Pradera de Ordesa - Góriz - Mont Perdut - Serradets - Bujaruelo

Fotos (clicar aquí)

Track (clicar aquí)

Gràfica de desnivell

DIVENDRES 18 DE JUNY
Sortim d’Olot a les 7h. del matí
Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Nicolàs de Bujaruelo, i un altre a la Pradera de Ordesa, que és des d’on començarem aquesta marxa.
Sortim d’OLOT pels tunels de Bracons i per l’eix ens dirigim direcció Lleida. A l’alçada de Lleida prenem l’A138 direcció AINSA i un cop en aquesta població per l’N260 anem direcció BROTO. Poc després arribem a TORLA i ja d’es d’aquí fins a la Pradera de Ordesa on, com hem dit, deixem un dels cotxes.
13:27h. carregats amb les pesants motxilles iniciem la nostra ruta per la vall, on trobem constants indicacions per seguir el camí que ens portarà fins a la Cola de caballo.
En aquesta ocasió alguns dels integrants del grup volien passar per la senda de los cazadores, però aquesta estava tancada.
14:21h. Arribem a la Cascada de la Cueva. Un salt d’aigua, dels molts que anem trobant, i que val la pena fer-hi una petita parada.
15:32h: Cascada del Estrecho. Un altre salt degudament senyalitzat molt espectacular.
14:41h. Gradas de Soaso. Un seguit de salts d’aigua que no deixen indiferent i que és un bon motiu per fer la ruta per la part baixa de la vall.
Mentre anem fent camí un ruixat ens obliga a posar-nos la capelina durant uns vint minuts, però després i tímidament va sortint el sol.
16:30h. Arribem a la Cola de Caballo. Un salt d’aigua espectacular que desperta els cinc sentits i que ens fa sentit afortunats de poder contemplar un recó de món tant fantàstic. Només per arribar fins aquí val la pena visitar Ordesa.
En aquest punt fem una parada per reposar i fer les fotos de rigor.
Decidim pujar per las Clavijas de Soaso, i així ho fem. No hi ha cap problema amb l’ajut de les cadenes i ganxos que hi ha enganxats a la pedra, i això ens fa estalviar una bona pujadeta.
A mig camí ens hem trobat un grup d’excursionistes que ens han informat que els havia estat del tot impossible arribar al cim del Mont Perdut per la boira i el mal temps. Esperem que demà les coses millorin.... Ja avanço que no serà així.
18:30h. GORIZ: ja som al refugi, amb nosaltres sis hi ha una quarantena de persones més.
El temps efectiu des de la Pradera fins al refugi ha estat de quatre hores justes, la resta l’hem dedicat a fer fotos i visitar diversos salts d’aigua que es van trobant.
Toca una bona dutxa, que de bona no en té gaire, l’aigua ve directament de la neu que hi ha uns metres més amunt i ja us podeu imaginar la situació... impressionant. De les dutxes només s’escolten crits, uns crits que repetirem nosaltres dintre de poc.
Sopem a les 19h.: De menú tenim: sopa de mongetes (imagineu-vos els efectes nocturns...), amanida verda, hamburguesa amb puré de patates, mousse de formatge, pa, aigua i vi. L’Albert ens sorprèn amb una ampolleta de ratafia que fa les delícies del grupet. Demà serà el seu aniversari.
La previsió del temps per demà és de cel ennuvolat amb algun ruixat molt dèbil.
Des del refugi la boira no ens deixa veure els cims, però esperem que demà la cosa sigui diferent.
Ara, a les 20:30h. el cel és serè
DISSABTE 19 DE JUNY
Ens aixequem a les 6:00h. Esmorzem i preparem el material per iniciar la pujada.
Comencem a caminar a les 07:10h. Davant nostre puja un grup de quatre persones.
09:35h. Hem arribat al Lago Helado. La boira comença a ser molt espessa i la neu ens ha obligat a posar-nos els grampons mitja hora després d’haver començat a caminar.
Es comenta la situació i dos de nosaltres decidim no seguir pujant mentre que els quatre restants intentaran fer el cim. La situació és complicada.
La nostra intenció era fer el Mont Perdut i després des del Lago Helado assolir el cilindro per dirigir-nos cap a la Torre i des d’allà a la Brecha i Serradets.
Davant la nova situació hem decidit de trobar-nos de nou al refugi de Góriz per seguir la ruta, però per la part baixa.
Mentre baixem ens anem comunicant per l’emissora i les noticies no són massa bones pels que segueixen pujant, cada cop tenen més boira i la visibilitat és molt reduïda.
Quan ja han superat l’escupidera, i els falta menys de 150m. per fer el cim, decideixen no continuar. No ha estat possible, els temps no ho ha permès.
A les 11:35h. el primer grup ha arribat a Góriz mentre que el segon ho fan a les 12:30h
Ens retrobem tots plegats un altre cop al refugi de Góriz on dinem i preparem la ruta per anar a Serradets.
13:20h. Decidim prendre camí direcció a Serradets.
El camí es fa feixuc, la neu i la boira ens compliquen la ruta.
Poc abans d’arribar a la cova de Castarets trobem les traces deixades per un grup de quatre persones que havíem vist des de lluny i decidim anar-los a trobar. Ho fem justament a la cova de Castarets. (17:03h.)
Tots junts busquem el paso de los Sarrios, que amb l’ajut del GPS trobem a les 18:34h.
Ara, seguint les parets de la muntanya i un track del GPS, anem de dret fins a la Brecha de Roland on arribem a les 19:17h. La boira no ens deixa veure res més que una petita part de la paret del costat dret. Hem passat per la Brecha però no l’hem vist, una llàstima. Ja ens queda poc per arribar a Serradets.
Comencem la baixada i a les 19:45h. ens topem amb el refugi. La visibilitat no va més enllà d’uns set o vull metres.
Estem cansats i amb gana.
No ens podem dutxar perquè les baixes temperatures han malmès les instal•lacions d’aigua, però preferim un bon sopar calent.
Ens donen una sopa de verdures, pasta amb salsa de carn picada i tomata, formatge, una pasta de xocolata, pa i aigua.
L’Albert ens convida a dues gerres de vi i ho celebrem tots plegats, el nostre grup i els quatre companys que han arribant amb nosaltres.
Avui dormirem tous, hem començat a caminar a les 7 del matí i hem acabat a tres quarts de vuit de la tarda.

DIUMENGE 20 DE JUNY.
Ens aixequem a les 7h. Però després d’esmorzar decidim entre totes les persones que hi ha al refugi, i que volen baixar a Bujaruelo, que ho farem tots junt, hi ha molt poca visibilitat i bufa un fort vent. Esperarem.
Quan són passades les nou i veient que la cosa no millora decidim equipar-nos amb els grampons i el piolet i començar la baixada.
Som unes vint persones. A les 09:38h. es surt del refugi i es comença el descens. Davant hi ha dos nois que havien pujat la tarda anterior i que ens van indicar el camí a seguir. La visibilitat seguia essent molt reduïda.
A mesura que anàvem baixant ens trobàvem excursionistes que pujaven a Serradets i tots ells demanaven informació de com estava la situació allà dalt.
De mica en mica es va baixant de cota, i la visibilitat va millorar lentament fins arribar al port de Bujaruelo (10:45h.) on tot i haver-hi neu la boira ja quedava enrere.
Intentem fer una parada per menjar alguna cosa al Refugi de Los Pastores (11:30h.) però el lloc no és massa hospitalari, la brutícia es fa present en qualsevol racó i decidim trobar un lloc més idoni.
A una hora d’arribar a Sant Nicolás de Bujaruelo aproximadament, i oblidades ja les últimes clapes de neu, vam decidir d’aturar-nos en mig d’una pineda per beure i compartir el que quedava de queviures.
13:11h. L’arribada a Sant Nicolasde Bujareuelo va significar el final d’aquesta caminada que tants ingredients ens va aportar.
Finalment ens podíem relaxar i comentar aquestes experiències viscudes tant intensament.
Olot: 20:10h.
VIDEO: