ÀLBUM FOTOGRÀFIC
Enllaç de la ruta a Wikiloc. (esmentar que el track només correspoent al tram comprés entre el cim de Bacivers i Vallter 2000)
Ruta sense cap problema d'orientació amb una marxa total de cinc hores i mitja, indicada per a tothom que tingui una mica de preparació física.
Fer esment que part de la ruta es fa per territori francès.
El track que penjaré només indica el trajecte des de Bacivers fins a Vall Ter. (motivat per un error de configuració del GPS)
Horaris i alçades:
Vall Ter 2000: 7:40h. (2160m.)
Portella de Mentet: 8:12h. (2437m.)
Pic de la Dona: (2704m)
Estany de Bacivers 09:22h. (2610m.)
Bacivers: 09:45h. (2845h.)
Esmorzar: 25min.( de 09:45 a 10:10h.)
Bastiments: 10:41h. ( 2881m.)
Vall ter 2000: 12:05h.
En sortir de l'estació d'esquí ens dirigim a la Portella de Mantet pel camí perfectament fressat que hi ha darrera les instal·lacions i que puja paral·lel a la riera.Un cop a la Portella tombem a la nostre esquerra tot dirigint-nos al Pic de la dona, i des d'allà al Coll de la geganta, per un cop arribats a aquest punt desviar-nos a la dreta tot baixant fins arribar a l'estany de Bacivers.Un cop al costat de l'estany, el qual deixem a la nostre esquerra, ens enfilem just pel costat de la cabana de pastors, i superant un fort desnivell, arribem al cim de Bacivers.Tot carenejant arribem al que serà la darrera pujada i que ens portarà al cim de Bastiments.Des d'aquest punt iniciem el descens direcció altre cop al Coll de la Geganta on tombem a la dreta per una forta pendent que ens portarà fins a l'estació d'esquí on hem deixat el cotxe.
dimecres, 19 d’agost del 2009
Vallter 2000 - Becivers - Bastiments
dimarts, 5 de maig del 2009
Puigsestela 24/04/2009
RESUM FOTOGRÀFIC
Aquesta sortida l'he fet en solitari aprofitant les bones prediccions meteorològique i per gaudir d'un matí de Sant Jordi en plena naturalesa.
La ruta comença a l'església de Sant Martí d'Ogassa ( La primitiva església fou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010). Església refeta i consagrada de nou el 1024 i modificada el s. XII.)
Passem per darrera l'edifici i immediatament trobem el camí que cal prendre a la nostre dreta perfectament senyalitzat.
És una ruta que no cal massa explicacions doncs està perfectament senyalitzada, com poques, per uns cercles blancs amb una marca verda al centre.
Fins a la portella el camí està molt fressat i bona part d'aquest es fa al costat d'un rierol.
El desnivell és important i no hi ha descans fins arribar a dalt. Com hem dit no hi ha cap dificultat per orientar-se, tampoc hi ha dificultats tècniques, només ens cal una mica de forma física per superar els 528 metres de desnivell que hi ha des de Sant Martí d'Ogassa(1370m.) fins a la portella (1898m.). Després només ens quedarà superar 115 metres més fins al Puigsestela de 2013m.
Un cop arribats a la portella d'Ogassa seguim a la dreta per la carena fins arribar al Puig de Coma d'Olla de 1930m. i des d'aquí fins al nostre cim. A l'esquerra de la portella trobem el camí del Taga.
És una pujada d'unes dues hores fent-la tranquil·lament i que ens recompensa amb unes vistes fantàstiques de les comarques que envolten el Ripollès.
Sota nostre podem observar perfectament Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, dues poblacions molt especials per a mi.
També podem gaudir d'una vista privilegiada dels pirineus, dels cims de l'Alta Garrotxa, de Montserrat, del Matagalls i així podríem anar esmentant un munt de cims.
dissabte, 18 d’abril del 2009
Montmajor 16/04/2009
RESUM FOTOGRÀFIC
Cim de 1075 metres d’alçada ubicat entre la població d’Oix i la Vall del Bac. Al seu costat trobem el Montpetit de 898m. que té l’inconvenient, si es pot dir així, que des del seu cim no podem gaudir de les vistes que proporciona aquesta magnífica contrada.
Per fer aquesta excursió ens arribem fins a Oix, i des d’aquí direcció al càmping La Soleia i al veïnat de Toralles.
Seguim per la pista forestal fins poc abans de creuar la riera d’Oix i havent passat el mas El Forn.
SOM-HI:
Deixem el cotxe a les 08:20 h. a peus del Montmajor.
08:35h. passem per davant de Can Quic i seguim per la pista forestal. Sobre nostre tenim el Montmajor i a l’esquerra el Montpetit.
Seguim caminant fins passar una cavalleria i poc després arribem a Sant Martí de Toralles (FOTO 1, FOTO 2). L’església va ser edificada al segle XII i apareix documentada per primera vegada al S XIII. A la porta encara s’hi pot observar una part de la forja i del forrellat romànic del SXII.
Per reprendre el camí reculem uns metres fins a trobar un indicador que ens fa desviar a la nostre esquerra.
Poc després creuem el filat que hi ha a la dreta del camí i que delimita un prat que creuem fins a trobar-nos amb un camí que s’enfila a la nostre esquerra. És una pista forestal pedregosa que després es converteix en un corriol de terra vermellosa. Fer esment que ens trobarem amb un trencant a la nostre dreta que no hem de seguir.
Fem una ziga-zaga i ens seguim enfilant per un camí que hi ha a l’esquerra que ens portarà al mas La Costa.
El camí continua per darrera el mas amb unes bones vistes del camí fet fins ara.
10:17h. Coll Sa Bassa.
10:33h. Arribem al cim del Montmajor.
Tenim una vista privilegiada de bona part dels Pirineus, des del Canigó fins al Taga, del Grau de Fajol, de Bastiments, de la Vall del Bac, d’Olot i de les muntanyes que l’envolten, del Bassegoda, del Puig de la Calma, del Coma Negre, del Pic de les Bruixes, del castell de Torroella... i així podríem anar dient. És un punt que et fa sentir satisfet de l’esforç de la pujada tot i que no és necessària una gran despesa física.
Després d’esmorzar amb bona companyia i de les explicacions d’en Florenci i en Pinilla és hora de tornar a carregar-nos amb les motxilles, ara una mica més buides.
La tornada la farem tot dirigint-nos a la Vall del Bac i des d’allà pel costat de la riera d’Oix fins a trobar la pista forestal al costat mateix de Can Quic.
Des del cim del Montmajor fem tota la cresta direcció Oest i baixem per un camí que ens fa creuar una tartera amb unes bones vistes de tota la Vall del Bac.
Arribem al Coll de Galters (964m.).
En aquest punt, el camí que prenem és a l’esquerra del prat i anem trobant fites que ens indiquen que estem al bon camí.
Després arribem al Coll de Toralloles i deu minuts després al Coll de Reverter.(755m)
Tal i com entrem al coll, que també és un prat, prenem el camí que ens queda a la nostre dreta on hi ha un arbre amb marques blanques i vermelles i també d’altres de verdes i taronges.
Just iniciat aquest camí en deixem un a la nostre dreta. Si prenéssim el camí de la dreta ens portaria a can Biel i a la Coromina.
Pel camí anem trobant marques verdes i taronges.
En arribar a baix ens trobem amb la pista forestal de la Vall del Bac, per tornar cal seguir a la dreta per sota la casa la Coromina.
Mentre fem el camí, al costat de la riera pel seu costat esquerra, trobem un corriol a l’esquerra que s’enfila molt i que podem veure perquè hi ha una marca vermella (per veure-la cal estar atents). Si ens enfiléssim, (cosa que deixem per un altre dia), uns 100m. aproximadament ens portaria fins una cova anomenada del Quer Foradat o Bodequer.
Deu minuts després ens trobem davant d’un magnífic balcó que ens dona una sorprenen perspectiva del camí que encara ens queda per davant. S’anomena balcó del Bodequer.
Pocs metres abans d’arribar a aquest balco seguim pel camí de l’esquerra fins arribar a la font del Seguer de Pera sempre seguin les marques verdes i taronges.
Uns vuit minuts més tard ens trobem amb el mas del mateix nom.
Tot seguin el mateix camí, aquest ens obliga a creuar la riera que baixa força plena i no tothom ho aconsegueix sense mullar-se, eh Ferran?
El camí ens porta fins a retrobar-nos amb la pista forestal que ja havíem fet d’anada i que ens portarà fins al cotxe després de creuar de nou i per darrera vegada la riera.
Hem arribat al cotxe a les 14:25 hores, l’havíem deixat a les 08:20h. així doncs la marxa total ha estat de sis hores i entre quatre i quatre hores i mitja de marxa efectiva.
És una sortida a l’abast de tothom i que no presenta cap dificultat tècnica. Tampoc hi ha massa problema per perdés doncs amb un mapa sempre es té una vista que ens permet de situar-nos.
La sortida ha estat bonica, la companyia molt grata, les vistes fantàstiques i el dinar a can Bundància a arrodonit el dia. Ja podem preparar la propera.
VÍDEO:
dimecres, 25 de març del 2009
Vallfogona de Ripollès - Castell de Milany 13/03/2009
S'hi pot arribar des de Vallfogona per una pista forestal i des de Vidrà també per pista forestal fins la casa de Milany, sota el castell.
Està en estat de ruïnes.
El primer document on trobem esmentat el nom de Milany data del 8 de calendes de Maig de l'any 962. Es tracta d'una escriptura de donació feta per Miró del monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou de Forestes situat a Vallfogona i que feia terme amb Milany "cum rigato que descurrit de castro Melango".
El domini inicial fou dels vescomtes de Besalú (després dits de Bas); així foren successivament senyors de Milany Bernat (1017), Bernat Isarn (1053-1054), Udalard (1055-1083). L'allunyament de la família vescomtal de Besalú del castell feu destacar el llinatge dels cavallers cognominats de Milany, castlans del castell. Aquesta nissaga que s'inicià amb Ponç de Milany l'any 1111 amb la firma d'un conveni amb Bernat de Besalú, arribà fins a Raimon de Milany (1211-1237) que deuria vendre el castell als vescomtes de Bas, En Pere, vescomte de Bas l'any 1238 va fer donació de la castlania del castell de Milany a Bernat Hug de Serrallonga. L'any 1275, el castell és venut a Sibila Palau la qual a 5 de calendes d'abril de 1289, el ven junt amb Vallfogona i les parròquies de Llaers i Puigmal a Dalmau de Palol. El castell tornà a l'antiga família dels senyors de Milany per la compra feta per Raimon de Milany l'any 1335. La possessió passà segurament per enllaç familiar, als Pinós, senyors del castell de Vallfogona, L'any 1470 el castell encara es trobava en plena vida, aquest, fou pres per Francesc Verntallat, cabdill dels remences.
Un cop a Vallfogona entrem al poble i passem per davant l’església (segon trencant a l’esquerra) tot seguint el camí que es converteix en pista forestal.
08:45h. Deixem el cotxe poc abans d’arribar al pal indicador del GR(marques blanques i vermelles) i davant mateix de Vallfogona, sota nostre.
Ens enfilem just davant on tenim el cotxe per passar pel costat d’una antena de telefonia, on trobem una pista forestal que seguim per l’esquerra fins arribar a una propietat privada.
Seguim el camí que creua aquesta propietat i un cop passada la pista aquesta ja no és tant marcada.
On s’acaba la pista prenem a la nostre dreta
09:27h. Ens trobem un camí que seguim per l’esquerra. Ara cal anar pujant fins a trobar un camí dalt la carena.
10:00h. Arribem dalt la carena i l’anem seguint tot trobant-nos varis prats.
10:31h. Cal decantar-nos a la dreta per baixar i anar a buscar el torrent del tornall .
10:53h. creuem el torrent i seguim la pista fins a trobar i seguir les marques blanques i vermelles del GR. (Són en una corba que gira a la dreta). Ens tornem enfilar.
11:25h. Trobem un indicador que ens senyala que el castell de Milany és a la nostre dreta.
11:38h. Arribem al castell.
Ja de tornada, deixem les marques del GR i seguim per la dreta de la pista forestal amb la intenció d’anar a buscar la carena per on hem vingut.
Quan tenim a la nostre dreta el coll seguim unes marques vermelles que hi ha al costat d’un filat que anem seguint fins a trobar una altre pista forestal.
Aquesta vegada la seguim per l’esquerra, de baixada, però a pocs metres ens desviem a la dreta i sense seguir cap camí marcat anem baixant fins a trobar la pista forestal que ens portarà fins al cotxe on arribem a les 13:40h.
Cal dir que la ruta seguida és poc convencional, doncs hem trobat poques marques i la ruta no gaire marcada. Bé pel mal estat del bosc, o bé per què no hem sabut trobar la ruta correcta.
La majoria d’excursionistes que volen arribar fins al castell de Milany des de Vallfogona ho fan seguint les marques blanques i vermelles del GR que segueix la pista on hem deixat el cotxe i que es poden seguir des de la mateixa població de Vallfogona.
dijous, 26 de febrer del 2009
Santa Maria de Finestres i Castell de Finestes
26/02/2009
Santuari de Santa Maria de Finestres i castell de Finestres des de Santa Pau.
Amb en Florenci, en Casi i en Ramon
Uns petits apunts dels llocs que visitarem.
Castell de Finestres: Situat en ple Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena
L’any 906 apareix la seva referència més antiga, la qual nomena el castell de Finestres; i l’any 947 quan es va fer la consagració de l’església de Santa Maria en dita fortalesa. Encara es poden observar algunes restes de l’edificació.
Va pertànyer a la baronia de Santa Pau.
Dades obtingudes de Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_de_Finestres
Santuari de Santa Maria de Finestres: La primera notícia que hom té d'aquesta església és l'acta de consagració, del 947. És vinculada al castell de Finestres. El 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Banyoles. Apareix després (a començament del segle XIV) documentada com a priorat. L’edifici patí desperfectes en els terratrèmols dels anys 1427-1428. Des del segle XVI fou regit per priors comendataris i no hi ha comunitat.
Tot i que aquest priorat no s’extingí fins el 1836, la seva situació no fou gens bona durant el segle XVIII. Ara és un santuari marià. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de Catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)
Santuari dels Arcs:Aquest lloc és documentat des del 878, en un precepte on s’esmenta la cel·la de Santa Maria, com a possessió del monestir de Banyoles. Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. El monestir de Banyoles obtingué aquesta possessió junt amb la incorporació del monestir de Sant julià del Mont.
Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau. Torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l’església i arrel d’això la parròquia es trasllada a la nova església de Santa Pau que era en construcció. A partir del 1441 comença la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es basteix una hostatgeria al santuari, que és molt visitat.
Entre el 1809 i 1814 serveix de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba la decadència. El 1936 és incendiat i es perd bona part del seu mobiliari. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)
08:30h. Deixem el cotxe al Santuari dels Arcs. Per arribar-hi hem passat de llarg Santa Pau (des d'Olot) i a poc de sortir-ne trobem el trencant, degudament senyalitzat, a mà dreta.
Tot i que les dues rutes són bones, en aquesta ocasió prenem el camí de la dreta.
Tot seguit una altre cruïlla de les mateixes característiques que seguim pel seu costat dret, fins a creuar la riera ,i poc després farem un gir més a l’esquera per una forta pendent. La pujada la fem per un camí emporlanat (mentre Puja)
09:06h. Arribem al mas
Continuem per la pista amunt.
09:26h. Arribem a una cruïlla on hi ha una fita al mig. El camí de l’esquerra ens portaria fins a la font de
A partir d’aquest punt la pujada és constant i el desnivell ens fa bufar. Passem per una magnífica fageda. A la nostre esquerra tenim el Puig Safont.(950m)
09:57h. Trobem l’antiga carretera i seguim per la dreta. En aquest punt hi ha un arbre amb una petita pintura vermella i groga.
Un minut més tard ens desviem a l’esquerra i poc després arribem al coll.
En aquest punt tenim dues opcions. Si continuem a l’esquerra aniríem al mas el Clascar, per tant seguim per la nostre dreta.
10:08h. Trobem un pal indicador i continuem pel camí de l’esquerra
10:14h. Oratori de Finestres .
Seguim el camí que passa per darrera l’oratori, a l’esquerra del camí per on hem vingut.
10:20h. SANTUARI DE SANT ANIOL DE FINESTRES.
10:36h. Després de passejar-nos per la zona continuem el camí direcció al castell que es troba ja a la nostre vista. El camí continua per darrera el santuari tot pujant un pedregam.
10:52h. CASTELL DE FINESTRES
Podem gaudir d’unes magnífiques vistes dels dos besants i aprofitem per esmorzar, així com de les explicacions d’en Casi i d’en Florenci que sempre aporten dades i coneixements més que interessants sobre les nostres sortides.
12:02h. Iniciem la tornada pel mateix camí per on hem vingut fins a trobar de nou l’oratori.
Ara continuem rectes com si volguéssim anar al Puigsallança ( 1026m)
12:28h. Ens trobem davant
Nosaltres agafarem un camí de baixada just davant
12:34h. Ens trobem de nou amb el pal indicar ja referenciat anteriorment. Nosaltres haviem pujat pel camí de l’esquerra i ara seguim recta per anar a trobar una font.
12:42h. Trobem la font que és als cotat mateix de la pista forestal tapada amb unes lloses. Actualment, crec jo, no es pot considerar una font pròpiament dita, crec que no podríem veure de la seva aigua.
Ara ens diriguim a buscar el collet del Puigsafont, i per aquest motiu continuem per l’esquerra de la pista forestal tot pujant lleugerament.
12:52h. Arribem al coll i un cop passat aquest a uns 50m. Ens desviem per un camí a la dreta. Aquest camí sembla que es perd però es recupera ràpidament, és a l’esquerra.
13:19h. Deixem un camí a la nostre dreta i continuem per l’esquerra. El de la dreta ens portaria a Mieres.
13:20 Cruïlla amb una fita al mig. Continuem pel camí de la dreta que ens condueix pel costat esquerra de la riera de la font Salgueda.
13:26 Creuem la riera.
13:55 Agafem la pista forestal que trobem i ens dirigim a l’esquerra. En aquest punt hi ha un indicador de fusta força malmès que indica Santa Maria de Finestres,
13:50 Passem pel costat del mas el Carrer. Aquí és on ens hagués portat el camí que a la sortida indicava pas particular.
13:58. Mas Planademont.
14:10h. Arribada al santuari dels Arcs
diumenge, 9 de novembre del 2008
Cingle Ample i Vall d'Hormoier
MAPA DE LA RUTA
Sortida a la Vall d’Hormoier, a l’Alta Garrotxa, des de la població d’Oix.
El grup estava format per 25 persones i es va iniciar al pont d’Escales, tot dirigint-se a la Plantada, on es va creuar la riera d’Hormoier per una palanca direcció a les ruïnes del Samsó. Seguidament es va seguir el GR fins al mas Vaquer, i per un camí més desconegut es va passar pels masos del Peiró i la Fou, tots ells també en ruïnes.
Seguidament es va anar a buscar el pas estratègic de l’escaladuix , el qual permet superar un cingle de desnivell important que ens portaria fins a les baumes del cingle ample.
Des d’aquest punt vam dirigir-nos fins a les baumes del corral de les grateres, on es va fer un dinar de costum.
Es va iniciar el descens direcció al Vilar de Talaixà, desviant-nos abans per anar en primer lloc per la fontica i després a la bauma dels pastors.
Un cop al Vilar es va anar fins a Sant Miquel d'Hormoier i seguidament a veure els roures del rei.
Des d’aquest punt la tornada es va fer per la pista forestal.
Es tracta d’un itinerari circular d’unes cinc hores de marxa efectiva i amb un desnivell aproximat de 600 metres.
Vídeo:
