PUJADA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT DES DE BEUDA
Resum fotogràfic
Track de la ruta per a GPS
Mapa de la ruta
Gràfica de desnivells
Taula IBP
VÍDEO:
Vam anar-hi: En Miquel, en Xevi, en Ferran acompanyat del Linus, en Florenci, en Jose, en Carles i jo, en Ramon)
Habitualment es comença la caminada a la plaça de Beuda, a 338 metres d’altitud, al costat mateix de l’església de Sant Feliu, del segle XII. Però nosaltres continuarem amb cotxe aproximadament un quilòmetre i el deixarem a l’aparcament que hi ha al trencant de can Oliveres.
El municipi de Beuda té 35’75 Km2 i hi viuen uns 150 habitants, tot i que a l’any 1860 hi vivien 850 persones. En el seu terme hi ha les antigues pedreres d’alabastre, d’on es va extreure el material per esculpir moltes mare de deus del romànic català i també les tombes reials del monestir de Poblet.
És un poble de gran riquesa monumental. A més de l’esmentada església de Sant Feliu, hi ha la de Sant Pere de Lligordà, del mateix segle; la basílica del Sant Sepulcre de Palera del segle XI i també Santa Maria de Palera del mateix segle. En el mateix terme Municipal hi ha Santa Maria de Segueró, un altre edifici romànic del segle XI.
Agafem carretera amunt en direcció cap a Can Oliveres, però abans d’arribar a la casa deixem la carretera sense asfaltar i prenem el camí a l’esquerre. De seguida agafem el de la dreta, doncs el contrari ens portaria al Castellot de Beuda.
Passem just sobre la casa i anem pujant per un típic camí d’alta garrotxa, amb moltes pedres soltes.
Primer trobem un bon mirador sobre la guixera de Beuda i seguidament dos llocs amb unes bones perspectives del Santuari a on ens dirigim.
S’arriba a la Salve Regina, anomenat així perquè antigament els romeus que pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve, després d’haver resat el rosari pel camí.
El camí s’acaba al coll de Batet, on trobem la carretera asfaltada que puja de l’Hostal de can Vilà i que durant una estona la seguirem.
De seguida s’arriba a la font de Roca Pastora, situada sota el cingle del mateix nom.
Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal.
La noia va quedar meravellada però també amoïnada i va decidir no explicar-ho a ningú. Però estava neguitosa i la seva mare va voler saber què li passava. Al final va aconseguir que li expliqués, però la mare no s’ho va acabar de creure.
Per això la noieta li va demanar que l’acompanyés per repetir la caiguda. Però desgraciadament aquest segon intent no li va sortir bé i va morir.
No gaire lluny de la font hi ha el Corral de l’Abat, una antiga construcció d’uns trenta metres de llargada que aprofita la bauma del cingle. Havia servit de corral, de fortificació i de lloc de guaita. La construcció, ben interessant, conserva encara antigues finestres i espitlleres.
Per arribar fins aquest punt, seguirem per sobre la font fins a trobar la cinglera que seguirem per la seva esquerra tot superant un desnivell d'uns 60 metres.
Feta la visita al Corral de l’Abat, reculem fins la font i tornem a agafar la carretera en direcció cap al santuari, però als 100 metres la deixem novament. En el primer revolt a l’esquerre, baixem clot avall durant uns 10 minuts fins trobar una primera cova. Si continuem per sota la cinglera, en pocs minuts arribem a la cova de les Encantades, ben interessant, doncs al final de tot es bifurca en dues petites cavitats, semblant als forats dels ulls d’una calavera.
Ja que no és fàcil de trobar, recomano d'utilitzar el track del GPS per arribar-hi. Una bona referència pels que no disposen de GPS, es que un cop hem inicat la baixada des de la carretera, cal tenir en compte la cinglera de la nostre dreta, doncs les coves en formen part.
Llavors hem de tornar a recular pel mateix camí fins la carretera.
Amb cinc minuts més n’hi ha prou per arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous, l’antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871, però el visitarem a la tornada.
Just després del revolt a l’esquerre que hi ha darrera el monestir, es deixa la carretera i s’agafa un camí a la dreta que va pujant.
Pocs minuts més i s’arriba a l’esplanada construïda el 1971 i on s’aparquen els vehicles.
Un minut més de camí i ja només resta pujar l’escala que ens deixa davant mateix de l’església del segle XIV, construïda entre els anys 1311 i 1318.
Al seu interior hi ha la imatge policromada de la Mare de Déu del Mont, una talla gòtica del segle XIV, d’alabastre de Beuda.
Representa la Mare de Déu asseguda amb el nen a la falda, al qual aguanta amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta sosté el ceptre de la reialesa. L’infant, mig assegut i decantat lleugerament cap a l’esquerra de la mare, mostra en una mà el Llibre de la Vida, mentre amb l’altra imparteix la benedicció.
La imatge original es troba al Museu d’Art de Girona per motius de seguretat.
La Mare de Déu del Mont és la patrona del bisbat de Girona.
Ja a l’interior de l’església encara s'hi conserva l’harmònium adquirit per Jacint Verdaguer gràcies a uns subscripció popular. El preu va ésser de 750 l’any 1888.
Jacint Verdaguer va pujar a la Mare de Déu del Mont a finals de Juliol de 1884 i hi va estar fins a mitjans de setembre.
Hi va pujar per un dia i se n’hi va quedar una quarantena. Tal com va deixar escrit, aquells dies van ser un dels períodes més feliços i tranquils de la seva vida.
Es ben sabut que aquí hi va escriure gran part de la seva gran obra l’Atlàntida.
Al costat del bar de l’hostatgeria es conserva la seva cambra des d'on podia gaudir d'una immillorable vista del Canigó (2.784 m).
La placeta que hi ha davant l’església porta el seu nom i justament a la plaça de Mossèn Cinto hi ha les tres arcades de l’antiga construcció dels Hostalets i una placa commemorativa que posa:
200 aniversari
de l’ascensió al Mont dels científics
DELAMBRE I MECHAIN
pares del sistema mètric decimal
13 setembre 1992
ROTARY CLUB FIGUERES-ALT EMPORDÀ
Però, qui eren en Delambré i en Méchain?
El 1790 el govern francès va encarregar a l’Acadèmia de Ciències de París que creés un nou sistema de mesura, que es pogués anar implantant a tot el món. Els científics Delambré i Méchain, foren els encarregats de fer les medicions oportunes per tal d’establir la mida patró bàsica, que fou batejada amb el nom de metre, paraula grega que vol dir mida o mesura.
Els dies 13 i 14 de setembre de 1792, els esmentats científics es van instal•lar a la Mare de Déu del Mont per fer-hi un seguit de triangulacions entre Barcelona i Dunkerke encaminades a configurar el metre com a mesura bàsica universal. Es va escollir la muntanya per fer-hi els treballs degut a la seva situació estratègica.
L’any 1793 Méchain tornà al Mont i hi va estar dos dies més fent-hi més medicions. Va deixar escrit: “Alguns cops el vent era tan violent que els observadors havien d’aturar el treball i portar l’aparell més a prop de la paret per protegir-lo”.
A l ‘estat espanyol el nou sistema fou adaptat l’any 1849.
A la Mare de Déu del Mont hi ha una hostatgeria on tothom que busqui pau i tranquil•litat no pot deixar de fer-hi estada. Us deixo l'adreça de la seva pàgina web: http://www.marededeudelmont.com/inici.php
Després d’una visita prou interessant, és hora de començar a baixar. Ho fem pel mateix camí de pujada fins al Monestir de Sous.
Aquí fem una breu visita a les ruïnes. Al costat del monestir hi ha la font dels Monjos. Porta una
Inscripció que va deixar escrita Jacint Verdaguer l’any 1884 i que diu així:
"Un vell del país me digué que en temps antich no hi era; més que passant per allí uns perseguidors de moros, no’m sapigué dir qui, sentiren una gran set y exclamaren: “si Déu nos fes mercè d’un poch d’aygua!” Y en la mateix instant vegeren aquexa font de la terra”.
Seguidament baixarem pel Pujant o pas del Grau. Ens pocs moments es perd molta alçada. Al seu final, el camí es decanta cap a la dreta i va força planer. Quan torna a davallar, trobem les ruïnes de la casa de Roca Rovira. Al seu voltant encara es poden observar les antigues feixes, ara plenes d’alzines.
Anem baixant i aviat arribarem al Castellot de Beuda o Castell dels Moros.
Es troba en un turó encinglat per tres costats. La seva posició és molt estratègica i fàcilment defensable.
Es conserva una torre circular i un recinte tancat al costat nord. També es pot veure la cisterna.
Els primers documents que en parlen són de l’any 1002. La seva història acaba l’any 1469 quan va ser abandonat i enderrocat per ordre del rei Joan II. És justament llavors quan es va construir el castell de Beuda, molt a prop del poble i també conegut com a Castell de Queixàs.
La baixada del castellot és realment forta i acaba a la riera. A partir d’aquí el camí va pràcticament de planer i en poca estona ens deixarà al costat del cotxe.
Hem fet una ruta circular per un lloc ben interessant des del punt de vista històric, paisatgístic, excursionista i cultural.
1 comentari:
Ramon,ets un crack amb el video, molt ben fet, a veure si el divendres podem fer una ruta maca...
Publica un comentari a l'entrada