La tornada la farem tot dirigint-nos a la Vall del Bac i des d’allà pel costat de la riera d’Oix fins a trobar la pista forestal al costat mateix de Can Quic.
Des del cim del Montmajor fem tota la cresta direcció Oest i baixem per un camí que ens fa creuar una tartera amb unes bones vistes de tota la Vall del Bac.
Arribem al Coll de Galters (964m.).
En aquest punt, el camí que prenem és a l’esquerra del prat i anem trobant fites que ens indiquen que estem al bon camí.
Després arribem al Coll de Toralloles i deu minuts després al Coll de Reverter.(755m)
Tal i com entrem al coll, que també és un prat, prenem el camí que ens queda a la nostre dreta on hi ha un arbre amb marques blanques i vermelles i també d’altres de verdes i taronges.
Just iniciat aquest camí en deixem un a la nostre dreta. Si prenéssim el camí de la dreta ens portaria a can Biel i a la Coromina.
Pel camí anem trobant marques verdes i taronges.
En arribar a baix ens trobem amb la pista forestal de la Vall del Bac, per tornar cal seguir a la dreta per sota la casa la Coromina.
Mentre fem el camí, al costat de la riera pel seu costat esquerra, trobem un corriol a l’esquerra que s’enfila molt i que podem veure perquè hi ha una marca vermella (per veure-la cal estar atents). Si ens enfiléssim, (cosa que deixem per un altre dia), uns 100m. aproximadament ens portaria fins una cova anomenada del Quer Foradat o Bodequer.
Deu minuts després ens trobem davant d’un magnífic balcó que ens dona una sorprenen perspectiva del camí que encara ens queda per davant. S’anomena balcó del Bodequer.
Pocs metres abans d’arribar a aquest balco seguim pel camí de l’esquerra fins arribar a la font del Seguer de Pera sempre seguin les marques verdes i taronges.
Uns vuit minuts més tard ens trobem amb el mas del mateix nom.
Tot seguin el mateix camí, aquest ens obliga a creuar la riera que baixa força plena i no tothom ho aconsegueix sense mullar-se, eh Ferran?
El camí ens porta fins a retrobar-nos amb la pista forestal que ja havíem fet d’anada i que ens portarà fins al cotxe després de creuar de nou i per darrera vegada la riera.
Hem arribat al cotxe a les 14:25 hores, l’havíem deixat a les 08:20h. així doncs la marxa total ha estat de sis hores i entre quatre i quatre hores i mitja de marxa efectiva.
És una sortida a l’abast de tothom i que no presenta cap dificultat tècnica. Tampoc hi ha massa problema per perdés doncs amb un mapa sempre es té una vista que ens permet de situar-nos.
La sortida ha estat bonica, la companyia molt grata, les vistes fantàstiques i el dinar a can Bundància a arrodonit el dia. Ja podem preparar la propera.

VÍDEO: