PIC DE BASTIMENTS (2.881,25m.) Refugi d'Ull de Ter - Coll de la Marrana - Bastiments

Enllaç de la ruta (GPS) per descarregar a WIKILOC

 MAPA DE LA RUTA

GRÀFICA DE DESNIVELL

Segurament pensareu que és una sortida massa típica i fins i tot amb poc interès. Doncs per a mi ha estat un dia especial. Després de molt de temps tornar al Bastiments ha suposat retrobar-me amb la muntanya després de molt de temps.

Dit això, la ruta d’aquest diumenge va començar poc abans d’arribar a Vallter 2000, concretament a la corba on hi ha els indicadors per anar al refugi d’Ull de Ter. És una ruta molt coneguda i transitada per la qual cosa no hi ha cap problema per seguir les marques que es portaran al refugi amb un pendent constant i amb un paisatge que ens ho fa tot molt més fàcil. Creuarem l’incipient Ter quan encara no és més que un rierol. Des del refugi ens enfilarem fins al Coll de la Marrana i ja a dalt tombarem a la dreta per enfilar-nos a Bastiments.
El vent ha fet la pujada una mica més difícil però com sempre l’esforç ha tingut la seva recompensa.

Ha estat una ascensió especial i emotiva que em permet tornat a escriure quatre ratlles a aquest bloc. La muntanya té una atracció especial que mai s’oblida. Qui ha estat als seus cims sempre tindrà ganes de tornar-hi.

Via Romana del Capsacosta

Via Romana del Capsacosta 01/05/2013

Ruta amb nens

Vídeo a Youtube:  http://www.youtube.com/watch?v=LfsBwIa6gmY&feature=youtu.be

 

Àlbum fotogràfic a Picasa:   

https://picasaweb.google.com/105704862630619996586/ViaRomanaDelCapsacosta

Enllaç a Wikiloc per descarregar el track per a GPS:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4527281

GRÀFICA DEL DESNIVELL

 MAPA DE LA RUTA

Què és la Via Romana?

La Via romana del Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.

Creada en època de l’Imperi Romà, la Via romana del Capsacosta és ben fàcil de resseguir. En diversos trams presenta un excel·lent bon estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmetada via principal.
Els murs, guarda_rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana del Capsacosta posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.

RESSENYA: Turisme Garrotxa (http://www.turismegarrotxa.com/via-romana-del-capsacosta/via-romana-del-capsacosta_171_ca.html)

Aquesta ruta ens portarà per la Via Romana des de Sant Pau de Seguries fins a sant Salvador de Bianya.

Com dic al principi, aquesta és una ruta perfectament vàlida per fer-la amb nens, doncs el desnivell que hem superat és mínim, la ruta té, entre d'altres, una funció didàctica molt interessant a banda de la possibilitat de gaudir de la naturalesa .

Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Salvador de Bianya que ens servirà per anar a buscar els vehicles que deixarem a Sant Pau de Seguries davant mateix del càmping d'aquesta població.

Des de davant el càmping continuem la carretera direcció Nord fins a trobar l'indicador que ens avisa que comença la Via Romana.

A partir d'aquest punt és del tot impossible perdre el camí que està molt ben senyalitzat.

Només hem de tenir en compte que hi ha punts senyalitzats com a variants on caldrà decidir si seguim per la via Romana o bé per la variant.

Aquestes variants el que fan és escurçar una mica el camí, evitant les ziga-zagues de la via  que servien perquè els carros que en aquell temps i transitaven poguessin superar amb més facilitat el desnivell.

Durant tot el camí anirem trobant rètols explicatius dels diferent elements que anem trobant.

Dades:

·         Des de Sant Salvador de Bianya a Sant Pau de Segúries amb cotxe... 15 minuts (pels túnels de    
       Collabós)

·         Duració del trajecte de la Via Romana amb esmorzar i parades incloses (forces per cert).. 3h.

·         Desnivell de pujada durant la primera mitja hora..... 100m. aprox.

·         Desnivell de baixada..... 450m. aprox.

·         A partir de la font de l'Arç no hi ha cap font per agafar aigua.

Refugi d'ulldeter, Bastiments, Pic del Freser, Pic de l'Infern, Coll de Tirapits

Track per a GPS de la ruta a Wikiloc

Àlbum de fotos

Enllaç del VÍDEO a Youtube

 RESSENYA:

Hem deixat el cotxe a l’estacionament que hi ha davant mateix de l’indicador del camí que porta fins al refugi d’Ull de Ter.

06:15h. Ens comencem a enfilar pel camí esmentat que trobem senyalitzat amb marques blanques i vermelles.

06:35h. Arribem al refugi d’Ull de Ter i continuem el camí direcció al Coll de la Marrana.

07:20h. Ja som al Coll de la Marrana. A la nostra dreta tenim el Bastiments i a la nostra esquerra el Gra de Fajol Gran.

El camí de pujada està perfectament fresat i no tenim marge d’error. L’últim tram és el que es fa més costerut, però un cop al cim l’esforç queda recompensat.

08:15h. Som a la creu del Bastiments on després de fer-nos unes fotos deixem enrere per anar fins al piolet.

08:35h. Piolet de Bastiments (2881m.). Avui el vent bufa de valent i la sensació tèrmica és baixa, per això sempre és recomanable anar ben equipat quan volem anar al Pirineu. Amb tot però ja comencem a veure gent que arriba al Coll de la Marrana per pujar on som o bé per prendre el camí d’anada fins a Núria.

Nosaltres continuarem direcció nord-oest per dirigir-nos al Pic del Freser. Des del cim del bastiments perdem altitud tot baixant entre pedres que no deixen veure cap camí. El pic del Freser sempre davant nostra fa fàcil intuir per on cal passar i un cop a la collada dels Mals Inferns ja tornem a veure el corriol per on hem d’anar.

09:20h. Collada dels Mals Inferns (2700m.). Des d’aquí cal tornar a mirar amunt i iniciar l’ascens que ens portarà al Pic del Freser. Haurem de superar uns 130m. de desnivell i passar per una cresta que ens farà dubtar si  deixar-la a l’esquerra o bé a la dreta. Si la deixem a l’esquerra haurem de perdre alçada però és més fàcil. Si la deixem a la dreta caldrà que estem atents on posem els peus.  No és perillós però ens demanarà atenció.

09:55h. Ja som al Pic del Freser i davant nostre veiem el pic de l'Infern. Ara estem a 2835m

Després d'assolir aquest cim, continuem ara direcció al pic de l'Infern que el tenim davant nostre. Per arribari perderen altre cop una mica d'alçada i sense cap dificultat arribarem al cim del Pic de l'Infern.

10:27h. Pic de d’Infern. (2.869m.) Des d'aquí tenim una bonica vista dels estanys de Carançà podent-se veure a la llunyania  els cims el Roc Blanc i del Carlit entre d'altres.

Refem el camí que hem seguit per pujar el cim i abans d'anar cap al coll de Tirapits, ens enfilem fins al Pic dels Gorgs.

11:00h. Pic dels Gorgs. Ja des d'aquí seguim el camí que ens portarà fins al Coll de Tirapits i des d'on baixarem per trobar-nos amb el camí que molta gent utilitza per anar des del coll de la Marrana fins a Núria. Nosaltres el farem a l'inrevés

12:02h. Coll de Tirapits. Baixem fins a la vall seguint el camí que ens portarà fins al Coll de la Marrana. Una última pujada ens espera abans d'assolir aquest punt.

13:32h. Coll de la Marrana. Ja des d'aquí tot és baixada fins a l'estacionament passant altre cop pel refugi d'Ulldeter.

14:32h. Arribada. Una bonica sortida que ens ha portat per alguns dels cims més coneguts d'aquestes contrades i on hem pogut veure una gran quantitat de gent. El dia ens ha acompanyat tot i el vent de primera hora.

Fins a la propera, salut a tothom

PD: Vull donar les gràcies al Miquel per deixar-se acompanyar.

Santa Magdalena, Camí dels Ganxos vells i Canal Fosca

                                        

                                    FOTOS (cliqueu aquí)
                                   TRACK PER A GPS A WIKILOC (cliqueu aquí)
GRÀFICA DE DESNIVELLS

                                 





MAPA

RESSENYA:

Sortim de Joanetes quan són les 08:10h passant per davant de Can Lluert i deixant immediatament la pista, seguint el camí de la dreta on hi ha un rètol que diu "Santa Magdalena i les Olletes"

El camí és costerut però molt fresat. Transitem pel mig d'una roureda fins a trobar el camí que ve de baix i senyalitzat amb pintura groga.

Pocs metres després creuem un altre camí i passat aquest, a uns 10m. aproximadament, girem a l'esquerra per tornar-nos enfilar.

Cal dir que sempre cal seguir les marques grogues i que el desnivell és constant i important, cal haver esmorzat bé.

A les 09:08h. arribem al Puig Soi, des d'aquí ja podem gaudir d'una molt bona vista del camí que seguirem per pujar a Sant Magdalena pels ganxos vells, una canal situada a la dreta del Puig dels Llops i després la baixada per la canal fosca o ganxos nous, una altre canal situada a la dreta de les antenes.

Seguim pujant pel caire que tenim davant nostra  i després girem a l'esquerra per anar a buscar la canal que hi ha a la dreta del Puig dels Llops.

Uns metres més endavant, ens desviem una mica per veure el que havia estat el Mas Can Guilla, ara només són unes runes difícils de veure si no es coneix el punt exacta (marcat al track amb un Wp).

Una mica més amunt trobem la zona anomenada com el Barret. Una pedra que abans en tenia una altre a sobre amb la forma de barret. Ara aquesta pedra reposa als peus de la seva companya. El punt és evident en haver-hi escrit el nom en lletres blanques més que visible.

Passat aquest punt, una mica més amunt, trobarem una cruïlla de camins on hi ha una placa clavada a la pedra i un rètol indicatiu "CAMÍ NOU" Aquí prendrem el camí de sota que ens portarà a peu de  cinglera fins al començament de la canal vella, (marcat com a Wp).

El camí, tot i que es veu, no està massa fresat i anem perdent una mica alçada per primera vegada des de que hem començat a caminar.

09:59h. En aquest punt (també marcat com a Wp al mapa amb el nom de camí dels ganxos) girem a la dreta i comencem a pujat la canal.

No presenta cap dificultat tècnica, però per a les persones que no els agrada les alçades ni les grimpades, no és d'allò del més recomanable. Cal superar alguns desnivells verticals amb l'ajut de ganxos i cadenes perfectament clavats a les roques, que fan del recorregut una zona especialment atractiva i interessant. Val la pena pujar per aquí, sempre tenint en compte el que he dit abans.

La pujada és forta i sempre constant, ens ho hem agafat amb calma.

Un cop a dalt, sortim al camí i girem a l'esquerra fins a trobar un planell on a poca distància hi ha un rètol que diu "Puigsacalm pel pas dels burros i Puigsacalm pel Puig dels Llops. Nosaltre prenem el camí de la dreta que perd desnivell.

A la propera desviació ja trobem un rètol que ens indica per on hem d'anar (Sta. Magdalena).

Per la pista per on caminem, si estem atents, ens trobarem en primer lloc la font vella i poc abans d'arribar a santa magdalena, la font Nova (totes dues marcades al mapa) i sota la pista al marge esquerra.

Arribem a Santa magdalena, són les 11:12h. Toca esmorzar, reposar una mica i gaudir d'aquestes fantàstiques vistes del Pirineu i de la Garrotxa.

Després de descansar una mica continuem la ruta, ara ja de tornada, tot dirigint-nos a les antenes per pujar al Puig Corneli, un punt on val la pena arribar-s'hi.

Mentre pujàvem, a la nostra esquerra, havíem deixat una porta de fusta i un indicador, ara cal tornar-hi per seguir aquest camí.

Des d'aquí comencem a baixar els primer ganxos i un cop superats girem a la dreta on comença pròpiament dita la Canal Fosca o Ganxos Nous. Pels que no els fa por l'altura i els agrada les grimpades, és un punt ideal. Cal extremar la prudència i subjectar-se bé, però dit això és un dels atractius de la ruta, uns passos entre les cingleres que es fan difícils d'entreveure des de baix. Hom pot deduir d'on ve el nom de canal fosca, les parets verticals deixen poc espai per a la llum...

Tot just acabats els darrers ganxos trobem un caminet a la nostra esquerra de no més de quatre metres que ens porta fins una roca on hi ha la campana de Santa Magdalena (senyalitzada en el mapa amb un Wp.) Una finestra increïble a la vall d'en Bas.

Seguint el camí de baixada ens trobem al punt on hi ha una placa clavada a la paret en agraïment a les persones que van fer possible el camí que acabem de deixar enrere.

Entre boixos el camí continua direcció est, fins arribar al Coll del Forn (marcat al mapa). Poc després el mateix corriol ens porta al Pla Falguera. Tant bon punt entrem al pla, baixem avall per la seva dreta fins a trobar un camí, poc fresat en forta pendent de baixada i amb Joanetes sota nostra.

Ja són les 14:06h. ara trobem el camí que ve de Fontanills i que potser hagués estat millor prendre des del Pla Falguera per evitar-nos alguna esgarrinxada.

Seguin aquest camí ens trobem amb un pal amb marques grogues que ens indica que cal seguir-lo.

Passem per davant què  havia estat el Mas Roure, ara en trobarem uns quants d'aquests masos abandonats.

Seguim baixant i ara passem per davant de les restes del Mas Can Poc i després del Mas La Planota, tots ells indicats en el track i en el mapa. Ells són restes muts de la nostra història.

Tornem a trobar un pal indicador i girem a l'esquerra, el mateix fem a les dues cruïlles següents fins arribar al Mas Sant Romà on uns metres abans podem emplenat les cantimplores d'aigua.

Ara ja estem arribant, baixem deu minuts més i ja som al punt de sortida.

En Miquel, en Pinilla, en Josep Lluís, en Florenci i jo, en Ramon, en gaudit d'una matinal entretinguda i molt variada.

Una salutació a tots.

Roc Blanc 14/09/2011

FOTOS

TRACK PER A GPS

Aproximació:

Per arribar al refugi de Laurenti ho fem  per Puigcerdà (N-260). Des d'aquí seguirem la carretera de Mont-Luis direcció a Formigueres i abans d'arribar a Querigut agafarem un trencant a l'esquerra  on hi ha una casa marró i un rètol indicatiu que diu " SENTIERS DE MANDONNEES".

Durant 11 km. seguirem la pista forestal que està en molt bon estat i arribarem al refugi de Laurenti, punt de partida de la nostra excursió.

07:42h. Comencem la ruta seguint la pista direcció sud fins creuar el rierol on hi ha el desviament a l'esquerra senyalitzat amb marques grogues i vermelles.

El camí no té cap possibilitat de pèrdua i ens portarà directament al Llac de Laurenti.  Ja des d'un bon principi el camí és costerut i així seguirà fins ben arribats al llac.

Arribem al llac (1935m.) a les 08:35h. on  aprofitem per fer un descans i gaudir d'aquest paratge fantàstic.  És un llac natural d'alta muntanya i des d'aquí tenim una molt bona vista del Roc Blanc i del camí que ens queda per fer.

Voltem el llac per la seva dreta i de seguida trobem una zona pedregosa que les fites que anem trobant ens ajuden a creuar.

A les 10:02h. arribem a un collet que deixa a la dreta el Roc Blanc i un petit llac que avui està sec.

Seguint el mateix camí direcció nord arribarem després d'una forta pujada al Coll de Laurenti (2400m.). Un monòlit de metall ens indica que estem a la "Reserve Nationale de Faune ORLU"

Aquest és un punt divisori i on tornarem a la baixada per agafar el camí que ara deixarem a l'esquerra.

Ens queda per superar la darrera cresta que ens portarà al cim.

Arribem al Roc Blanc a les 11:03h. Han estat 3'20h. de pujada, amb dues parades per descansar i fer fotos.

Des d'aquest cim tenim una meravellosa vista del Pirineus, enterbolida una mica pels núvols baixos que comencen a créixer a las parts baixes de les valls.

Esmorzem tranquil·lament tot gaudint de bona companyia i comentant les bones sensacions viscudes durant tot el camí.

Per no repetir el camí hem decidit de tornar per la vall que té accés des de la Porteille de Barbouillere. Per fer-ho tornem a baixar fins al Coll de Laurenti i aquí ens desviem, ara, a la dreta.

Baixem una mica i ens anem decantant a la dreta sense que trobem un camí clar a seguir, però sempre amb el Roc Blanc sobre nostre. Tant bon punt fem el gir a la cresta ja veiem sota nostra, a la dreta, la Porteille de Barbouillere, on arribem a les 12:19h.

També hi ha possibilitat de baixar fins als llacs i agafar el GR que ens portaria igualment a la Porteille de Barbouillere, havent de recuperar un centenar de metres a la part final per accedir-hi. Això ho hem vist des de la Porteille, és una opció a tenir en compte.

Un primer tram des de la Porteille es de grans blocs de granit que fa de mal caminar, saltar més ben dit, fins que els deixem enrere.

Seguim la baixada al costat del rierol per prats d'alta muntanya i amb la companyia de les marmotes que ens miren des de la distància.

L'aigua fresca i neta ens fa més fàcil el camí de tornada.

Els prats de suau baixada deixen lloc a un bosc d'avets amb una forta pendent que tot zig-zagejant ens farà retrobar amb la riera perduda a dalt del prat.

Després d'aquesta baixada el camí es fa més planer i ens portarà fins al Bousadus du Hau i després al Bousadus du Bas.

Des d'aquest últim punt tenim la opció més fàcil de seguir al nord a buscar la pista forestal que ens portarà fins al refugi i que la tenim a uns 200m. o com hem fet nosaltres, buscar un camí més directe que finalment hem perdut i que ens deixarà al mateix lloc. Cal dir que tot i que el camí es perd per l'herba, no hem tingut cap dificultat donat que els bosc és net i sense cap obstacle. Només cal seguir el track del GPS. Si no es porta GPS, tot i que sempre tenim la pista a la nostra esquerra, recomano anar a buscar la pista des del Bousadus du Bas.

Arribem al refugi de Laurenti a les 15:00h. Una ruta circular que ens ha fet suar però que sense cap mena de dubte recomano i molt. Uns paratges de gran bellesa i amb molta diversitat on passem dels boscos d'avets, als prats d'alta muntanya, llacs i rierols. Durant el trajecte és fàcil de veure marmotes i cabirols.

Be, doncs això ha estat tot, només falta donar les gràcies al Pere i al Josep per la seva companyia i pels bons moments viscuts.

Ramon.

Pic de les Bruixes i Sant Marc

Resum fotogràfic
També podeu veure les fotos clicant a les entrades en vermell

Track de la Ruta per a GPS

Aquesta sortida ens portarà des de la bassa de Monars (1303m) fins al pic de les Bruixes (1393m) i Sant Marc (1328m)

Podem veure la foto a la qual fa referència la paraula vermella clicant a sobre d'ella.

L'aproximació la farem des de Camprodon i Rocabruna, on passat aquest últim trobarem la pista forestal que ens portarà fins a la bassa de Monars. En aquest punt deixarem el cotxe i seguirem la pista fins on s'acaba, uns dos-cents metres desprès de la bassa.

Sortim d'Olot a les 06:30 i a la bassa de Monars hi arribem a les 07:40h. moment en que comencem a caminar.

Com hem dit seguim la pista forestal fins on s'acaba, just on hi ha un indicador que ens diu que fins a sant marc hi ha 4'6K. que tardarem 1h.10min. i que per anar a Maians i tenim 9,3Km. amb un temps previst de 2h.23min.

El tram està marcat amb pintura verda i taronja i el camí està més que fresat per evitar cap confusió.

A la nostre esquerra tenim el Comanegra, cim que en aquesta ocasió no assolirem i que sempre el tindrem com a punt de referència tant a la anada com a la tornada.

Ja ven aviat a la nostra dreta i per sota, veurem el petit nucli de Monars amb la seva església de sant Feliu de Monars, el Mas Mitjà i tot seguit el corral d'aquest mateix mas, que havia estat un dels més grans de la Garrotxa.

08:40h. Som al Puig Antic, a 1346 m d'alçada. Just passat aquest punt, si baixem uns 30 metres aprox. trobarem l'Avenc del Puig de les Bruixes (està marcat al mapa amb un Wp). Segons es diu aquest avenc comunica aquest punt amb una casa o mas de la part francesa. Si no es sap la seva ubicació és molt difícil de trobar, doncs l'entrada no es veu fàcilment fins a pocs metres.

Reprenem el camí que aviem deixat per anar fins al Pic de les Bruixes on arribem a les 09:01h.

La vista des d'aquest punt és privilegiada, tenint al nostra des del Canigó(2784m) fins al Taga(2039m) i Sant Amant(1851m.) per una banda, tota la garrotxa per una altre i ja més allunyat el Matagalls(1697) i el Turó de l'Home(1712m).

A l'est, tota la plana de l'Empordà amb el mar que està tapat per la boirina., sens dubte tot un espectacle per a la vista.

Deixem enrere el Pic de les Bruixes i anem cap a Sant Marc.

En primer lloc baixem fins al coll de sant marc i tot seguit per una fageda que ens proporciona frescor ens enfilem per arribar al Pic de sant marc. Mentre caminem per la fageda, anem seguin les marques de pintura groga.

A Sant marc hi arribem a les 09:45h. aprofitem per esmorzar i seguir gaudint d'unes vistes meravelloses. Des d'aquí podem veure fins i tot l'ermita de Sant Aniol amb la riera al seus peus. El Bassegoda presideix el nostre esmorzar.

Deixem el cim per la cara Oest i li donem la volta passant per davant d'un gran faig tot deixant-lo a la nostra dreta.

Tot seguit arribem a una clariana sota mateix del cim de sant Marc i trobem un pal amb una cinta de plàstic de color verda que ens indica el camí a seguir.

Baixem fins al collet de l'arç i en aquest punt el camí continua tant bon punt entrem al collet a la nostra dreta per encarar direcció al Comanegra. Ara seguim les marques de color groc que anem trobant pel camí.

11:10h. Arribem al collet de l'Estret. Aquí prenem el camí que surt de l'esquerra per anar al Pla de la Vaca, el Pujant de la guilla i la cova del Pla de la vaca.

11:16h. Mentre anem baixant a la nostra esquerra trobem una barraca que de ben segur és utilitzada habitualment per algú que hi dorm.

Poc després arribem al Pla de la vaca, el creuem fins a l'extrem Est, a l'esquerra, on entre boixos trobem la sortida, o si es vol l'entrada de la cova. Nosaltres sortirem per aquí. Per a més seguretat mireu el mapa i el track per trobar-la, no és fàcil si no es coneix la seva ubicació exacta.

Ara volem trobar l'altre extrem de la cova, per això busquem el passant de la Guilla que és al final del prat, més o menys a la meitat. També està marcat al mapa amb un Wp.

Un cop hem baixat el pujant de la guilla resseguim la paret en la mateixa direcció per on veníem fins a trobar l'entrada de la cova. Em d'estar atents en trobar un roure molt gros i el camí una mica fressat que comença al seu davant i que ens obliga a pujar uns tres metres per llavors girar a la dreta fins a trobar el forat que dóna accés a la cova i que no es veu fins a ser al seu davant.

La cova deu tenir uns 10 o 15m. i ens fa tornar a sortir al Pla de la Vaca. No deixa d'ésser una curiositat geològica gens fàcil de trobar.

Toca refer el camí que havíem fet per dirigir-nos a la font del Pic de les Bruixes. Que ningú pensi a trobar un bon broll d'aigua per emplenar les cantimplores, res d'això. Per arribar fins a la font hem de tornar a passar pel Collet de l'estret i després arribar pel mateix camí que havíem fet fins a una clariana. Aquí hem de girar a l'esquerra, per la dreta és per on havíem vingut. No hem de deixar en cap moment el camí fresat i sempre caminant per sota de la carena que marca el Comanegra, el Pic de les bruixes i Sant Marc per encarar el punt de sortida.

12:27h. Font del Pic de les Bruixes. No és una font pròpiament dita, o almenys en aquest moment. Si fos molt necessari podríem aprofitar el degoteig que surt de les pedres, però no ha estat aquest el cas.

Continuem el nostre camí que no té marge d'error i arribarem a la font de l'Avellanosa.

13:14h. Font de l'Avellanosa. Aquí podríem aplicar els mateixos termes que a la font del Pic de les Bruixes. Hi ha un abeurador poblat per capgrossos i una serp d'aigua.

Ja estem a pocs minuts de finalitzar el nostre trajecte

13:27h. arribem al punt de sortida.

Travessa per Montserrat, des del Coll de la Maçana, pel refugi Vicenç Barbé, el cim del Montgròs i fins al santuari,

Cliqueu sobre les paraules en vermell per veure la foto o l'enllaç RESUM FOTOGRÀFIC

GRÀFICA DE LA RUTA


TRACK DE LA RUTA PER A GPS (pendent)

Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a l’estacionament del monestir de Montserrat (5€ dia) i un altre al coll de la Maçana que s’hi arriba venint des del Santuari per la carretera BP1103. El coll es troba a l’encreuament de les carreteres B-1100, B-1101 i B-1103 Aquesta és una ruta que es portarà des de la part més occidental de la muntanya fins al Santuari. La primera part de la ruta ens portarà des del coll fins al refugi Vicenç Barbé, llavors continuarem fins al cim del Montgròs, seguirem cap al Coll de les Pinasses per agafar el camí de Sant Jeroni, passarem per les instal•lacions del funicular i baixarem al monestir pel camí de les Ermites. A les 08:03h. comencem a caminar tot seguint el GR-172 degudament marcat amb pintura blanca i vermella i poc després el deixem per seguir el camí que ens portarà al refugi de Vicenç Barbé marcat amb pintura groga. De totes maneres anem trobant indicadors a cada cruïlla que ens ho indiquen. A les 08:21h. Arribem al Collet de Guirló a 797m d’alçada, on hi ha una cruïlla, seguim el camí de la dreta que passa pel costat d’un arbre on hi ha una creu pintada i un pal indicador. A les 08:36h. arribem al Pas de La Portella. A les 08:47h. ja som al refugi de Vicenç Barbé. Seguint el mateix camí trobem una roca foradada que nosaltres deixem a la nostra esquerra i seguim pel camí de la dreta. Ara ens dirigim direcció al Coll del Port. La ruta continua per camins protegits per una vegetació verda i abundant que es fa difícil d’apreciar des de les zones allunyades i que sorprèn als que hi van per primera vegada, acostumats a veure, només, les impressionants parets de les muntanyes, Montserrat sorprèn per molts motius. A les 09:12h. fem una parada per esmorzar i tornem a reprendre la marxa a les 09:35h. 09:40h. Passem per davant de la Font de l’Esllavissada. 09:50h. Arribem al Coll del Port, situat a 975m. d’alçada. A les 10:53h. som a la Coma dels Naps de Dalt, tenim el Montgròs a 450m. passem per una cruïlla marcada al plànol de la ruta i que prenem a l’esquerra direcció al Montgròs. Si seguíssim a la dreta aniríem a Can Jorb. Un cop al Coll del Montgròs pugem al cim. 11:14h. Ja som al Montgròs. (1133m) però malauradament la boira i els núvols baixos no ens deixen veure les fantàstiques vistes que des d’aquest punt és poden gaudir. Baixem altre cop al coll i seguim el camí que havíem deixat per pujar a dalt. 11:54h. ens trobem una altre cruïlla marcada al mapa que prenem a la dreta. El camí segueix passant per sota el Camell de Sant Jeroni i fins el Coll de les Pinasses. En aquest punt prenem el camí que baixa a la dreta i que ens portarà a peus d’un fantàstic mirador on val la pena descansar-hi uns moments per admirar les vistes que se'ns presenten. Continuem la baixada pel mateix camí i arribarem a l’estació del funicular ( 13:45h). Passem de llarg i continuem la baixant pel camí de les Ermites. A la nostra esquerra ens trobem l’ermita de Sant Miquel i poc després arribem al Monestir. La nostra caminada ha acabat i ara, asseguts a taula, comentarem l’experiència viscuda. Fins a la propera.