MONROTA

Santa Magdalena, Camí dels Ganxos vells i Canal Fosca

2011-10-07T10:52:00.001+02:00

                                    FOTOS (cliqueu aquí)
                                   TRACK PER A GPS A WIKILOC (cliqueu aquí)
GRÀFICA DE DESNIVELLS

MAPA

RESSENYA:

Sortim de Joanetes quan són les 08:10h passant per davant de Can Lluert i deixant immediatament la pista, seguint el camí de la dreta on hi ha un rètol que diu "Santa Magdalena i les Olletes"

El camí és costerut però molt fresat. Transitem pel mig d'una roureda fins a trobar el camí que ve de baix i senyalitzat amb pintura groga.

Pocs metres després creuem un altre camí i passat aquest, a uns 10m. aproximadament, girem a l'esquerra per tornar-nos enfilar.

Cal dir que sempre cal seguir les marques grogues i que el desnivell és constant i important, cal haver esmorzat bé.

A les 09:08h. arribem al Puig Soi, des d'aquí ja podem gaudir d'una molt bona vista del camí que seguirem per pujar a Sant Magdalena pels ganxos vells, una canal situada a la dreta del Puig dels Llops i després la baixada per la canal fosca o ganxos nous, una altre canal situada a la dreta de les antenes.

Seguim pujant pel caire que tenim davant nostra i després girem a l'esquerra per anar a buscar la canal que hi ha a la dreta del Puig dels Llops.

Uns metres més endavant, ens desviem una mica per veure el que havia estat el Mas Can Guilla, ara només són unes runes difícils de veure si no es coneix el punt exacta (marcat al track amb un Wp).

Una mica més amunt trobem la zona anomenada com el Barret. Una pedra que abans en tenia una altre a sobre amb la forma de barret. Ara aquesta pedra reposa als peus de la seva companya. El punt és evident en haver-hi escrit el nom en lletres blanques més que visible.

Passat aquest punt, una mica més amunt, trobarem una cruïlla de camins on hi ha una placa clavada a la pedra i un rètol indicatiu "CAMÍ NOU" Aquí prendrem el camí de sota que ens portarà a peu de cinglera fins al començament de la canal vella, (marcat com a Wp).

El camí, tot i que es veu, no està massa fresat i anem perdent una mica alçada per primera vegada des de que hem començat a caminar.

09:59h. En aquest punt (també marcat com a Wp al mapa amb el nom de camí dels ganxos) girem a la dreta i comencem a pujat la canal.

No presenta cap dificultat tècnica, però per a les persones que no els agrada les alçades ni les grimpades, no és d'allò del més recomanable. Cal superar alguns desnivells verticals amb l'ajut de ganxos i cadenes perfectament clavats a les roques, que fan del recorregut una zona especialment atractiva i interessant. Val la pena pujar per aquí, sempre tenint en compte el que he dit abans.

La pujada és forta i sempre constant, ens ho hem agafat amb calma.

Un cop a dalt, sortim al camí i girem a l'esquerra fins a trobar un planell on a poca distància hi ha un rètol que diu "Puigsacalm pel pas dels burros i Puigsacalm pel Puig dels Llops. Nosaltre prenem el camí de la dreta que perd desnivell.

A la propera desviació ja trobem un rètol que ens indica per on hem d'anar (Sta. Magdalena).

Per la pista per on caminem, si estem atents, ens trobarem en primer lloc la font vella i poc abans d'arribar a santa magdalena, la font Nova (totes dues marcades al mapa) i sota la pista al marge esquerra.

Arribem a Santa magdalena, són les 11:12h. Toca esmorzar, reposar una mica i gaudir d'aquestes fantàstiques vistes del Pirineu i de la Garrotxa.

Després de descansar una mica continuem la ruta, ara ja de tornada, tot dirigint-nos a les antenes per pujar al Puig Corneli, un punt on val la pena arribar-s'hi.

Mentre pujàvem, a la nostra esquerra, havíem deixat una porta de fusta i un indicador, ara cal tornar-hi per seguir aquest camí.

Des d'aquí comencem a baixar els primer ganxos i un cop superats girem a la dreta on comença pròpiament dita la Canal Fosca o Ganxos Nous. Pels que no els fa por l'altura i els agrada les grimpades, és un punt ideal. Cal extremar la prudència i subjectar-se bé, però dit això és un dels atractius de la ruta, uns passos entre les cingleres que es fan difícils d'entreveure des de baix. Hom pot deduir d'on ve el nom de canal fosca, les parets verticals deixen poc espai per a la llum...

Tot just acabats els darrers ganxos trobem un caminet a la nostra esquerra de no més de quatre metres que ens porta fins una roca on hi ha la campana de Santa Magdalena (senyalitzada en el mapa amb un Wp.) Una finestra increïble a la vall d'en Bas.

Seguint el camí de baixada ens trobem al punt on hi ha una placa clavada a la paret en agraïment a les persones que van fer possible el camí que acabem de deixar enrere.

Entre boixos el camí continua direcció est, fins arribar al Coll del Forn (marcat al mapa). Poc després el mateix corriol ens porta al Pla Falguera. Tant bon punt entrem al pla, baixem avall per la seva dreta fins a trobar un camí, poc fresat en forta pendent de baixada i amb Joanetes sota nostra.

Ja són les 14:06h. ara trobem el camí que ve de Fontanills i que potser hagués estat millor prendre des del Pla Falguera per evitar-nos alguna esgarrinxada.

Seguin aquest camí ens trobem amb un pal amb marques grogues que ens indica que cal seguir-lo.

Passem per davant què havia estat el Mas Roure, ara en trobarem uns quants d'aquests masos abandonats.

Seguim baixant i ara passem per davant de les restes del Mas Can Poc i després del Mas La Planota, tots ells indicats en el track i en el mapa. Ells són restes muts de la nostra història.

Tornem a trobar un pal indicador i girem a l'esquerra, el mateix fem a les dues cruïlles següents fins arribar al Mas Sant Romà on uns metres abans podem emplenat les cantimplores d'aigua.

Ara ja estem arribant, baixem deu minuts més i ja som al punt de sortida.

En Miquel, en Pinilla, en Josep Lluís, en Florenci i jo, en Ramon, en gaudit d'una matinal entretinguda i molt variada.

Una salutació a tots.

Roc Blanc 14/09/2011

2011-09-15T12:23:00.000+02:00

FOTOS

TRACK PER A GPS

Aproximació:

Per arribar al refugi de Laurenti ho fem per Puigcerdà (N-260). Des d'aquí seguirem la carretera de Mont-Luis direcció a Formigueres i abans d'arribar a Querigut agafarem un trencant a l'esquerra on hi ha una casa marró i un rètol indicatiu que diu " SENTIERS DE MANDONNEES".

Durant 11 km. seguirem la pista forestal que està en molt bon estat i arribarem al refugi de Laurenti, punt de partida de la nostra excursió.

07:42h. Comencem la ruta seguint la pista direcció sud fins creuar el rierol on hi ha el desviament a l'esquerra senyalitzat amb marques grogues i vermelles.

El camí no té cap possibilitat de pèrdua i ens portarà directament al Llac de Laurenti. Ja des d'un bon principi el camí és costerut i així seguirà fins ben arribats al llac.

Arribem al llac (1935m.) a les 08:35h. on aprofitem per fer un descans i gaudir d'aquest paratge fantàstic. És un llac natural d'alta muntanya i des d'aquí tenim una molt bona vista del Roc Blanc i del camí que ens queda per fer.

Voltem el llac per la seva dreta i de seguida trobem una zona pedregosa que les fites que anem trobant ens ajuden a creuar.

A les 10:02h. arribem a un collet que deixa a la dreta el Roc Blanc i un petit llac que avui està sec.

Seguint el mateix camí direcció nord arribarem després d'una forta pujada al Coll de Laurenti (2400m.). Un monòlit de metall ens indica que estem a la "Reserve Nationale de Faune ORLU"

Aquest és un punt divisori i on tornarem a la baixada per agafar el camí que ara deixarem a l'esquerra.

Ens queda per superar la darrera cresta que ens portarà al cim.

Arribem al Roc Blanc a les 11:03h. Han estat 3'20h. de pujada, amb dues parades per descansar i fer fotos.

Des d'aquest cim tenim una meravellosa vista del Pirineus, enterbolida una mica pels núvols baixos que comencen a créixer a las parts baixes de les valls.

Esmorzem tranquil·lament tot gaudint de bona companyia i comentant les bones sensacions viscudes durant tot el camí.

Per no repetir el camí hem decidit de tornar per la vall que té accés des de la Porteille de Barbouillere. Per fer-ho tornem a baixar fins al Coll de Laurenti i aquí ens desviem, ara, a la dreta.

Baixem una mica i ens anem decantant a la dreta sense que trobem un camí clar a seguir, però sempre amb el Roc Blanc sobre nostre. Tant bon punt fem el gir a la cresta ja veiem sota nostra, a la dreta, la Porteille de Barbouillere, on arribem a les 12:19h.

També hi ha possibilitat de baixar fins als llacs i agafar el GR que ens portaria igualment a la Porteille de Barbouillere, havent de recuperar un centenar de metres a la part final per accedir-hi. Això ho hem vist des de la Porteille, és una opció a tenir en compte.

Un primer tram des de la Porteille es de grans blocs de granit que fa de mal caminar, saltar més ben dit, fins que els deixem enrere.

Seguim la baixada al costat del rierol per prats d'alta muntanya i amb la companyia de les marmotes que ens miren des de la distància.

L'aigua fresca i neta ens fa més fàcil el camí de tornada.

Els prats de suau baixada deixen lloc a un bosc d'avets amb una forta pendent que tot zig-zagejant ens farà retrobar amb la riera perduda a dalt del prat.

Després d'aquesta baixada el camí es fa més planer i ens portarà fins al Bousadus du Hau i després al Bousadus du Bas.

Des d'aquest últim punt tenim la opció més fàcil de seguir al nord a buscar la pista forestal que ens portarà fins al refugi i que la tenim a uns 200m. o com hem fet nosaltres, buscar un camí més directe que finalment hem perdut i que ens deixarà al mateix lloc. Cal dir que tot i que el camí es perd per l'herba, no hem tingut cap dificultat donat que els bosc és net i sense cap obstacle. Només cal seguir el track del GPS. Si no es porta GPS, tot i que sempre tenim la pista a la nostra esquerra, recomano anar a buscar la pista des del Bousadus du Bas.

Arribem al refugi de Laurenti a les 15:00h. Una ruta circular que ens ha fet suar però que sense cap mena de dubte recomano i molt. Uns paratges de gran bellesa i amb molta diversitat on passem dels boscos d'avets, als prats d'alta muntanya, llacs i rierols. Durant el trajecte és fàcil de veure marmotes i cabirols.

Be, doncs això ha estat tot, només falta donar les gràcies al Pere i al Josep per la seva companyia i pels bons moments viscuts.

Ramon.

Pic de les Bruixes i Sant Marc

2011-06-29T11:36:00.011+02:00

Resum fotogràfic
També podeu veure les fotos clicant a les entrades en vermell

Track de la Ruta per a GPS

Aquesta sortida ens portarà des de la bassa de Monars (1303m) fins al pic de les Bruixes (1393m) i Sant Marc (1328m)

Podem veure la foto a la qual fa referència la paraula vermella clicant a sobre d'ella.

L'aproximació la farem des de Camprodon i Rocabruna, on passat aquest últim trobarem la pista forestal que ens portarà fins a la bassa de Monars. En aquest punt deixarem el cotxe i seguirem la pista fins on s'acaba, uns dos-cents metres desprès de la bassa.

Sortim d'Olot a les 06:30 i a la bassa de Monars hi arribem a les 07:40h. moment en que comencem a caminar.

Com hem dit seguim la pista forestal fins on s'acaba, just on hi ha un indicador que ens diu que fins a sant marc hi ha 4'6K. que tardarem 1h.10min. i que per anar a Maians i tenim 9,3Km. amb un temps previst de 2h.23min.

El tram està marcat amb pintura verda i taronja i el camí està més que fresat per evitar cap confusió.

A la nostre esquerra tenim el Comanegra, cim que en aquesta ocasió no assolirem i que sempre el tindrem com a punt de referència tant a la anada com a la tornada.

Ja ven aviat a la nostra dreta i per sota, veurem el petit nucli de Monars amb la seva església de sant Feliu de Monars, el Mas Mitjà i tot seguit el corral d'aquest mateix mas, que havia estat un dels més grans de la Garrotxa.

08:40h. Som al Puig Antic, a 1346 m d'alçada. Just passat aquest punt, si baixem uns 30 metres aprox. trobarem l'Avenc del Puig de les Bruixes (està marcat al mapa amb un Wp). Segons es diu aquest avenc comunica aquest punt amb una casa o mas de la part francesa. Si no es sap la seva ubicació és molt difícil de trobar, doncs l'entrada no es veu fàcilment fins a pocs metres.

Reprenem el camí que aviem deixat per anar fins al Pic de les Bruixes on arribem a les 09:01h.

La vista des d'aquest punt és privilegiada, tenint al nostra des del Canigó(2784m) fins al Taga(2039m) i Sant Amant(1851m.) per una banda, tota la garrotxa per una altre i ja més allunyat el Matagalls(1697) i el Turó de l'Home(1712m).

A l'est, tota la plana de l'Empordà amb el mar que està tapat per la boirina., sens dubte tot un espectacle per a la vista.

Deixem enrere el Pic de les Bruixes i anem cap a Sant Marc.

En primer lloc baixem fins al coll de sant marc i tot seguit per una fageda que ens proporciona frescor ens enfilem per arribar al Pic de sant marc. Mentre caminem per la fageda, anem seguin les marques de pintura groga.

A Sant marc hi arribem a les 09:45h. aprofitem per esmorzar i seguir gaudint d'unes vistes meravelloses. Des d'aquí podem veure fins i tot l'ermita de Sant Aniol amb la riera al seus peus. El Bassegoda presideix el nostre esmorzar.

Deixem el cim per la cara Oest i li donem la volta passant per davant d'un gran faig tot deixant-lo a la nostra dreta.

Tot seguit arribem a una clariana sota mateix del cim de sant Marc i trobem un pal amb una cinta de plàstic de color verda que ens indica el camí a seguir.

Baixem fins al collet de l'arç i en aquest punt el camí continua tant bon punt entrem al collet a la nostra dreta per encarar direcció al Comanegra. Ara seguim les marques de color groc que anem trobant pel camí.

11:10h. Arribem al collet de l'Estret. Aquí prenem el camí que surt de l'esquerra per anar al Pla de la Vaca, el Pujant de la guilla i la cova del Pla de la vaca.

11:16h. Mentre anem baixant a la nostra esquerra trobem una barraca que de ben segur és utilitzada habitualment per algú que hi dorm.

Poc després arribem al Pla de la vaca, el creuem fins a l'extrem Est, a l'esquerra, on entre boixos trobem la sortida, o si es vol l'entrada de la cova. Nosaltres sortirem per aquí. Per a més seguretat mireu el mapa i el track per trobar-la, no és fàcil si no es coneix la seva ubicació exacta.

Ara volem trobar l'altre extrem de la cova, per això busquem el passant de la Guilla que és al final del prat, més o menys a la meitat. També està marcat al mapa amb un Wp.

Un cop hem baixat el pujant de la guilla resseguim la paret en la mateixa direcció per on veníem fins a trobar l'entrada de la cova. Em d'estar atents en trobar un roure molt gros i el camí una mica fressat que comença al seu davant i que ens obliga a pujar uns tres metres per llavors girar a la dreta fins a trobar el forat que dóna accés a la cova i que no es veu fins a ser al seu davant.

La cova deu tenir uns 10 o 15m. i ens fa tornar a sortir al Pla de la Vaca. No deixa d'ésser una curiositat geològica gens fàcil de trobar.

Toca refer el camí que havíem fet per dirigir-nos a la font del Pic de les Bruixes. Que ningú pensi a trobar un bon broll d'aigua per emplenar les cantimplores, res d'això. Per arribar fins a la font hem de tornar a passar pel Collet de l'estret i després arribar pel mateix camí que havíem fet fins a una clariana. Aquí hem de girar a l'esquerra, per la dreta és per on havíem vingut. No hem de deixar en cap moment el camí fresat i sempre caminant per sota de la carena que marca el Comanegra, el Pic de les bruixes i Sant Marc per encarar el punt de sortida.

12:27h. Font del Pic de les Bruixes. No és una font pròpiament dita, o almenys en aquest moment. Si fos molt necessari podríem aprofitar el degoteig que surt de les pedres, però no ha estat aquest el cas.

Continuem el nostre camí que no té marge d'error i arribarem a la font de l'Avellanosa.

13:14h. Font de l'Avellanosa. Aquí podríem aplicar els mateixos termes que a la font del Pic de les Bruixes. Hi ha un abeurador poblat per capgrossos i una serp d'aigua.

Ja estem a pocs minuts de finalitzar el nostre trajecte

13:27h. arribem al punt de sortida.

Travessa per Montserrat, des del Coll de la Maçana, pel refugi Vicenç Barbé, el cim del Montgròs i fins al santuari,

2011-04-09T17:00:00.018+02:00

Cliqueu sobre les paraules en vermell per veure la foto o l'enllaç RESUM FOTOGRÀFIC

GRÀFICA DE LA RUTA

TRACK DE LA RUTA PER A GPS (pendent)

Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a l’estacionament del monestir de Montserrat (5€ dia) i un altre al coll de la Maçana que s’hi arriba venint des del Santuari per la carretera BP1103. El coll es troba a l’encreuament de les carreteres B-1100, B-1101 i B-1103 Aquesta és una ruta que es portarà des de la part més occidental de la muntanya fins al Santuari. La primera part de la ruta ens portarà des del coll fins al refugi Vicenç Barbé, llavors continuarem fins al cim del Montgròs, seguirem cap al Coll de les Pinasses per agafar el camí de Sant Jeroni, passarem per les instal•lacions del funicular i baixarem al monestir pel camí de les Ermites. A les 08:03h. comencem a caminar tot seguint el GR-172 degudament marcat amb pintura blanca i vermella i poc després el deixem per seguir el camí que ens portarà al refugi de Vicenç Barbé marcat amb pintura groga. De totes maneres anem trobant indicadors a cada cruïlla que ens ho indiquen. A les 08:21h. Arribem al Collet de Guirló a 797m d’alçada, on hi ha una cruïlla, seguim el camí de la dreta que passa pel costat d’un arbre on hi ha una creu pintada i un pal indicador. A les 08:36h. arribem al Pas de La Portella. A les 08:47h. ja som al refugi de Vicenç Barbé. Seguint el mateix camí trobem una roca foradada que nosaltres deixem a la nostra esquerra i seguim pel camí de la dreta. Ara ens dirigim direcció al Coll del Port. La ruta continua per camins protegits per una vegetació verda i abundant que es fa difícil d’apreciar des de les zones allunyades i que sorprèn als que hi van per primera vegada, acostumats a veure, només, les impressionants parets de les muntanyes, Montserrat sorprèn per molts motius. A les 09:12h. fem una parada per esmorzar i tornem a reprendre la marxa a les 09:35h. 09:40h. Passem per davant de la Font de l’Esllavissada. 09:50h. Arribem al Coll del Port, situat a 975m. d’alçada. A les 10:53h. som a la Coma dels Naps de Dalt, tenim el Montgròs a 450m. passem per una cruïlla marcada al plànol de la ruta i que prenem a l’esquerra direcció al Montgròs. Si seguíssim a la dreta aniríem a Can Jorb. Un cop al Coll del Montgròs pugem al cim. 11:14h. Ja som al Montgròs. (1133m) però malauradament la boira i els núvols baixos no ens deixen veure les fantàstiques vistes que des d’aquest punt és poden gaudir. Baixem altre cop al coll i seguim el camí que havíem deixat per pujar a dalt. 11:54h. ens trobem una altre cruïlla marcada al mapa que prenem a la dreta. El camí segueix passant per sota el Camell de Sant Jeroni i fins el Coll de les Pinasses. En aquest punt prenem el camí que baixa a la dreta i que ens portarà a peus d’un fantàstic mirador on val la pena descansar-hi uns moments per admirar les vistes que se'ns presenten. Continuem la baixada pel mateix camí i arribarem a l’estació del funicular ( 13:45h). Passem de llarg i continuem la baixant pel camí de les Ermites. A la nostra esquerra ens trobem l’ermita de Sant Miquel i poc després arribem al Monestir. La nostra caminada ha acabat i ara, asseguts a taula, comentarem l’experiència viscuda. Fins a la propera.

HOSTALETS D'EN BAS - FALGARS - PLA D'AYATS - PUJOLRIU

2011-03-11T20:14:00.004+01:00

TRACK DE LA RUTA A WIKILOC (cliqueu sobre aquesta línea)

GALERIA FOTOGRÀFICA (cliqueu sobre aquesta línea)

Mapa

Gràfica del recorrregut

RESSENYA:
La nostra ruta comença i acaba a Hostalets d'en bas, pujarem a Falgars, ens dirigirem cap a Cabrera per anar fins al pla d'Ayats i des d'allà, passant pel mas de Pujolriu, tornarem als Hostalets.
07'10h.: Hem deixat els cotxes a l'estacionament que hi ha a l'entrada dels Hostalets, creuem el carrer Teixeda i sortim pel C/ Vic. Just a la sortida del poble prenem el camí que tenim a la nostre dreta , passem per davant el Mas la Clapera nova i immediatament per la Clapera vella i quan arribem als Terrers deixem la pista a la nostra esquerra i prenem el camí marcat que comença enfilar-se i que ens portarà fins dalt de falgars.
Poc després de deixar la pista creuem el Rec de Corades i després la riera de Falgars
El desnivell costerut que superarem en aquest primer tram és d'uns 450m.
A les 08:15h. Arribem a la font de la Portallera i pel grau del mateix nom arribarem fins a dalt. Ara són les 08:40h.
Tot seguint la carretera que ens portarà fins a Falgars d'en Bas ens desviem a la nostre dreta per veure el salt de la coromina on encara hi ha un vell generador que s'utilitzava per fer llum.
Altre cop al camí de Falgars arribem fins a la Coromina de Falgars i Sant Pere de Falgars que creuem pel mig per anar ja direcció a Cabrera.
Passarem pel Molí de la Faja creuant el torrent i voltant el molí tot deixant-lo a la nostra esquerra.
Arribarem sota Cabrera on ens quedarà per superar un desnivell de 200 metres abans d'arribar a dalt.
Un cop a Cabrera continuem camí baixant per les escales per anar al Coll del Bram i voltem el puig dels Llops per la cara nord.
El camí ens portarà fins al Pla d'Ayars, passant pel costat de les cabanyes del mateix nom i fins a peu de cingleres per admirar la fantàstica vista. Continuarem caminant a peu de cinglera per anar a trobar el baixant del llop.
Abans d'arribar al Mas Santcrist tenim l'opció, molt recomanable i de curt trajecte, de pujar fins al Puig de la Bastida (1242m.).
On hi havia aquest mas ja només queda un cobert i les marques dels fonaments del que havia estat aquest petit mas.
El camí que seguim ens portarà fins al Mas Pujolriu, que visitem i on fem una petita parada per gaudir d'aquesta fantàstica masia. Aquest mas ja es troba esmentat l'any 1390 i la seva capella de Sant Jaume fou construïda l'any 1816.
Baixem per la carretera fins just creuar la riera. En aquest punt ens desviem a la nostra esquerra tot resseguin la cinglera que tenim a la dreta i fins a trobar el camí utilitzat per la lletissonada del 2006.
Aquest camí ens farà baixar molt ràpidament sense que tinguem opció a perdre's ja que encara està molt fressat.
Arribats a baix ens trobem el Mas Els Bertrans i des d'aquí per la carretera arribem altre cop a Hostalets.
Una ruta d'uns 21 quilòmetres aproximadament que hem gaudit d'allò més.

Rocafort - Sant Pere d'Oriestrell - Tines de la vall del Flequer - Montgròs - Rocafort

2011-02-09T00:10:00.007+01:00

26 de gener de 2011 (EN CONSTRUCCIÓ)

RESUM FOTOGRÀFIC (CLIQUEU A SOBRE)

Enllaç de la ruta a Wikiloc (track GPS)

Aquesta ruta ens portarà a visitar les tines de vi de la vall del Flequer, a la comarca del Bages.

07:55h. Sortirem de la població de Rocafort tot agafant la carretera BV-1224 que ens portarà fins al castell de Rocafort, una construcció ubicada al cim d’un turo.
Recularem sobre les nostres passes fins a retrobar-nos amb la carretera que seguirem direcció sud per anar fins al mas Can Riera.
Deixerem el mas a la nostra dreta i baixarem fins a creuar el torrent de la font de l'Àlber.
Ens enfilarem direcció a Sant Pere d'Oristrell.
09:05h. Sant pere d'Oristrell. Aquí fem una parada per esmorzar.
Des d'aquest punt prenem la pista que ens portarà fins a la Vall del Flequer des d'on podem seguir la ruta, molt ben senyalitzada, per visitar les tines (10'00h), primer trobarem les Tines del Bleda, tot seguit les del Tosques, les de l'Escudelleta i per acabar las d'en Ricard (10'53h.).
Les tines són unes construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades per la seva part interior.
Són unes construccions aïllades que es localitzaven als camps on hi havia les vinyes.
Dins aquestes construccions s’hi abocava el vi per emmagatzemar-lo.
A la part inferior hi havia la boixa que feia la funció d’aixeta que era per on s’extreia el vi.
Aquestes són unes construccions que només es dóna en aquest territori i que tenien un fort arrelament històric. Cal dir que el Bages era la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya plantada.
Un cop visitades les Tines pujarem fins a la casa del Flequer pel camí del mateix nom i tot seguit ens dirigirem fins al mas de les Grauetes.
Aquest tram es pot fer per la pista que passa per sota la casa del Flequer, o bé, com hem fet nosaltres, enfilant-nos a l’esquerra del camí per anar a trobar la carena direcció al Montgròs (584m).
Aquest tram de camí no està indicat i ens servim dels GPS per seguir la ruta.
Arribats al cim (12:29h), ens cal baixar per anar al mas de les Grauetes, per fer-ho baixem pel vessant sud sense que hi hagi cap camí marcat.
Un cop al mas ens queda molt poc per tornar a Rocafort on havíem deixat els cotxes.
Arribats aaquest punt, és molt interessant no deixar-se perdre el Puig de la balma de Mura, entre Rocafort i Mura.
És un mas del segle XII i on es pot veure una construcció feta aprofitant la paret de la muntanya.

Mare de Déu del Mont 12/11/2010 ( font de Roca Pastora, corral de l'Abat, cova de les Encantades i castellot de Beuda)

2010-11-14T20:29:00.025+01:00

PUJADA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT DES DE BEUDA
Resum fotogràfic

Track de la ruta per a GPS

Mapa de la ruta

Gràfica de desnivells

Taula IBP

VÍDEO:

RESSENYA: (editada per en Miquel, a quí vull donar-li les gràcies)
Vam anar-hi: En Miquel, en Xevi, en Ferran acompanyat del Linus, en Florenci, en Jose, en Carles i jo, en Ramon)

Habitualment es comença la caminada a la plaça de Beuda, a 338 metres d’altitud, al costat mateix de l’església de Sant Feliu, del segle XII. Però nosaltres continuarem amb cotxe aproximadament un quilòmetre i el deixarem a l’aparcament que hi ha al trencant de can Oliveres.

El municipi de Beuda té 35’75 Km2 i hi viuen uns 150 habitants, tot i que a l’any 1860 hi vivien 850 persones. En el seu terme hi ha les antigues pedreres d’alabastre, d’on es va extreure el material per esculpir moltes mare de deus del romànic català i també les tombes reials del monestir de Poblet.

És un poble de gran riquesa monumental. A més de l’esmentada església de Sant Feliu, hi ha la de Sant Pere de Lligordà, del mateix segle; la basílica del Sant Sepulcre de Palera del segle XI i també Santa Maria de Palera del mateix segle. En el mateix terme Municipal hi ha Santa Maria de Segueró, un altre edifici romànic del segle XI.

Agafem carretera amunt en direcció cap a Can Oliveres, però abans d’arribar a la casa deixem la carretera sense asfaltar i prenem el camí a l’esquerre. De seguida agafem el de la dreta, doncs el contrari ens portaria al Castellot de Beuda.

Passem just sobre la casa i anem pujant per un típic camí d’alta garrotxa, amb moltes pedres soltes.

Primer trobem un bon mirador sobre la guixera de Beuda i seguidament dos llocs amb unes bones perspectives del Santuari a on ens dirigim.

S’arriba a la Salve Regina, anomenat així perquè antigament els romeus que pujaven a la Mare de Déu del Mont hi cantaven la Salve, després d’haver resat el rosari pel camí.

El camí s’acaba al coll de Batet, on trobem la carretera asfaltada que puja de l’Hostal de can Vilà i que durant una estona la seguirem.

De seguida s’arriba a la font de Roca Pastora, situada sota el cingle del mateix nom.

Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal.

La noia va quedar meravellada però també amoïnada i va decidir no explicar-ho a ningú. Però estava neguitosa i la seva mare va voler saber què li passava. Al final va aconseguir que li expliqués, però la mare no s’ho va acabar de creure.

Per això la noieta li va demanar que l’acompanyés per repetir la caiguda. Però desgraciadament aquest segon intent no li va sortir bé i va morir.

No gaire lluny de la font hi ha el Corral de l’Abat, una antiga construcció d’uns trenta metres de llargada que aprofita la bauma del cingle. Havia servit de corral, de fortificació i de lloc de guaita. La construcció, ben interessant, conserva encara antigues finestres i espitlleres.

Per arribar fins aquest punt, seguirem per sobre la font fins a trobar la cinglera que seguirem per la seva esquerra tot superant un desnivell d'uns 60 metres.

Feta la visita al Corral de l’Abat, reculem fins la font i tornem a agafar la carretera en direcció cap al santuari, però als 100 metres la deixem novament. En el primer revolt a l’esquerre, baixem clot avall durant uns 10 minuts fins trobar una primera cova. Si continuem per sota la cinglera, en pocs minuts arribem a la cova de les Encantades, ben interessant, doncs al final de tot es bifurca en dues petites cavitats, semblant als forats dels ulls d’una calavera.

Ja que no és fàcil de trobar, recomano d'utilitzar el track del GPS per arribar-hi. Una bona referència pels que no disposen de GPS, es que un cop hem inicat la baixada des de la carretera, cal tenir en compte la cinglera de la nostre dreta, doncs les coves en formen part.

Llavors hem de tornar a recular pel mateix camí fins la carretera.

Amb cinc minuts més n’hi ha prou per arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous, l’antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871, però el visitarem a la tornada.

Just després del revolt a l’esquerre que hi ha darrera el monestir, es deixa la carretera i s’agafa un camí a la dreta que va pujant.

Pocs minuts més i s’arriba a l’esplanada construïda el 1971 i on s’aparquen els vehicles.

Un minut més de camí i ja només resta pujar l’escala que ens deixa davant mateix de l’església del segle XIV, construïda entre els anys 1311 i 1318.

Al seu interior hi ha la imatge policromada de la Mare de Déu del Mont, una talla gòtica del segle XIV, d’alabastre de Beuda.

Representa la Mare de Déu asseguda amb el nen a la falda, al qual aguanta amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta sosté el ceptre de la reialesa. L’infant, mig assegut i decantat lleugerament cap a l’esquerra de la mare, mostra en una mà el Llibre de la Vida, mentre amb l’altra imparteix la benedicció.

La imatge original es troba al Museu d’Art de Girona per motius de seguretat.

La Mare de Déu del Mont és la patrona del bisbat de Girona.

Ja a l’interior de l’església encara s'hi conserva l’harmònium adquirit per Jacint Verdaguer gràcies a uns subscripció popular. El preu va ésser de 750 l’any 1888.

Jacint Verdaguer va pujar a la Mare de Déu del Mont a finals de Juliol de 1884 i hi va estar fins a mitjans de setembre.

Hi va pujar per un dia i se n’hi va quedar una quarantena. Tal com va deixar escrit, aquells dies van ser un dels períodes més feliços i tranquils de la seva vida.

Es ben sabut que aquí hi va escriure gran part de la seva gran obra l’Atlàntida.

Al costat del bar de l’hostatgeria es conserva la seva cambra des d'on podia gaudir d'una immillorable vista del Canigó (2.784 m).

La placeta que hi ha davant l’església porta el seu nom i justament a la plaça de Mossèn Cinto hi ha les tres arcades de l’antiga construcció dels Hostalets i una placa commemorativa que posa:

200 aniversari
de l’ascensió al Mont dels científics
DELAMBRE I MECHAIN
pares del sistema mètric decimal
13 setembre 1992
ROTARY CLUB FIGUERES-ALT EMPORDÀ

Però, qui eren en Delambré i en Méchain?
El 1790 el govern francès va encarregar a l’Acadèmia de Ciències de París que creés un nou sistema de mesura, que es pogués anar implantant a tot el món. Els científics Delambré i Méchain, foren els encarregats de fer les medicions oportunes per tal d’establir la mida patró bàsica, que fou batejada amb el nom de metre, paraula grega que vol dir mida o mesura.

Els dies 13 i 14 de setembre de 1792, els esmentats científics es van instal•lar a la Mare de Déu del Mont per fer-hi un seguit de triangulacions entre Barcelona i Dunkerke encaminades a configurar el metre com a mesura bàsica universal. Es va escollir la muntanya per fer-hi els treballs degut a la seva situació estratègica.

L’any 1793 Méchain tornà al Mont i hi va estar dos dies més fent-hi més medicions. Va deixar escrit: “Alguns cops el vent era tan violent que els observadors havien d’aturar el treball i portar l’aparell més a prop de la paret per protegir-lo”.

A l ‘estat espanyol el nou sistema fou adaptat l’any 1849.

A la Mare de Déu del Mont hi ha una hostatgeria on tothom que busqui pau i tranquil•litat no pot deixar de fer-hi estada. Us deixo l'adreça de la seva pàgina web: http://www.marededeudelmont.com/inici.php

Després d’una visita prou interessant, és hora de començar a baixar. Ho fem pel mateix camí de pujada fins al Monestir de Sous.

Aquí fem una breu visita a les ruïnes. Al costat del monestir hi ha la font dels Monjos. Porta una
Inscripció que va deixar escrita Jacint Verdaguer l’any 1884 i que diu així:

"Un vell del país me digué que en temps antich no hi era; més que passant per allí uns perseguidors de moros, no’m sapigué dir qui, sentiren una gran set y exclamaren: “si Déu nos fes mercè d’un poch d’aygua!” Y en la mateix instant vegeren aquexa font de la terra”.

Seguidament baixarem pel Pujant o pas del Grau. Ens pocs moments es perd molta alçada. Al seu final, el camí es decanta cap a la dreta i va força planer. Quan torna a davallar, trobem les ruïnes de la casa de Roca Rovira. Al seu voltant encara es poden observar les antigues feixes, ara plenes d’alzines.

Anem baixant i aviat arribarem al Castellot de Beuda o Castell dels Moros.

Es troba en un turó encinglat per tres costats. La seva posició és molt estratègica i fàcilment defensable.

Es conserva una torre circular i un recinte tancat al costat nord. També es pot veure la cisterna.

Els primers documents que en parlen són de l’any 1002. La seva història acaba l’any 1469 quan va ser abandonat i enderrocat per ordre del rei Joan II. És justament llavors quan es va construir el castell de Beuda, molt a prop del poble i també conegut com a Castell de Queixàs.

La baixada del castellot és realment forta i acaba a la riera. A partir d’aquí el camí va pràcticament de planer i en poca estona ens deixarà al costat del cotxe.

Hem fet una ruta circular per un lloc ben interessant des del punt de vista històric, paisatgístic, excursionista i cultural.

Pradera de Ordesa - Góriz - Mont Perdut - Serradets - Bujaruelo

2010-06-26T11:05:00.010+02:00

Fotos (clicar aquí)

Track (clicar aquí)

Gràfica de desnivell

DIVENDRES 18 DE JUNY
Sortim d’Olot a les 7h. del matí
Per fer aquesta ruta hem deixat un cotxe a Sant Nicolàs de Bujaruelo, i un altre a la Pradera de Ordesa, que és des d’on començarem aquesta marxa.
Sortim d’OLOT pels tunels de Bracons i per l’eix ens dirigim direcció Lleida. A l’alçada de Lleida prenem l’A138 direcció AINSA i un cop en aquesta població per l’N260 anem direcció BROTO. Poc després arribem a TORLA i ja d’es d’aquí fins a la Pradera de Ordesa on, com hem dit, deixem un dels cotxes.
13:27h. carregats amb les pesants motxilles iniciem la nostra ruta per la vall, on trobem constants indicacions per seguir el camí que ens portarà fins a la Cola de caballo.
En aquesta ocasió alguns dels integrants del grup volien passar per la senda de los cazadores, però aquesta estava tancada.
14:21h. Arribem a la Cascada de la Cueva. Un salt d’aigua, dels molts que anem trobant, i que val la pena fer-hi una petita parada.
15:32h: Cascada del Estrecho. Un altre salt degudament senyalitzat molt espectacular.
14:41h. Gradas de Soaso. Un seguit de salts d’aigua que no deixen indiferent i que és un bon motiu per fer la ruta per la part baixa de la vall.
Mentre anem fent camí un ruixat ens obliga a posar-nos la capelina durant uns vint minuts, però després i tímidament va sortint el sol.
16:30h. Arribem a la Cola de Caballo. Un salt d’aigua espectacular que desperta els cinc sentits i que ens fa sentit afortunats de poder contemplar un recó de món tant fantàstic. Només per arribar fins aquí val la pena visitar Ordesa.
En aquest punt fem una parada per reposar i fer les fotos de rigor.
Decidim pujar per las Clavijas de Soaso, i així ho fem. No hi ha cap problema amb l’ajut de les cadenes i ganxos que hi ha enganxats a la pedra, i això ens fa estalviar una bona pujadeta.
A mig camí ens hem trobat un grup d’excursionistes que ens han informat que els havia estat del tot impossible arribar al cim del Mont Perdut per la boira i el mal temps. Esperem que demà les coses millorin.... Ja avanço que no serà així.
18:30h. GORIZ: ja som al refugi, amb nosaltres sis hi ha una quarantena de persones més.
El temps efectiu des de la Pradera fins al refugi ha estat de quatre hores justes, la resta l’hem dedicat a fer fotos i visitar diversos salts d’aigua que es van trobant.
Toca una bona dutxa, que de bona no en té gaire, l’aigua ve directament de la neu que hi ha uns metres més amunt i ja us podeu imaginar la situació... impressionant. De les dutxes només s’escolten crits, uns crits que repetirem nosaltres dintre de poc.
Sopem a les 19h.: De menú tenim: sopa de mongetes (imagineu-vos els efectes nocturns...), amanida verda, hamburguesa amb puré de patates, mousse de formatge, pa, aigua i vi. L’Albert ens sorprèn amb una ampolleta de ratafia que fa les delícies del grupet. Demà serà el seu aniversari.
La previsió del temps per demà és de cel ennuvolat amb algun ruixat molt dèbil.
Des del refugi la boira no ens deixa veure els cims, però esperem que demà la cosa sigui diferent.
Ara, a les 20:30h. el cel és serè
DISSABTE 19 DE JUNY
Ens aixequem a les 6:00h. Esmorzem i preparem el material per iniciar la pujada.
Comencem a caminar a les 07:10h. Davant nostre puja un grup de quatre persones.
09:35h. Hem arribat al Lago Helado. La boira comença a ser molt espessa i la neu ens ha obligat a posar-nos els grampons mitja hora després d’haver començat a caminar.
Es comenta la situació i dos de nosaltres decidim no seguir pujant mentre que els quatre restants intentaran fer el cim. La situació és complicada.
La nostra intenció era fer el Mont Perdut i després des del Lago Helado assolir el cilindro per dirigir-nos cap a la Torre i des d’allà a la Brecha i Serradets.
Davant la nova situació hem decidit de trobar-nos de nou al refugi de Góriz per seguir la ruta, però per la part baixa.
Mentre baixem ens anem comunicant per l’emissora i les noticies no són massa bones pels que segueixen pujant, cada cop tenen més boira i la visibilitat és molt reduïda.
Quan ja han superat l’escupidera, i els falta menys de 150m. per fer el cim, decideixen no continuar. No ha estat possible, els temps no ho ha permès.
A les 11:35h. el primer grup ha arribat a Góriz mentre que el segon ho fan a les 12:30h
Ens retrobem tots plegats un altre cop al refugi de Góriz on dinem i preparem la ruta per anar a Serradets.
13:20h. Decidim prendre camí direcció a Serradets.
El camí es fa feixuc, la neu i la boira ens compliquen la ruta.
Poc abans d’arribar a la cova de Castarets trobem les traces deixades per un grup de quatre persones que havíem vist des de lluny i decidim anar-los a trobar. Ho fem justament a la cova de Castarets. (17:03h.)
Tots junts busquem el paso de los Sarrios, que amb l’ajut del GPS trobem a les 18:34h.
Ara, seguint les parets de la muntanya i un track del GPS, anem de dret fins a la Brecha de Roland on arribem a les 19:17h. La boira no ens deixa veure res més que una petita part de la paret del costat dret. Hem passat per la Brecha però no l’hem vist, una llàstima. Ja ens queda poc per arribar a Serradets.
Comencem la baixada i a les 19:45h. ens topem amb el refugi. La visibilitat no va més enllà d’uns set o vull metres.
Estem cansats i amb gana.
No ens podem dutxar perquè les baixes temperatures han malmès les instal•lacions d’aigua, però preferim un bon sopar calent.
Ens donen una sopa de verdures, pasta amb salsa de carn picada i tomata, formatge, una pasta de xocolata, pa i aigua.
L’Albert ens convida a dues gerres de vi i ho celebrem tots plegats, el nostre grup i els quatre companys que han arribant amb nosaltres.
Avui dormirem tous, hem començat a caminar a les 7 del matí i hem acabat a tres quarts de vuit de la tarda.

DIUMENGE 20 DE JUNY.
Ens aixequem a les 7h. Però després d’esmorzar decidim entre totes les persones que hi ha al refugi, i que volen baixar a Bujaruelo, que ho farem tots junt, hi ha molt poca visibilitat i bufa un fort vent. Esperarem.
Quan són passades les nou i veient que la cosa no millora decidim equipar-nos amb els grampons i el piolet i començar la baixada.
Som unes vint persones. A les 09:38h. es surt del refugi i es comença el descens. Davant hi ha dos nois que havien pujat la tarda anterior i que ens van indicar el camí a seguir. La visibilitat seguia essent molt reduïda.
A mesura que anàvem baixant ens trobàvem excursionistes que pujaven a Serradets i tots ells demanaven informació de com estava la situació allà dalt.
De mica en mica es va baixant de cota, i la visibilitat va millorar lentament fins arribar al port de Bujaruelo (10:45h.) on tot i haver-hi neu la boira ja quedava enrere.
Intentem fer una parada per menjar alguna cosa al Refugi de Los Pastores (11:30h.) però el lloc no és massa hospitalari, la brutícia es fa present en qualsevol racó i decidim trobar un lloc més idoni.
A una hora d’arribar a Sant Nicolás de Bujaruelo aproximadament, i oblidades ja les últimes clapes de neu, vam decidir d’aturar-nos en mig d’una pineda per beure i compartir el que quedava de queviures.
13:11h. L’arribada a Sant Nicolasde Bujareuelo va significar el final d’aquesta caminada que tants ingredients ens va aportar.
Finalment ens podíem relaxar i comentar aquestes experiències viscudes tant intensament.
Olot: 20:10h.
VIDEO:

RUPIT 09/04/2010

2010-04-12T15:25:00.013+02:00

RESUM FOTOGRÀFIC

RUTA PER A GPS A WIKILOC

09/04/210 Ramon, Florenci i Ramon

Aproximació: des d’Olot, abans d’arribar a Sant Esteve d’en Bas, agafem la C153 passant pel coll de Condreu. Passat el punt Kilomètric 32 trobem a l’esquerra el trancant de Rupit.

07:40h. Deixem el cotxe al pàrquing públic que hi ha a l’entrada de Rupit.
Només de començar a caminar trobem un punt informatiu que ens indica el camí que hem de prendre, en aquesta ocasió és direcció al sender de Gravet i Pla de Corriol.
Creuem el poble i pel C/ de la Pedrera pugem per unes escales fetes a la pedra fins al punt més alt on trobem un camí que segueix planer pel costat d’una barana de fusta.
El camí gira a la dreta i arribem a un punt on hi ha uns graons tallats a la pedra, un cop a dalt fem un gir a l’esquerra, també enfilant-nos pedra a munt.
Pugem fins a dalt d’un turonet tenint en compte que Rupit ens quedaria a la nostre dreta, i un cop a dalt, fem un gir a l’esquerra per seguir el camí.
Continuem el camí per una pista forestal que segueix pujant suaument.
08:25h. Arriba un moment on la pista només ens permet anar a la dreta o a l’esquerra, cal seguir per la pista de l’esquerra. Poc després cal estar a l’aguait, doncs cal deixar la pista i continuar per un camí que baixa per la nostra dreta. Aquest punt està marcat amb el primer WP(desviament).
Tornem a trobar-nos una altre pista molt neta que continuem per la dreta. Aquí observem, als costats del camí, uns pals metàl•lics que servien per tancar el pas i que ara estan malmesos.
A 100m. d’aquets pals ens desviem a l’esquerra buscant el corriol que segueix sempre pel costat mateix de la cinglera i que ens portarà fins a la punta.
A la nostra dreta tenim els prats i la casa del Mas el Castellet que és on ens dirigirem després.
Un cop a la punta de la carena baixem pel costat dret tot dirigint-nos a uns prats que tenim sota nostra.
Arribats al prat, continuem camí per l’esquerra, el camí està ben fresat.
Arribem al peu d’una gran roca on el camí està barrat per un filat, ho tenim marcat al mapa amb el Wp(Castell de l’Envestida). Després creuarem aquest filat, però ara toca enfilar-nos per aquesta pedra que té el nom de Castell de l’Envestida, i que es converteix en un extraordinari mirador.
En aquest punt tenim davant nostre l’Agullola i a la nostra dreta podem observar perfectament la Roca Llarga on vam estar en la sortida anterior. També podem veure part del pantà de Susqueda.
Refem el camí fins a trobar-nos de nou amb el filat que ara toca creuar.
Continuem fent camí pel que sembla ser una pista forestal abandonada que segueix la cinglera per sota, en sentit contrari per on caminàvem quan ho fèiem per dalt. Després la pista farà un gir a la dreta i ens portarà al mas Castallet. Pel camí trobarem un punt informatiu que ens facilita trobar el mas.
Ara són les 10h. i arribem al Mas Castallet. Al plànol està marcat amb un altre Wp (Mas Castallet).
Just passat el mas farem una paradeta per esmorzar.
A les 10:56h. ens tornem a posar en marxa per seguir el nostre camí que ens portarà fins al mas Casadavall.
Passem per sota el mas la Torre i arribem al mas Casadavall.
Deixat enrere el mas Casadavall, ens dirigim al Grau Casadavall pel camí que s’intueix fàcilment essent molt planer i que ens porta fins una cruïlla on només es pot anar a la dreta o bé a l’esquerra. Aquí hi ha un punt informatiu i a l’altre banda de pista hi ha un pal de fusta. És on hi ha aquest pal on cal prendre el camí que ens portarà de baixada pel grau Casadavall tot creuant un filat.
Aquest grau té vàries denominacions: Ca Devall, Casadevall o bé, grau Les Glelles.
Mentre baixem trobem unes marques taronges que podrien indicar la cova de les ànimes, però com que no ho podem confirmar, ja que pels voltants no hem localitzat cap cova, seguim baixant. De totes maneres he marcat aquest punt amb un Wp. (cova de les ànimes?)
Just arribats al peu de la cinglera, uns 20 metres després, cal estar al cas per prendre un camí a la dreta. Aquest punt està marcat al mapa amb el wp006.
Seguim baixant per un camí empedregat tot fent ziga-zaga entre boixos i alzines.
Un cop més hem d’estar al cas de no baixar massa, doncs arribaríem al mas la Coma, cosa que no ens interessa. Com a punt de referència arribarem a un mirador, doncs bé, passat aquest mirador hem de localitzar un camí que continua per la nostra dreta. Si no el trobem, cosa que ens ha passat, i veiem que passats cinc o deu minuts de continuar baixant no l’hem vist, caldrà deixar el camí i ens dirigirem a la dreta recuperant alçada fins a trobar el camí que ens ha de portar de nou a peu de cinglera direcció al salt del Ripol. El punt de referència per saber on cal anar és la cinglera que caldrà seguir en direcció est.
Arribem a una plaça carbonera marcada amb el Wp(plaça carbonera) que creuem recta. Ara el camí baixa constantment de forma suau.
A la nostra esquerra, uns 50m. per sota, veurem que hi ha una pista forestal que segueix paral•lela al nostre camí i que poc després agafarem.
12:05h. Ens trobem a peu de la cinglera i baixem fins a la pista esmentada abans que ens porta fins al Salt del Ripol Wp (salt del Ripoll).
Seguim la pista i davant nostra tenim el castell de l’envestida on hem estat aquest matí.
12:42h. Arribem al Torrent del Gravet, ens enfilem per l’esquerra per anar a veure el salt d’aigua del mateix nom i que és una mica més a munt. Després de fer unes fotos tornem a baixar fins al punt on hem arribat al torrent. Ara continuem pel marge dret del torrent per un camí on trobem alguna fita. De mica en mica, el camí ens va separant del torrent que el tenim a la nostre esquerra fins a caminar de nou per sota la cinglera.
El camí ens porta fins al costat mateix d’una cova (Wp) que té l’entrada triangular. No té molta profunditat però un cop dins té forma de creu. A la dreta, mirant amunt, es por veure una sortida a l’exterior del que seria una xemeneia.
Just sobre aquesta cova el camí ens porta fins un altre mirador on no podem deixar d’aturar-nos per gaudir de les seves vistes. WP (mirador)
Continuem sempre a ran de cinglera per anar a buscar el salt del sallent.
El Wp (grau de la Donada) ens indica el punt on hi ha la cruïlla per anar a peu del salt o bé enfilar-nos per anar al mirador. Nosaltres prenem el camí que puja a l’esquerra tot zig-zaguejant pel Grau de la Donada i superant un fort desnivell arribem a dalt, al pla on trobem els indicadors que situen el mirador del salt del sallent.
En aquest mirador fem una última parada per recuperar forces i poder fer unes fotos d’aquesta magnífica vista que hi ha del salt. Wp (salt del sallent)
14:10h. Deixem el salt del sallent i ara ens dirigim cap a Rupit.
Els indicadors faciliten el camí i arribem a la font de la Pomareda on la seva aigua, fresca i bona, alleugerà l’última pujada que ens queda i que ens portarà fins a Rupit, on s’acaba la sortida d’avui.
Hem arribat a les tres de la tarda.

VIDEO:

Tavertet (St. Corneli - cingles - L'Avenc - Tombes antropomòrfiques)

2010-03-05T20:05:00.021+01:00

Enllaç del track per a GPS a Wikiloc

Resum fotogràfic.

En aquesta ocasió formaran part del grup en Florenci, en Miquel l'Albert i jo, en Ramon

7:55h. Deixem el cotxe just passat el Mas el Perer (30min. des d’Olot). Sembla ser que el dia no acompanyarà gaire tot i que no ens mullarem. Segurament la boira no ens deixarà gaudir plenament del magnífic paisatge que ens espera. El punt de sortida està indicat amb un pal informatiu i comencem la nostre ruta.
08:05h: arribem al grau del Perer que ens ajuda a superar la cinglera que tenim sobre nostre.
Superat aquest punt arribem a la pista forestal i tot seguint els indicadors ens dirigim a Sant Corneli. Val a dir que el camí està perfectament senyalitzat amb pals indicadors i marques grogues, d’aquesta manera difícilment ens podem equivocar.
A partir d’aquest punt el camí baixa constantment, i així serà fins arribar a Tavertet.
08:37h: Arribem a Sant Corneli. Ara portem 42 min. de marxa efectiva.
Aquí podem veure un dolmen megalític ubicat a la part posterior de l’edifici, ens el trobem només d’arribar-hi.
Després de fer unes fotos continuem el camí pel corriol que hi ha davant la façana principal .
08:52h: Estem davant un magnífic mirador amb Tavertet i les cingleres al fons. Sota nostre veiem el Mas Novelles i la pista que seguirem fins a Tavertet. Nosaltres però, un cop arribem al mas Novelles, visitarem el que és l’entrada d’una cova, ara degudament tancada, on capten l’aigua de Tavertet. Com a curiositat direm que és la cova excavada en gres "roca sedimentària" més llarga del mon. Té uns 3 Km. de fundària. Ja hedit que està tancada i que no s'hi pot accedir.

09:21h: Mas Novelles. Com hem dit per anar a Tavertet hem de seguir la pista per l’esquerra, però perdrem un xic de temps per visitar la cova abans esmentada que és al costat mateix de la pista, a la dreta.
Recuperada la nostra ruta principal arribem a Tavertet.
10:06h: Tavertet. Bon lloc per esmorzar i gaudir de les vistes. Aprofitem per comentar el camí recorregut fins el moment i per rebre les instruccions d’en Florenci pel que fa a la ruta que ens queda per davant.
10:50h: Tornem a reprendre la marxa direcció a l’Avenc de Tavertet, una magnífica casa de turisme rural i com tot el camí degudament senyalitzat.
Ara seguim les marques vermelles i blanques del GR2 que ens portaran pel costat dels impressionants cingles de l’Avenc. Al fons podem veure el pantà de Sau i de Susqueda.
12:12h: L’avenc. És una magnífica casa de turisme rural. Ens vindria de gust prendre un bany a la piscina, però no portem banyador ni tovalloles, ho deixarem per un altre dia.
El camí per continuar la nostra ruta s’enfila per darrera el mas direcció al Puig de Rocallarga a 1187m. d’alçada seguint les marques grogues que anem trobant. Hem de passar pel costat mateix del generador aeròlic, ven visible des de lluny.
12:52h: Ja som al puig de Rocallarga, una gran roca que es converteix en un mirador excepcional, ho podeu comprovar a les fotografies. En aquest punt portem 3h. 50 min. de marxa efectiva.
Ens dirigim al Collet de Rajols però abans ens parem per veure una bauma que, tot i estar força amagada, en Florenci posa al descobert. Per trobar-la la podeu veure marcada al mapa “Bauma” i amb un WP al track del GPS.
Ara anem direcció al Collet de Rajols per tot seguit, abans d’anar a buscar el cotxe, visitar les tombes antropomòrfiques de Rajols ubicades al punt anomenat Roques Fosses. Aquest punt també està senyalitzat al mapa amb el nom de Tombes i també hi ha un Wp. al track.
Tornem al Collet de Rajols i baixem direcció al Mas Rajols.

Deixem el mas a la nostre dreta i seguim la pista.
14:30h: Mas el Perer. Hem arribat al punt de partida amb un total de 5h. de marxa efectiva.
Us convido a fer aquesta ruta que de ben segur us agradarà.

VÍDEO:

Sadernes - Sant Julià de Ribelles

2010-01-27T19:22:00.009+01:00

Resum fotogràfic

Enllaç del track a WIKILOC

Anotació:
Sant Julià de Ribelles fou consagrada pel Bisbe de Girona , Gotmar, restant sotmesa a la seva catedral, tot i que aquest bisbe, li concedí els delmes, primícies i oblacions dels fidels, alhora que rebia diverses donacions dels laics ( vinyes, camps, objectes litúrgics...) Malgrat que en un document de l’any 1000, apareix esmentada com a “sancti Juliani de Pruna” a partir de 1094 és documentada com ja com “Sancti Juliani de Ribelles”
Presenta una planta formada per una nau rectangular , coronada per un absis semicircular, orientada a l’est, amb una segona nau , sense absis, adossada a la façana sud.

Ressenya de la sortida:
Aquesta sortida ens portarà des de Sadernes, pont de Valentí, fins a Sant Julià de Ribelles. Passarem per la Vall de Sant Aniol per enfilar-nos pel camí de les Canals fins al Puig del Brull. Des d'aquí arribarem a Ribelles i la tornada la farem pel Clot de les Puces, pel pas d'en Llebre i ens arribarem a Sant Aniol. És una caminada llarga però molt gratificant, amb una de les vistes més esplèndides de l'Alta Garrotxa.
(WP= waypoints mercats a la ruta del track)

08:22h. Deixem el cotxe i comencem a caminar
08:34h. Passem per davant les restes de la Farga
08:39h. Passem per davant les restes del Molí.
Poc després creuem la riera. També podríem seguir recta fins a l’alçada de la Muntada. Continuem el camí sempre amb la riera a la nostre esquerra.
08:48h. Arribem al Gomarell. És la bassa captadora d’aigua.
08:55h. WP1. A la nostra dreta trobem un corriol que de seguir-lo ens portaria fins al Martanyà (cim de 1030m.)
09:16h. WP2. Creuem la palanca nova. (Substitució de la passera de fusta per una nova palanca. (2008)
09:22h. WP3. Cruïlla de camins. Nosaltres prenem direcció Sant Aniol. Ara portem 1 hora justa de camí. A 25m. de la cruïlla aprox. deixem el camí que ens portaria a Sant Aniol i continuem pel corriol de la dreta. Agafem el camí on hi ha un arbre amb una creu. (veure foto). D’es d’aquest punt tenim Sant Aniol a 5 minuts, però ja hi passarem de tornada.
En aquest moment estem fent el camí anomenat de les canals.
09:42h. Fem una corba a l’esguerra per seguir una fletxa de color groc pintada sobre una pedra.
09:45h. WP4. Arribem a una altre cruïlla, nosaltres seguim per la dreta. Si agaféssim el camí a la dreta a uns 20m. trobaríem el coll de Clarioles i des d’aquí podríem anar a Sant Aniol. Però com hem dit, arribats a la cruïlla seguim per la dreta.
10:10h. WP5. Una altre cruïlla. Prenem el camí de l’esquerra. A la dreta sortiríem a Can Boac.
10.19h. Arribem al peu d’una cinglera, la seguim per la dreta. En aquest punt el GPS perd cobertura i la ruta que ens marca és una mica boja, per no dir molt, però si seguim sota la cinglera per la dreta no hi ha pèrdua, el camí està fressat i és molt evident.
10:29h. WP7 Pla Ballador. Aquí parem per esmorzar i recuperar forces.
11:07h. Reiniciem la marxa. Creuem el pla ballador recta des d’on hi havíem accedit.
11:15h. Estem davant una cruïlla, agafem el camí que s’enfila a l’esquerra, però val la pena seguir recta per anar a visitar la Font del Sant. Llavors ja recularem fins aquest punt per continuar la nostra ruta.
Des d’aquesta cruïlla, com he dit, podem visitar la Font del Sant, només ens farà perdre un quart d’hora i val la pena. És una font sota una bauma que es val una foto. (Font WP8)
Tornem al camí que havíem deixat momentàniament.
11:46h. WP9. Coll Sa Bassa. Aquest punt és una cruïlla de camins que ens portarà al cim del Puig del Brull i des d’aquí, a la tornada, prendrem el camí que ens portarà a Sant Julià de Ribelles. Per fer-nos una idea, si agafem com a referència el camí des d’on hem accedit al Coll, el camí per anar al Puig és a la nostre esquerra, mentre que per anar a Ribelles, el camí és a la dreta. Des d’aquest Coll hi ha una curiosa vista del Pic de les Bruixes i del Coma negre, curiosa pels que estem acostumats a veure’ls des d’Olot.
12:23h. WP10. Val la pena arribar-nos fins al punt marcat amb el WP10 per la fabulosa vista que hi ha des d’aquí. Recomano d’allò més arribar-s’hi, tenim una panoràmica exel•lent gairebé 360º, des d’on es pot veure tota la vall de Sant Aniol, el Bassegoda, la Serra de l’Albera, Canigó, Bastiments....
Des d’aquí ja tenim a la vista, i a pocs metres, el cim del Brull on ens dirigim a partir d’ara.
12:54h. WP11. Acabem d’assolir el Puig del Brull, també anomenat Puig de les Canals o Puig del coll.
Baixem pel dret fins arribar altre cop al Coll sa Bassa, recordem que està marcat amb el WP9. Per baixar ha d’haver-hi un camí marcat però nosaltres l’hem perdut poc després d’iniciar el descens. Des del coll, el camí degudament marcat ens portarà fins a la pista forestal que dóna accés a Ribelles. Aquest camí recordem que s’agafa a la dreta del coll, tenint de referència el punt des d’on hi hem accedit.
13:53. WP12 Ja som a Sant Julià de Ribelles. Ara toca dinar, això si, desprès de visitar el temple i fer-nos unes quantes fotos. La porta era oberta i això ens ha permès d’entra-hi.
14:30h. Hem d’aixecar-nos i tornar-hi de nou. Ens arribarem fins al tram de pista forestal on hi ha una gruixuda cadena. Continuarem per la dreta seguint la pista, però pocs metres després d’aquesta cadena, uns 10 o 15m. prenem un corriol que hi ha a la dreta i que ens portarà al Clot de les Puces.
14:54h. WP13 Deixem la pista després d’una corba a la dreta i prenem un camí poc visible que hi ha a l’esquerra. Hem deixat una fita per indicar aquest punt, cal estar al cas. Aquests camí ens farà creuar la riera a pocs metres d’haver-lo agafat.
15:06h. WP14. Clot de les Puces.
A l’altre banda de la riera, amagada entre la vegetació, i ha la tuta dels morts, però si hi volguéssim anar caldria pujar al cim de la cinglera per un corriol que passa pel costat de la cinglera tot enfilant-se . Podem veure una ressenya d’aquesta ruta en una altre sortida que hi ha en aquest mateix blog i que vam fer el desembre de 2007 (http://monrota.blogspot.com/2008/03/tuta-dels-morts.html).
15:28h. WP15. Can Llebre. Són les runes del que queda del mas de Can Llebre. Només hi queden dues parets ensorrades i algunes feixes.
WP16. Aquest és un punt pels que fan el camí al revés. El camí que s’enfila també ens portaria a Can Llebre sense haver de passar pel camí per on hem vingut i evitar, d’aquesta manera, els punts més aeris per aquells que puguin tenir vertigen.
15:58h. WP17. Pas del Llebre. Punt emblemàtic de l’alta Garrotxa.
16:11h. WP18. Des d’aquí s’agafa el camí per anar al salt de la Capa. Avui no és el nostre objectiu. També trobareu en aquest blog la resenya per anar-hi.
16:30h. WP19. Coll de Clarioles. Ja l’hem esmentat a les 09:45h. Tant bon punt accedim al coll prenem el camí de la dreta que ens portarà fins a Sant Aniol.
16:46h. WP20. Sant Aniol d’Aguja.
17:33h. WP22. El Gomarell.
18:00h. Arribada al cotxe.

Total Km. 19.700
Marxa efectiva: 6’20h.
Marxa Total: 09’17h.
Alçada mínima: 343m.
Alçada màxima: 1027m.

Sadernes - Santa Bàrbara de Pruneres.

2009-11-08T15:35:00.017+01:00

Resum fotogràfic
Track de la ruta a WIKILOC

El lloc de Prunarias apareix en un document del 966 com a pertanyent a Sant Pere de Camprodon. Es troba esmentat altre cop el 1017 i ja després el 1334. Sembla que des de poc després del 966 pertanyia al priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, situació que devia mantenir fins a inicis del segle XVII. El 1617 l'església és unida a la de Sant Llorenç d'Oix. L’església es va malmetre durant la guerra civil de 1936-39.
Dades obtingudes de:
http://www.monestirs.cat/

08:27h. La nostre sortida comença al pàrquing del pont del Llierca i ens dirigim pel GR1, camí amb marques vermelles i blanques i també de grogues , direcció al mas Can Nova de Plansalloses. És una pista que no té pèrdua i de mol fàcil caminar.
A les 9h. Arribem a l’oratori de Planselloses, també conegut com oratori dels Cossos Sants. S’anomena així per la troballa dels cossos incorruptes de dos infants que estaven enterrats en aquest indret i que van ser localitzat amb l’ajut d’un bou que tot burxant el terra en va assenyalar d’indret. (hi ha una placa que així ho explica)
Tot seguint el camí, a les 09:10h. arribem a Can Nova de Plansalloses, una masia enderrocada que ens deixa veure les quatre parets que encara i queden.
A les 09:26h trobem un piló de pedres que són les restes d’un antic mas suposadament predecessor del primer, Can Plansalloses vell.
La nostra ruta continua direcció al Mas Plujà on hi arribem a les 09:55h.
Uns metres abans del mas, a l’esquerra del camí, trobem una fusta indicadora per anar a Santa Bàrbara. Nosaltres ens arribarem fins al mas per fer unes fotos i retrobarem el camí passant per uns camps.
Si prestem atenció, després del indicador esmentat, a l’esquerra de la pista veurem la font de Gatallepes. Avui estava completament seca.
Ja hem deixat Can Plujà i tornem a trobar-nos amb el camí degudament senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR1 i també amb les grogues del petit recorregut.
La ruta ens ofereix unes fantàstiques vistes del Puig de Bassegoda, del Coma negre i del Pic de les Bruixes entre d’altres.
10:45h. Ara som a Can Poli, una altre masia, aquesta habitada, que deixem a la nostre dreta per arribar al coll del mateix nom.
10:55h. Ara som al Coll de Palomeres , a pocs minuts del nostre destí i on començarem la darrera pujada.
11:11h. Ja hem arribat a Santa Bàrbara de Pruneres i ens toca gaudir d’uns paratges que, per mol coneguts que són, no podem deixar d’admirar. La vista se’ns perd per l’est fins al golf de Roses, més al nord el sector de Sant Aniol amb el Bassegoda com espectador omnipresent.
Les vistes, la companyia i un bon esmorzar són el complement perfecte per gaudir d’uns moments de descans i de bona conversa.
12:00h. Tornem a carregar amb les motxilles i deixem enrere Santa Bàrbara per dirigir-nos al mas la Canova. Per si algú no ho sap i ho vol veure, darrera l’església de Santa Bàrbara, a uns cinquanta metres hi ha un búnquer de la guerra civil. El camí a partir d’aquest moment sempre serà pla i de baixada .
12:22h. En Pinilla ens mostra un pou de calç on antigament s’hi covia aquesta matèria per fer les cases. Es un punt que cal saber per veure’l i que cal vigilar de no caure-hi. Aquest punt el trobareu marcat amb un Waypoint dins l’arxiu del track.
12:26h. Passem per davant del mas La Canova i seguim direcció al Coll de Jou.
13:08h. Arribem al Coll de Jou amb el mas del mateix nom.
Anem fent ruta, ara amb la riera a la nostre dreta
13:25h. Si prestem atenció en aquest punt (marcat amb un waypoint) veurem a la nostre dreta el camí que ens portaria fins el Mas el Pujol.
13:42h. Ja hem arribat a la riera del Llierca, completament seca en aquests moments.
El cel és molt tapat i els primers trons es comencen a deixar sentir. Unes gotes ens avisen que no podem entretenir-nos massa.
13:57h. Ja som a Sadernes i per estalviar-nos una remullada decidim segui camí per la carretera, on uns xicots molt trempats que anaven a fer escalada i que els temps els ha fet desistir, s’ofereixen per portar-nos amb el seu cotxe fins al pàrquing on tenim el nostre.
Com sempre dic, la gent que ens agrada la muntanya i que en gaudim, d’una o altre manera, majoritàriament tenim un sentiment de companyerisme i de generositat que actualment s’està perdent.
Així doncs aquest darrer tram l’hem fet en cotxe, gràcies nois.
Doncs això és tot. Una sortida plenament recomanable, de fàcil transitar i on els camins estan molt marcats i que amb un simple plànol es pot fer. Us animo a que la planifiqueu i endavant....

Alçada mínima: 247m
Alçada màxima: 719m. (sta. Bàrbara de P.)

Distància: 14,5 Km.
Temps real: 5:49h.

El Carlit des de Les Bulloses

2009-09-22T20:00:00.006+02:00

Enllaç de la ruta a WIKILOC

Cim de 2921 m. situat a la regió “Llenguadoc-Rosselló”, essent el cim més alt del Departament Francès dels Pirineus Orientals.
L’accés més habitual és del llac de les Bulloses situat a 2016m. d’altitud. El llac és artificial i s'alimenta de la Grava, un l'afluent del riu Tet. Fou construïda entre el 1903 i el 1910, per proveir electricitat al Tren Groc i per regular el cabdal del Tet.
A l’estiu l’accés fins al llac de les Bulloses es tancat i només s’hi pot arribar amb transport públic.

Com arribar-hi: Caldrà anar fins a Puigcerdà des d’on entrarem a França per Bourg-Madame tot dirigint-nos a Mont-Louis passant per Saillagouse.
Un cop a Mont-Louis prenem la carretera D118 i poc després, en una rotonda senyalitzada, ens dirigim a Les Bulloses per la D-60.

El recorregut està senyalitzat durant tot el trajecte, a la zona dels llacs amb marques grogues i l'accés al cim amb marques vermelles. És interessant gaudir dels llacs fent dues rutes diferents, una aprofitant l’anada i l’altre es pot fer a la tornada, essent indiferent si ho fem de pujada o de baixada. Aquest tram està senyalitzat al mapa entre la cruïlla 1 i la cruïlla 2.

Arribats a aquesta segona cruïlla ja tenim davant nostre el Carlit, i podem veure el camí que ens queda per arribar al cim, un desnivell important que només de veure’l imposa, però que es pot superar sense massa dificultat. Només l’últim tram presenta alguna dificultat, que amb una mica de cura deixarem enrere.

Com hem dit tota la pujada està senyalitzada amb marques vermelles i el camí és molt fresat. A nosaltres la boira i el plugim (aigua neu), que ens ha atrapat a pocs metres del cim, ens ha fet desviar lleugerament del camí habitual, però arribats a aquest punt hem pogut assolir el Carlit sense massa dificultats.

Com que la pluja i la boira impedia gaudir de les fantàstiques vistes que hi ha des d’aquest cim, hem decidit emprendre la baixada després de fer les fotos de rigor. L'esmorzar, si es que es pot dir així, l'hem fet a les 13h. a l’estanyol que hi ha a mitja pujada.

A partir d’aquest punt el sol ha tornat a acompanyar-nos fins al final del trajecte.

Dades de la sortida:
Temps total: 6h. 32min.
Distància total: 14Km.
Desnivell de pujada acumulat: 1059m.
Desnivell de bajada acumulat: 1048,97m.

Sant Joan de les Abadesses - Taga

2009-09-17T22:24:00.003+02:00

La boira i la pluja, aquesta última ens va acompanyar durant les primeres hores de la sortida i la primera no ens va daixar durant tot el matí, van complicar una mica el recorregut, especialment en arribar a la pista que porta des d'Ogassa fins a Sant Martí d'Ogassa.

Des de Sant Joan (parc de l'estació) fins aquest punt no vam tenir cap problema, doncs el camí està perfectament senyalitzat amb marques verdes i blanques.

Arribats a la pista forestal abans esmentada van decidir seguir recta deixant les marques, és aquí on el camí que vam seguir potser no és el més correcte, però com he dit la boira ens va complicar una mica la sortida.

Seguint, en part, un corriol, vam arribar dalt la carena que vam seguir a l'esquerra fins a la portella d'Ogassa.

Aquí ens vam despistar una mica i el camí ens va quedar uns cinquanta o cent metres a la nostra esquerra, motiu per el qual vull que quedi clar que la ruta bona, i que va des de la portella fins al cim, és la línea de més al nord.

La tornada vam decidir fer-la pel camí més tradicional , des del taga, fins a la portella i des d'allà vam baixar a Sant Martí d'Ogassa per retrobar-nos amb el camí fet de pujada.

Coma de l'Orri i Gra de Fajol Petit

2009-09-05T18:00:00.009+02:00

RESUM FOTOGRÀFIC

VALLTER 2000: http://www.vallter2000.com/cat/index.php
ENLLAÇ DE LA RUTA A WIKILOC (track): http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=520045

COM ARRIBAR-HI: Un cop a Camprodon direccio Llanars, Vilallonga, Setcases i Vallter 2000

8:00h. iniciem la caminada deixant el cotxe al costat de la carretera just en el punt on hi ha una forta corba a la dreta i un indicador que marca el camí de la Coma de l’Orri.
Poc després de posar-nos en marxa troben un indicador que ens fa desviar a l’esquerra i tot seguit una passera de fusta que ens ajuda a superar un rierol que forma part del naixement del riu Ter.(08:08h.)
El camí, perfectament fressat, ens porta en paral·lel a una altre riera que ens encamina a la Coma de l’Orri, iniciant un ascens sense pèrdua i on les fites marquen el camí a seguir en aquells punts que no es veu tant marcat.
En un principi caminem deixant la riera a la nostre dreta, (marge esquerra d’aquesta), creuant-la poc després i caminant per una zona arbrada i lleugerament per sobre de la riera. Un cordill de color blau que barra el pas ens indica que anewm pel bon camí.
No la tornarem a creuar fins que no tinguem a la nostra vista el coll de la Coma de l’Orri, llavors el pendent comença a fer-se més evident i el camí ens decanta lleugerament a la dreta.
Sempre trobem fites que ens indiquen per on em de passar.
09:19h. Una curiosa roca ens fa pensar en el cap d’un peix que sorgeix del vel mig de la muntanya.
09:30h. Quan ja tenim el gra de Fajol Petit (2563m.) a la nostre dreta, decidim fer drecera i ens desviem a la dreta per atacar el fort pendent que ens portarà fins al punt mig del Gra de Fajol Gran (2708m.) i Gra de Fajol Petit. Deixar constància que en aquest tram el pendent és aproximadament del 40%, cosa que ens fa suar de valent.
10:15h. Arribats a la carena observem una fantàstica vista dels dos Gra de Fajol, especial esment cal fer a les parets verticals del Gra de Fajol Gran.
El nostre objectiu per avui és el petit, així que tot dirigint-nos a la dreta continuem carenejant deixant enrere un petit desnivell i després d’una última pendent arribem al cim del Gra de Fajol Petit: 10:40h.
És destacable la meravellosa vista aèria de la qual podem gaudir gràcies a la claredat de l’atmosfera i la manca de núvols. Un cop més ens podem sentir afortunats per poder gaudir d’un paisatge tant fantàstic.
Toca esmorzar i comentar l’experiència viscuda fent un repàs dels cims que ens envolten i que tant bé coneixem.
La baixada no té més història, doncs pràcticament tornem sobre les nostres passes. L’aigua fresca que ens trobem pel camí ens ajuda a refrescar-nos després de l’esforç.
Arribem al cotxe a les 13:10 hores després d’unes 5 hores d’haver començat a caminar.

Vallter 2000 - Becivers - Bastiments

2009-08-19T20:14:00.007+02:00

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

Enllaç de la ruta a Wikiloc. (esmentar que el track només correspoent al tram comprés entre el cim de Bacivers i Vallter 2000)

Ruta sense cap problema d'orientació amb una marxa total de cinc hores i mitja, indicada per a tothom que tingui una mica de preparació física.
Fer esment que part de la ruta es fa per territori francès.
El track que penjaré només indica el trajecte des de Bacivers fins a Vall Ter. (motivat per un error de configuració del GPS)

Horaris i alçades:
Vall Ter 2000: 7:40h. (2160m.)
Portella de Mentet: 8:12h. (2437m.)
Pic de la Dona: (2704m)
Estany de Bacivers 09:22h. (2610m.)
Bacivers: 09:45h. (2845h.)
Esmorzar: 25min.( de 09:45 a 10:10h.)
Bastiments: 10:41h. ( 2881m.)
Vall ter 2000: 12:05h.

En sortir de l'estació d'esquí ens dirigim a la Portella de Mantet pel camí perfectament fressat que hi ha darrera les instal·lacions i que puja paral·lel a la riera.Un cop a la Portella tombem a la nostre esquerra tot dirigint-nos al Pic de la dona, i des d'allà al Coll de la geganta, per un cop arribats a aquest punt desviar-nos a la dreta tot baixant fins arribar a l'estany de Bacivers.Un cop al costat de l'estany, el qual deixem a la nostre esquerra, ens enfilem just pel costat de la cabana de pastors, i superant un fort desnivell, arribem al cim de Bacivers.Tot carenejant arribem al que serà la darrera pujada i que ens portarà al cim de Bastiments.Des d'aquest punt iniciem el descens direcció altre cop al Coll de la Geganta on tombem a la dreta per una forta pendent que ens portarà fins a l'estació d'esquí on hem deixat el cotxe.

Puigsestela 24/04/2009

2009-05-05T04:54:00.002+02:00

RESUM FOTOGRÀFIC
Aquesta sortida l'he fet en solitari aprofitant les bones prediccions meteorològique i per gaudir d'un matí de Sant Jordi en plena naturalesa.
La ruta comença a l'església de Sant Martí d'Ogassa ( La primitiva església fou consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf (993-1010). Església refeta i consagrada de nou el 1024 i modificada el s. XII.)
Passem per darrera l'edifici i immediatament trobem el camí que cal prendre a la nostre dreta perfectament senyalitzat.
És una ruta que no cal massa explicacions doncs està perfectament senyalitzada, com poques, per uns cercles blancs amb una marca verda al centre.
Fins a la portella el camí està molt fressat i bona part d'aquest es fa al costat d'un rierol.
El desnivell és important i no hi ha descans fins arribar a dalt. Com hem dit no hi ha cap dificultat per orientar-se, tampoc hi ha dificultats tècniques, només ens cal una mica de forma física per superar els 528 metres de desnivell que hi ha des de Sant Martí d'Ogassa(1370m.) fins a la portella (1898m.). Després només ens quedarà superar 115 metres més fins al Puigsestela de 2013m.
Un cop arribats a la portella d'Ogassa seguim a la dreta per la carena fins arribar al Puig de Coma d'Olla de 1930m. i des d'aquí fins al nostre cim. A l'esquerra de la portella trobem el camí del Taga.
És una pujada d'unes dues hores fent-la tranquil·lament i que ens recompensa amb unes vistes fantàstiques de les comarques que envolten el Ripollès.
Sota nostre podem observar perfectament Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, dues poblacions molt especials per a mi.
També podem gaudir d'una vista privilegiada dels pirineus, dels cims de l'Alta Garrotxa, de Montserrat, del Matagalls i així podríem anar esmentant un munt de cims.

Montmajor 16/04/2009

2009-04-18T17:10:00.010+02:00

RESUM FOTOGRÀFIC

Cim de 1075 metres d’alçada ubicat entre la població d’Oix i la Vall del Bac. Al seu costat trobem el Montpetit de 898m. que té l’inconvenient, si es pot dir així, que des del seu cim no podem gaudir de les vistes que proporciona aquesta magnífica contrada.
Per fer aquesta excursió ens arribem fins a Oix, i des d’aquí direcció al càmping La Soleia i al veïnat de Toralles.
Seguim per la pista forestal fins poc abans de creuar la riera d’Oix i havent passat el mas El Forn.

SOM-HI:

Deixem el cotxe a les 08:20 h. a peus del Montmajor.
08:35h. passem per davant de Can Quic i seguim per la pista forestal. Sobre nostre tenim el Montmajor i a l’esquerra el Montpetit.
Seguim caminant fins passar una cavalleria i poc després arribem a Sant Martí de Toralles (FOTO 1, FOTO 2). L’església va ser edificada al segle XII i apareix documentada per primera vegada al S XIII. A la porta encara s’hi pot observar una part de la forja i del forrellat romànic del SXII.
Per reprendre el camí reculem uns metres fins a trobar un indicador que ens fa desviar a la nostre esquerra.
Poc després creuem el filat que hi ha a la dreta del camí i que delimita un prat que creuem fins a trobar-nos amb un camí que s’enfila a la nostre esquerra. És una pista forestal pedregosa que després es converteix en un corriol de terra vermellosa. Fer esment que ens trobarem amb un trencant a la nostre dreta que no hem de seguir.
Fem una ziga-zaga i ens seguim enfilant per un camí que hi ha a l’esquerra que ens portarà al mas La Costa.
El camí continua per darrera el mas amb unes bones vistes del camí fet fins ara.
10:17h. Coll Sa Bassa.
10:33h. Arribem al cim del Montmajor.
Tenim una vista privilegiada de bona part dels Pirineus, des del Canigó fins al Taga, del Grau de Fajol, de Bastiments, de la Vall del Bac, d’Olot i de les muntanyes que l’envolten, del Bassegoda, del Puig de la Calma, del Coma Negre, del Pic de les Bruixes, del castell de Torroella... i així podríem anar dient. És un punt que et fa sentir satisfet de l’esforç de la pujada tot i que no és necessària una gran despesa física.
Després d’esmorzar amb bona companyia i de les explicacions d’en Florenci i en Pinilla és hora de tornar a carregar-nos amb les motxilles, ara una mica més buides.
La tornada la farem tot dirigint-nos a la Vall del Bac i des d’allà pel costat de la riera d’Oix fins a trobar la pista forestal al costat mateix de Can Quic.
Des del cim del Montmajor fem tota la cresta direcció Oest i baixem per un camí que ens fa creuar una tartera amb unes bones vistes de tota la Vall del Bac.
Arribem al Coll de Galters (964m.).
En aquest punt, el camí que prenem és a l’esquerra del prat i anem trobant fites que ens indiquen que estem al bon camí.
Després arribem al Coll de Toralloles i deu minuts després al Coll de Reverter.(755m)
Tal i com entrem al coll, que també és un prat, prenem el camí que ens queda a la nostre dreta on hi ha un arbre amb marques blanques i vermelles i també d’altres de verdes i taronges.
Just iniciat aquest camí en deixem un a la nostre dreta. Si prenéssim el camí de la dreta ens portaria a can Biel i a la Coromina.
Pel camí anem trobant marques verdes i taronges.
En arribar a baix ens trobem amb la pista forestal de la Vall del Bac, per tornar cal seguir a la dreta per sota la casa la Coromina.
Mentre fem el camí, al costat de la riera pel seu costat esquerra, trobem un corriol a l’esquerra que s’enfila molt i que podem veure perquè hi ha una marca vermella (per veure-la cal estar atents). Si ens enfiléssim, (cosa que deixem per un altre dia), uns 100m. aproximadament ens portaria fins una cova anomenada del Quer Foradat o Bodequer.
Deu minuts després ens trobem davant d’un magnífic balcó que ens dona una sorprenen perspectiva del camí que encara ens queda per davant. S’anomena balcó del Bodequer.
Pocs metres abans d’arribar a aquest balco seguim pel camí de l’esquerra fins arribar a la font del Seguer de Pera sempre seguin les marques verdes i taronges.
Uns vuit minuts més tard ens trobem amb el mas del mateix nom.
Tot seguin el mateix camí, aquest ens obliga a creuar la riera que baixa força plena i no tothom ho aconsegueix sense mullar-se, eh Ferran?
El camí ens porta fins a retrobar-nos amb la pista forestal que ja havíem fet d’anada i que ens portarà fins al cotxe després de creuar de nou i per darrera vegada la riera.
Hem arribat al cotxe a les 14:25 hores, l’havíem deixat a les 08:20h. així doncs la marxa total ha estat de sis hores i entre quatre i quatre hores i mitja de marxa efectiva.
És una sortida a l’abast de tothom i que no presenta cap dificultat tècnica. Tampoc hi ha massa problema per perdés doncs amb un mapa sempre es té una vista que ens permet de situar-nos.
La sortida ha estat bonica, la companyia molt grata, les vistes fantàstiques i el dinar a can Bundància a arrodonit el dia. Ja podem preparar la propera.

VÍDEO:

Vallfogona de Ripollès - Castell de Milany 13/03/2009

2009-03-25T04:02:00.014+01:00

FERRAN I RAMON

Resum fotogràfic

Castell de Milany (ressenya):

Situat a la serra de Milany, que separa els termes municipals de Vallfogona i Vidrà, a 1575 m. d'altitud, en un punt dominant i estratègic amb una vista amplíssima; el Pirineu des de la serra del Cadí fins el Canigó, la plana de Vic les valls del baix Ripollès i la vall de Ribes, el Lluçanès, a la Garrotxa les cingleres de Sant Aniol, Guitarriu i Bassegoda, la serra del Collsacabra, el Montseny i el Far, el Puigsacalm i la serra de Bellmunt.
S'hi pot arribar des de Vallfogona per una pista forestal i des de Vidrà també per pista forestal fins la casa de Milany, sota el castell.
Està en estat de ruïnes.
El primer document on trobem esmentat el nom de Milany data del 8 de calendes de Maig de l'any 962. Es tracta d'una escriptura de donació feta per Miró del monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou de Forestes situat a Vallfogona i que feia terme amb Milany "cum rigato que descurrit de castro Melango".
El domini inicial fou dels vescomtes de Besalú (després dits de Bas); així foren successivament senyors de Milany Bernat (1017), Bernat Isarn (1053-1054), Udalard (1055-1083). L'allunyament de la família vescomtal de Besalú del castell feu destacar el llinatge dels cavallers cognominats de Milany, castlans del castell. Aquesta nissaga que s'inicià amb Ponç de Milany l'any 1111 amb la firma d'un conveni amb Bernat de Besalú, arribà fins a Raimon de Milany (1211-1237) que deuria vendre el castell als vescomtes de Bas, En Pere, vescomte de Bas l'any 1238 va fer donació de la castlania del castell de Milany a Bernat Hug de Serrallonga. L'any 1275, el castell és venut a Sibila Palau la qual a 5 de calendes d'abril de 1289, el ven junt amb Vallfogona i les parròquies de Llaers i Puigmal a Dalmau de Palol. El castell tornà a l'antiga família dels senyors de Milany per la compra feta per Raimon de Milany l'any 1335. La possessió passà segurament per enllaç familiar, als Pinós, senyors del castell de Vallfogona, L'any 1470 el castell encara es trobava en plena vida, aquest, fou pres per Francesc Verntallat, cabdill dels remences.

RUTA SEGUIDA PER EN FERRAN I EN RAMON:
Un cop a Vallfogona entrem al poble i passem per davant l’església (segon trencant a l’esquerra) tot seguint el camí que es converteix en pista forestal.
08:45h. Deixem el cotxe poc abans d’arribar al pal indicador del GR(marques blanques i vermelles) i davant mateix de Vallfogona, sota nostre.
Ens enfilem just davant on tenim el cotxe per passar pel costat d’una antena de telefonia, on trobem una pista forestal que seguim per l’esquerra fins arribar a una propietat privada.
Seguim el camí que creua aquesta propietat i un cop passada la pista aquesta ja no és tant marcada.
On s’acaba la pista prenem a la nostre dreta
09:27h. Ens trobem un camí que seguim per l’esquerra. Ara cal anar pujant fins a trobar un camí dalt la carena.
10:00h. Arribem dalt la carena i l’anem seguint tot trobant-nos varis prats.
10:31h. Cal decantar-nos a la dreta per baixar i anar a buscar el torrent del tornall .
10:53h. creuem el torrent i seguim la pista fins a trobar i seguir les marques blanques i vermelles del GR. (Són en una corba que gira a la dreta). Ens tornem enfilar.
11:25h. Trobem un indicador que ens senyala que el castell de Milany és a la nostre dreta.
11:38h. Arribem al castell.

Des d'aquest punt tenim una magnífiques vistes del pinineu, des del Pedraforca fins al massis del Canigó. Si mirem al sud, als nostres peus, tenim la comarca d'Ossona. Podem veure veure perfectament Montserrat i el Matagalls.
Ja de tornada, deixem les marques del GR i seguim per la dreta de la pista forestal amb la intenció d’anar a buscar la carena per on hem vingut.
Quan tenim a la nostre dreta el coll seguim unes marques vermelles que hi ha al costat d’un filat que anem seguint fins a trobar una altre pista forestal.
Aquesta vegada la seguim per l’esquerra, de baixada, però a pocs metres ens desviem a la dreta i sense seguir cap camí marcat anem baixant fins a trobar la pista forestal que ens portarà fins al cotxe on arribem a les 13:40h.

Cal dir que la ruta seguida és poc convencional, doncs hem trobat poques marques i la ruta no gaire marcada. Bé pel mal estat del bosc, o bé per què no hem sabut trobar la ruta correcta.
La majoria d’excursionistes que volen arribar fins al castell de Milany des de Vallfogona ho fan seguint les marques blanques i vermelles del GR que segueix la pista on hem deixat el cotxe i que es poden seguir des de la mateixa població de Vallfogona.

VÍDEO:

Santa Maria de Finestres i Castell de Finestes

2009-02-26T18:00:00.011+01:00

26/02/2009

Santuari de Santa Maria de Finestres i castell de Finestres des de Santa Pau.

Amb en Florenci, en Casi i en Ramon

RESUM FOTOGRÀFIC

Uns petits apunts dels llocs que visitarem.

Castell de Finestres: Situat en ple Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena

L’any 906 apareix la seva referència més antiga, la qual nomena el castell de Finestres; i l’any 947 quan es va fer la consagració de l’església de Santa Maria en dita fortalesa. Encara es poden observar algunes restes de l’edificació.

Va pertànyer a la baronia de Santa Pau.

Dades obtingudes de Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_de_Finestres

Santuari de Santa Maria de Finestres: La primera notícia que hom té d'aquesta església és l'acta de consagració, del 947. És vinculada al castell de Finestres. El 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Banyoles. Apareix després (a començament del segle XIV) documentada com a priorat. L’edifici patí desperfectes en els terratrèmols dels anys 1427-1428. Des del segle XVI fou regit per priors comendataris i no hi ha comunitat.

Tot i que aquest priorat no s’extingí fins el 1836, la seva situació no fou gens bona durant el segle XVIII. Ara és un santuari marià. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de Catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)

Santuari dels Arcs:Aquest lloc és documentat des del 878, en un precepte on s’esmenta la cel·la de Santa Maria, com a possessió del monestir de Banyoles. Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. El monestir de Banyoles obtingué aquesta possessió junt amb la incorporació del monestir de Sant julià del Mont.

Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau. Torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l’església i arrel d’això la parròquia es trasllada a la nova església de Santa Pau que era en construcció. A partir del 1441 comença la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es basteix una hostatgeria al santuari, que és molt visitat.

Entre el 1809 i 1814 serveix de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba la decadència. El 1936 és incendiat i es perd bona part del seu mobiliari. (informació recollida de la pàgina web Monestirs de catalunya http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt14arcs.htm)

RUTA:

08:30h. Deixem el cotxe al Santuari dels Arcs. Per arribar-hi hem passat de llarg Santa Pau (des d'Olot) i a poc de sortir-ne trobem el trencant, degudament senyalitzat, a mà dreta.

Baixem fins a la carretera que es troba just sota el Santuari i poc després trobem una bifurcació on hi ha una senyalització que ens indica a la dreta per anar a Finestres i a l’esquerra una direcció prohibida, amb la indicació de pas particular.

Tot i que les dues rutes són bones, en aquesta ocasió prenem el camí de la dreta.

Tot seguit una altre cruïlla de les mateixes característiques que seguim pel seu costat dret, fins a creuar la riera ,i poc després farem un gir més a l’esquera per una forta pendent. La pujada la fem per un camí emporlanat (mentre Puja)

08:53h. Deixem a la nostre esquerra un camí que ens portaria a un mas i seguim fins a trobar un encreuament amb forma de creu (08:59h.). Com a punt de referència veurem que el camí de la dreta s’endinsa en un camp. Nosaltres continuem rectes.

Creuem dues zones de pi blanc molt característics per tenir pinyes al seu tronc. En aquest punt anem trobant marques de color groc.

09:06h. Arribem al mas La Coma. Just uns 15 metres abans d’arribar-hi, i a la nostre dreta, observarem una marca groga que ens indica que cal prendre el camí que s’enfila a la dreta i que ens portarà fins a una corba d’esquerres de la pista forestal. Si prenem la pista per la nostre dreta, just abans d’acabar-se la corba, cal desviar-nos a la dreta.

Continuem per la pista amunt.

09:26h. Arribem a una cruïlla on hi ha una fita al mig. El camí de l’esquerra ens portaria fins a la font de la Salgueda ( hi passarem de baixada). Nosaltres seguim pel camí de la dreta i uns tres minuts més tard trobarem una altre bifurcació on al mig hi ha un arbre amb marques grogues i blaves. El camí de l’esquerra porta a Mieres, mentre que nosaltres seguirem pel de la dreta.

A partir d’aquest punt la pujada és constant i el desnivell ens fa bufar. Passem per una magnífica fageda. A la nostre esquerra tenim el Puig Safont.(950m)

09:57h. Trobem l’antiga carretera i seguim per la dreta. En aquest punt hi ha un arbre amb una petita pintura vermella i groga.

Un minut més tard ens desviem a l’esquerra i poc després arribem al coll.

En aquest punt tenim dues opcions. Si continuem a l’esquerra aniríem al mas el Clascar, per tant seguim per la nostre dreta.

10:08h. Trobem un pal indicador i continuem pel camí de l’esquerra

10:14h. Oratori de Finestres .

Seguim el camí que passa per darrera l’oratori, a l’esquerra del camí per on hem vingut.

10:20h. SANTUARI DE SANT ANIOL DE FINESTRES.

10:36h. Després de passejar-nos per la zona continuem el camí direcció al castell que es troba ja a la nostre vista. El camí continua per darrera el santuari tot pujant un pedregam.

10:52h. CASTELL DE FINESTRES

Podem gaudir d’unes magnífiques vistes dels dos besants i aprofitem per esmorzar, així com de les explicacions d’en Casi i d’en Florenci que sempre aporten dades i coneixements més que interessants sobre les nostres sortides.

12:02h. Iniciem la tornada pel mateix camí per on hem vingut fins a trobar de nou l’oratori.

Ara continuem rectes com si volguéssim anar al Puigsallança ( 1026m)

12:28h. Ens trobem davant la Portallera. Cal dir que si volguéssim anar al Puigsallança caldria continuar per la part dreta de la Postallera senyalitzat amb una marca de color vermell.

Nosaltres agafarem un camí de baixada just davant la Portallera, també senyalitzat amb marques vermelles,

12:34h. Ens trobem de nou amb el pal indicar ja referenciat anteriorment. Nosaltres haviem pujat pel camí de l’esquerra i ara seguim recta per anar a trobar una font.

12:42h. Trobem la font que és als cotat mateix de la pista forestal tapada amb unes lloses. Actualment, crec jo, no es pot considerar una font pròpiament dita, crec que no podríem veure de la seva aigua.

Ara ens diriguim a buscar el collet del Puigsafont, i per aquest motiu continuem per l’esquerra de la pista forestal tot pujant lleugerament.

12:52h. Arribem al coll i un cop passat aquest a uns 50m. Ens desviem per un camí a la dreta. Aquest camí sembla que es perd però es recupera ràpidament, és a l’esquerra.

13:19h. Deixem un camí a la nostre dreta i continuem per l’esquerra. El de la dreta ens portaria a Mieres.

13:20 Cruïlla amb una fita al mig. Continuem pel camí de la dreta que ens condueix pel costat esquerra de la riera de la font Salgueda.

13:26 Creuem la riera.

13:55 Agafem la pista forestal que trobem i ens dirigim a l’esquerra. En aquest punt hi ha un indicador de fusta força malmès que indica Santa Maria de Finestres,

13:50 Passem pel costat del mas el Carrer. Aquí és on ens hagués portat el camí que a la sortida indicava pas particular.

13:58. Mas Planademont.

14:10h. Arribada al santuari dels Arcs

Cingle Ample i Vall d'Hormoier

2008-11-09T18:00:00.021+01:00

RESUM FOTOGRÀFIC

MAPA DE LA RUTA

Sortida a la Vall d’Hormoier, a l’Alta Garrotxa, des de la població d’Oix.
El grup estava format per 25 persones i es va iniciar al pont d’Escales, tot dirigint-se a la Plantada, on es va creuar la riera d’Hormoier per una palanca direcció a les ruïnes del Samsó. Seguidament es va seguir el GR fins al mas Vaquer, i per un camí més desconegut es va passar pels masos del Peiró i la Fou, tots ells també en ruïnes.
Seguidament es va anar a buscar el pas estratègic de l’escaladuix , el qual permet superar un cingle de desnivell important que ens portaria fins a les baumes del cingle ample.
Des d’aquest punt vam dirigir-nos fins a les baumes del corral de les grateres, on es va fer un dinar de costum.
Es va iniciar el descens direcció al Vilar de Talaixà, desviant-nos abans per anar en primer lloc per la fontica i després a la bauma dels pastors.
Un cop al Vilar es va anar fins a Sant Miquel d'Hormoier i seguidament a veure els roures del rei.
Des d’aquest punt la tornada es va fer per la pista forestal.

Es tracta d’un itinerari circular d’unes cinc hores de marxa efectiva i amb un desnivell aproximat de 600 metres.

Vídeo:

Treu Gran i Treu Petit 15/10/2008

2008-10-16T12:07:00.001+02:00

Vídeo:

Balandrau 28/08/2008

2008-09-10T19:59:00.014+02:00

BALANDRAU 28/08/2008

Pinilla, Florenci i Ramon

Mapa de la ruta seguida

08:20h. deixem el cotxe passat el collet de la gralla havent deixat enrere el Castell dels Moros. Estem a una altitud de 2054m.
Tenim una vista panoràmica que ens permet veure el recorregut que ens espera, De dreta a esquerra tenim el Puig de Fontlletrea de 2575m., el Coll dels Tres Pics de 2407m, el cim dels Tres Pics de 2529m. i finalment el Balandrau a 2585m. d’alçada.

Iniciem la caminada reculant direcció al Castell dels Moros per trobar la pista forestal que tot donant una volta ens portarà al peu del castell dels Moros tot passat al costat de la bassa del coll del mateix nom on arribem a les 08: 34h.

Des d’aquest punt ens tornem encarar direcció al coll dels Tres Pics, sempre seguint la pista forestal

09:05h. Hem arribat a la font, al costat dret de la pista.

09:20h. Deixem la pista per prendre el camí vell, a la dreta del camí.

09:32h. Arribem al coll dels Tres Pics a 2407m.
Des d’aquest punt, a la nostre esquerra tenim el cim dels Tres Pics i el Balandra. A la nostre dreta tenim el Puig de Fontlletera de 2575m.
Com és lògic, continuem direcció als Tres pics i des d’aquí fem la darrera pujada que ens portarà al Balandrau on arrimem a les 10:20h.
Hem tardat dues hores en arribar, això si, hem gaudit de la ruta fent nombroses parades per fer fotos i rebre les sempre gratificants explicacions d’en Florenci i en Pinilla, grans coneixedors de la zona.

Com és preceptiu en aquestes ocasions, l’esmorzar des d’aquest cim és un moment d’allò més gratificant. Des d’aquest cim tenim uns vista privilegiada del refugi de Coma de Vaca, el Bastiments de 2881m, el Torreneules de 1711m. el que ens dona una pista de la panoràmica.

A les 11:05h. tornem a reprendre la marxa per tornar al punt de partida. Per no repetir el camí, tornem per la carena que ens portarà fins a la costa-rubí. Poc abans d’arribar a la fi de la carena ens desviem a la nostre esquerra per iniciar un fort descens fins a trobar la riera.
Poc després prenem la pista forestal fins al cotxe on arribem a les 12:40h.

Resum fotogràfic

Vídeo:

Via Romana de Capsacosta

2008-06-09T10:40:00.005+02:00

La Via Romana de Capsacosta, és una ruta d'uns 8 quilòmetres que uneix les poblacions de Sant Salvador de Bianya(420m) i Sant Pau de Seguries (887m.) passant pel collet de capsacosta(986m.).
Està declarada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).
Aquesta via era coneguda com Via Annia i era un ramal de la Via Augusta i que anava de Roma a Cadis.
Des de Figueres es dirigia cap a Banyoles, Olot, passava pel Coll d'Ares, baixava pel Vallespir fins El Volo ( Le Bolou) per tornar-se a trobar amb la Via Augusta.
Els traginers portaven peix i carn fins a les mines de plata de ferro i de Galena que es trobaven per la zona de Molló, on descarregaven aquests productes i tornaven amb el mineral.
Pel camí podem observar les restes de cal Ferrer i de can Sargantana, dos hostals on els viatgers de l'època podien descansar.
Segons avancem per la ruta anem trobant monòlis explicatius que ens serveixen per entendre les diferents parts de la via així com els seus usos.

Vídeo:

ESCLETXES DE LA FREIXENEDA O DE L'EUGA

2008-05-15T22:00:00.008+02:00

GALERIA FOTOGRÀFICA

07:25h. Deixem el cotxe passat el trencant del restaurant Can Turó, just abans d’una cadena que barra el pas als vehicles.
Seguim la pista
07:44h. Creuem la riera i deixem enrere el camí que ens portaria fins al salt del Sellent.
Tot seguit prenem el corriol que trobem a la dreta, deixant la riera a la nostre dreta.
07:49h. Ara deixem un camí a la nostre dreta per seguir el corriol perfectament ferssat de l’esquerra. Poc després trobem una altre bifurcació que cal prendre a la dreta, oblidant-nos del camí de l’esquerra.
08:24h. Creuem el rec Salt de Bot i prenem el camí anomenat pròpiament Salt de Bot.
08:31h. Ens trobem davant d’un fantàstic mirador
08:58h. Estem a 1075m. d’alçada dins una fageda.
08:59h. Trobem una pista forestal que cal seguir-la per l’esquerra tot pujant.
09:15h. Arribem a la Freixeneda.
1171m. d’alçada,
2’7 Km. de ruta
1h. 43min.
09:50h. Després d'esmorzar ens hem arribat fins a la font de la Freixeneda.
Pugen la margera per l’esquerra de la font on hi ha unes escales fetes al marge.
Creuem un prat per la pista forestal fins a trobar-ne un segon .
10: 27h. Al final d’aquest segon prat, i també a la nostre esquerra, ens endinsem a la fageda per trobar les escletxes. Són difícils de localitzar doncs no es veuen a cop d’ull.
Cal endinsar-se uns 100m dins la fageda . Segons l’altimetre ens trobem a 1260m. d’alçada.
Un cop hem visitat les escletxes, seguim la pista forestal que havíem deixat fins arribar a un altre prat.
Trobem la sortida en una estassada de boixos en forma de porta que ens endinsa en una fageda. Iniciem un descens direcció al mas el Sellent.
11:55h. Creu de la Freixeneda (encreuament de camins).
Prenem una pista en mal estat i passem per sota una línea elèctrica.
12:35h. Arribem al Mas el Sellent
Ens dirigim a la font del mas. Per arribar-hi cal agafar el camí que trobem just davant la casa deixant aquesta a la nostra dreta.
12:42h. Font del Sellent.
12:49h. Després de deixar la font, troben una cruïlla de camins que cal prendre a la dreta. Aquest camí ens portarà fins al Salt del Sellent pel camí dels matxos. Si seguíssim a la nostre esquerra aniríem al camí de les escales.
Tenim unes molt bones vistes de Sant Privat, de les Preses i d’Olot.
12:55h. Arribem al Salt del Sellent i creuem la riera
13:02h. Prenem el camí que trobem a la nostre esquerra.
13:19h. Trobem un pal indicador i deixem la pista per agafar el camí de l’esquerra. Ara estem a 1020m. d’alçada i fem un descents continuat i llarg.
13:55h. Trobem la pista forestal que cal seguir per la dreta.
14:10h. Arribem al cotxe.
627m. d’alçada.

Pujada al Puig de Bassegoda(btt)

2008-05-01T22:04:00.003+02:00

PUJADA AL BASSEGODA AMB BTT.
Des de Sadernes al Pla de Bateria hi ha 13,2 Km. i sortim a una altitud de 433,7m.
Arribem al Puig de Bassegoda després de pedalar 1h. i 23min, a una altitud de 1371m.
Hem superat un desnivell de 938m el que suposa un promig del 7,14%.
Cal tenir en compte que els 2'5Km. primers són planers en el seu conjunt i la veritable pujada comença després del pont de Valentí, des d'on ens comencem a enfilar direcció a Ca l'Agustí de Riu.
La pujada finalitza al pla de Bateria, on deixem la bicicleta per acabar d'arribar al cim. Des del pla de Bateria fins al cim del Bassegoda s'ha tardat entre 15 i 20 minuts a peu.

La tornada fins a Sadernes s'ha fet en 35 minuts.

Puig Salarsa (senderisme)

2008-03-13T18:00:00.025+01:00

PUIG SALARSA 13/03/2008

Albert, Martí, Miquel, Florenci, Pinilla i Ramon

Galaria fotogràfica

Durada total 9 hores 23 minuts

temps efectiu 5:25h.
Alçada màxima: 1159.97mts.

Alçada mínima: 582.22mts.

07:27h. Deixem el cotxe a Ca n'Agustí de Riu, passant per darrera la casa i ens comencem a enfilar on hi ha les plaques solars.
07:59h. La pujada és forta i sostinguda, passem per una tartera.
08:13h. Portem 45 min. de pujada i ens dirigim a la PLACETA BLANCA.
Poc després d'aquest punt comencem a baixar
08:28h. PUJANT D’AGULLES. En el corriol que ens portarà fins a la riera del Tumany, a la dreta del camí, trobem una placa on indica el punt on es va trobar el cos sense vida d’un carboner que fugint del mal temps va quedar colgat per una nevada de vuit pams. Concretament la inscripció diu textualment: "Juan Font capella de las aguias morio aqui el dia 21 de diciembre de 1906 bajo del puder de la niebe altura un metro 60. 8 pam de neu"
Temps efectiu 58 min.
08:35h. MAS EL TUMANY. És un mas a l’esquerra del camí, poc abans d'arribar a la riera, que no es veu. Actualment només queden unes parets. Hem fet una fita al costat del camí.
08:45h. RIERA DEL TUMANY. A partir d’aquest punt i després de creuar-la, tornem a pujar.
Temps efectiu: 1:06h.
09:04h. COLL ROIG. Trobem el GR11. Parem per esmorzar fins a les 09:35h.
Temps efectiu: 01:20h.
Continuem pel camí de l’esquerra just en el punt on hi ha un arbre amb les marques del GR11
09:42h. deixem el GR11 a la nostre esquerra
Temps efectiu: 01.25h.
09:58h. Prenem el camí de la dreta. L’altre ens portaria fins a Sant Aniol d’Aguja.
Temps efectiu: 01:32h.
10:07h. Arribem a peu de la cinglera, primer ens dirigim a la dreta i a la pròxima cruïlla a l’esquerra.
Tot seguit trobem una altre cruïlla. El camí de la dreta ens portaria a Sant Vicenç de Principi per una forta pujada. Nosaltres prenem el camí de l’esquerra.
10:15h. CLOT DE L’OM. En aquest punt hi havia una plaça carbonera amb la seva cabana. Encara es pot veure una biga d’aquesta cabana i un tronc força gran.
Marxa efectiva: 1’44h.
10:22h. BAUMA.
El camí que ens trobem a la nostre esquerra ve de la Comella.
10:34h. Arribem a Can Boac. Aquí cal estat atents al personatge que hi viu, persona sense massa llums que increpa a tot aquell que passa per la zona.
10:48h. FONT DE GIRANT DE BAIX.
Marxa efectiva: 2’05h.
El camí que prenem a l’esquerra ens portarà al mas Girant de Baix. El camí de la dreta ens portaria a Can Boac, que és por on hem vingut.
11:31h. COLL DELS TOFONAIRES. Marxa efectiva: 2’38h.
11:45h. Seguim per una pista forestal fins a veure unes marques en uns arbres que trobarem a la nostre dreta. Hem fet una fita en aquest punt per marcar el lloc on ens hem d’enfilar per arribar a la SERRA DE BANYADORS.
11:53h. Si continuéssim rectes arribaríem a un planell que hi ha sota la serra de banyadors. Nosaltres prendrem el camí de l’esquerra marcat amb pintura blava i blanca i un punt vermell que ens portarà fins a la COVA D’EN MASSOT.
En aquest lloc va estar segrestat el jove Massot durant un mes, essent torturat i assassinat pels trabucaires.
11:56h. COVA D’EN MASSOT.
Continuem el camí per sobre mateix de la cova fent una forta marrada fins a trobar una pista forestal
12:15h. Deixem la pista i seguim un camí que trobem a la nostre esquerra
Marxa efectiva: 3’10h.
12:31h. SERRA DE BANYADORS. Des d’aquest punt tenim una magnífica vista de la vessant nord del Bassegoda, de Can Principi que el tenim sota nostre, i del corral de can Principi per on haurem de passar després de fer el Puig Salarsa.
Marxa efectiva: 3’18h.
Per continuar la nostra excursió direcció al Puig Salarsa, reculem per la carena. Al final d’aquesta baixem a la nostre esquerra per una zona de boixos fins arribar a un prat que cal creuar
12:54h. En trobem una bassa de senglars i prenem un camí a l’esquerra d’aquesta.
13:04h. Baixem per la nostre esquerra per una zona de pins i de faigs fins que trobem la pista forestal. En aquest punt també hi ha un gran faig digna de tenir en compte.
13:09h. Arribem al PLNELL DE COLL DE PRINCIPI. On podem admirar un dolmen (Cista amb túmul Creu de Principi). Des d’aquest punt ja tenim el Puig Salarsa molt a prop, només ens caldrà fer una pendent suau i constant durant uns 20 min. justos.
Marxa efectiva: 3’54h.
13:23h. PUIG SALARSA. Bon lloc per recuperar forces i admirar la magnífica vista que ens ofereix. És una zona poc visitada però que val la pena arribar-s’hi.
A partir d’aquest punt baixarem constantment fins arribar al punt de sortida, només ens espera alguna pujada de molt poc desnivell.
Baixem per la carena fins al darrer turó. A uns 300m. o 5 minuts del cim, deixem la carena per saltar a la nostre esquerra per trobar la Font del Llop Aquest punt no està senyalitzat i cal estar atents. És una font que no ens servirà per veure doncs la sequera l’ha castigat i només hi ha un rajolí d’aigua que forma una diminuta bassa d’aigua bruta.
Ens tornem a enfilar per baixar tot seguit, aquesta vegada per la dreta del turó fins a trobar uns prats on comença una pista forestal que caldrà seguir.
14:35h. Trobem una primera bifurcació i seguim la pista per la nostre esquerra una mica més tard una altre cruïlla on hem de girar a la dreta. (14:43h.)
15’05h. Trobem un roure monumental a l’esquerra de la pista, val la pena perdre uns instant per gaudir d’aquesta obra de la natura.
15’08h. FONT DEL CORRAL DE PRINCIPI.
Just per sobre d’aquesta font hi ha EL CORRAL DE PRINCIPI.
Continuem el nostre camí per la pista forestal
15:26h. Deixem la pista per un camí que trobem a la nostre esquerra i que ens fa enfilar.
Marxa efectiva: 05:19h.
14:44h. A l’altre basant, davant nostre, podem veure el mas de Can Principi. El seu masover va matar al capella de Sant Vicenç de Principi per haver començat la missa sense ell.
15:51h. BAUMES DEL CÀNEM.
16:11h. Ens trobem davant una cruïlla de camins que cal seguir per la nostre dreta. El camí de l’esquerra ens portaria al santuari de santa Maria d’Agulles.
Marxa efectiva: 05:42h.
Tot seguit farem un gir fort a l’esquerra per deixar davant nostre el camí per on hem pujat al matí.
16:50h. Arribem al punt de sortida.
La marxa total ha estat de 9h. 23min.
La marxa efectiva és de 5h. 25min.

Cingle Ample

2008-01-29T20:03:00.021+01:00

29/01/2008 EL CINGLE AMPLE

Florenci, Pinilla i Ramon

07.50h. Deixem el cotxe passat can Pei (OIX)

08:10 Pesem el pont d’Escales (amb un forat al mig)

08:19h. Seguim la pista forestal que gira a l'esquerra.

08:20h. Poc després´a la nostre dreta a l'altre costat de riu, observem el PAS DELS LLIBERALS. A la pel·lícula de la Punyalada és on van filmar la desfeta dels trabucaires.

08:30h. Creuem la palanca direcció St. Martí de Talaixà. El prat que creuem es diu de la Plantada i la palanca té el nom de "Palanca del Samsó". Tot just passada la palanca trobem a la nostre dreta un pont medieval(cal dir que costa una mica de veure). Nosaltres no l’hem de creuar però és interessant de veure’l. També cal dir que a la mateixa pel·lícula de la punyalada és on els trabucaires fan entrega del notari. Seguim les marques blanques i vermelles i creuem un prat. Si agaféssim el camí de la dreta ens dirigiríem al Ferran

Deixat enrere el prat trobem una cruïlla i cal dirigir-nos a l’esquerra.

Davant nostre tenim el cingle de migdia. Aquest nom li ve donat perquè a partir de les 14h. El sol ja no hi toca. Aquest fet indica que soms al migdia.

08:48h. A la nostre dreta trobem les restes del mas El Prat.

Prenem la pista de la dreta direcció al Vilar.

09:00h. A la nostre dreta hi ha les restes d’una paret que suposadament és el corral del Vilar.

09:03h. Deixem la pista i ens enfilem a la nostre esquerra. Aquest lloc està marcat amb un punt vermell.

09:08h. Trobem la fon del vilar.

Arribem a una cruïlla on davant nostre hi ha una alzina surera. Cal prendre el camí de la dreta.

09:16h. Arribem al VILAR DE TALAIXÀ. Era una de les masies més grans de l’Alta Garrotxa juntament amb el mas la Quera. Inspeccionem el lloc fins a les 09:40h.

Seguim el camí per davant la cabanya del mas i ens enfilem per una llosa de pedra groguenca.

Anem trobant marques vermelles.

09:53h. Ens trobem en una bifurcació senyalitzada amb dues fletxes vermelles. Cal seguir el camí indicat cap a l’esquerra.

10:10h. Prenem el camí de l’esquerra tot seguin la cinglera a l’esquerra i tot seguit trobem L’ESCALER DEL VILAR. El camí de la dreta ens portaria al mas la Fou. (foto 58)

Hem de seguir per l’esquerra de la cinglera.

10:27h. El camí de l’esquerra ens porta a la fonteta. Petita font que no deixa de portar aigua, ubicada al peu de la cinglera. El camí de la dreta ens porta a la cova dels pastors.

10:34h. COVA DELS PASTORS.

Tornem per on hem vingut fins a trobar el camí que ens portarà a la fonteta.

Després de trobar-nos el camí per on havíem vingut (trencant per anar a la fonteta o bé a la cova) ens dirigim a la fonteta. Poc després trobem una bifurcació i cal seguir recta. El camí de l’esquerra és el camí dels matxos.

10:43h. A peu de la cinglera trobem la FONTETA.

Tornem sobre les nostres passes i ens parem a esmorzar en una plaça carbonera amb unes bones vistes del camí que hem fet fins ara.

10:53H-11:30H. Esmorzar.

Tornem per on havíem vingut.

Seguim a peu de cinglera pel lloc on hi ha una creu vermella pintada a la paret, sempre seguin les marques de color vermell i sempre al costat de la cinglera.

11:53h. Passem per l’escalé trencat. Hi ha una corda que ajuda a pujar la zona on les pedres han caigut. Aquest escaler ens portaria al CAMÍ DEL CORRAL.

12:00h. COVA DE LES OVELLES. Queda a la nostre esquerra, enfilada uns 3 metres..

Nosaltres seguim caminant a peu del cingle. (foto91)

12:20h. Uns 10 minuts després de deixar la cova de les ovelles, a la nostre esquerra, trobarem un caminet que ens farà enfilar uns tres o quatre metre per sobre el camí i que a la vegada ens fa recular fins a trovar la COVA DE LA MONTSE.

Sota mateix de la cova tenim el camí que estàvem fent.

12:33h: Deixem la cinglera i comencem a baixar ajudats per les fites. També ens ajudem per les branques que han estat tallades. Seguim baixant fins a trobar un camí travesser poc fresat . Anem trobant algunes marques vermelles. Ara seguim paral·lels a la cinglera però la tenim uns 100m. Per sobre nostre,

12:38h. BASSA SECA.

Seguim direcció un mur de pedra blanquinosa tot baixant.

13:05h. Ens trobem amb L’ESCALER DE LA DAVESA i el superem.

Tenim una bona vista de la serra del Bestracà així com del Taga i del Puig estela.

13:14h. Trobem la carretera i la seguim avall.

13:36h. Trobem el GR11 que ve de Talaixà. Deixem la pista a la dreta i seguim el GR11 baixant direcció a la riera.

13:42h. Arribem al MAS EL VAQUER. (WP7) on deixem el GR11 i ens dirigim a la zona obaga

Creuem la riera i ens dirigim a la nostre dreta. El camí de l’esquerra ens portaria fins a Talaixà.

14:25h. Ara anem pujant i ens dirigim cap al PAS DEL LLIBERALS.

14:41h. PAS DEL LLIBERALS.

14:51h. Arribem a un coll on hi ha una magnífica vista de Santa Maria d’Escales. En aquest punt cal agafar el camí que es dirigeix a l’esquerra direcció a Can PEI.

Passem per davant Can PEI, on podem veure el forat d’un búnquer de la guerra civil.

15:08h. Som al pont d’Escales o pont foradat.

15:27h. Hem arribat al cotxe.

FI DE LA SORTIDA..

Enllaç de la ruta a Wikiloc

Grau Sadidorta - El Ferran - Talaixà

2008-01-11T21:01:00.010+01:00

11/01/2008
GRAU SADIDORTA – EL FERRAN - TALAIXÀ
Florenci, Pinilla, Ferran, Jose, Ramon, Albert i Carles

RESUM FOTOGRÀFIC

08:20h. Sortim de l’estacionament que trobem després del pont de Valentí.
Reculem per creuar el pont i passar per davant de ca la Bruta. Seguim el camí que va paral·lel a la riera.
A uns 200m. del pont deixem el camí per agafar-ne un altre a la nostre esquerra. El camí que deixem ens portaria a Talaixà.
08:40h. Trobem una pista Forestal que només cal creuar uns tres o quatre metres a l’esquerra del punt on hi accedim.
09:03h. Ens trobem als peus del Grau Sadidorta. La pujada per arribar fins aquí ha estat forta. Hi ha molt bones vistes del Forat Quer, de Sant Feliu de Riu i del Bassegoda.
A mitja tartera ens desviem a l’esquerra per seguir pujant.
09:47h. Hem arribat al Coll de terres. Cal dri que el camí està marcat amb pintura vermella.
A la placeta que forma el coll de terres, hem de prendre el camí que hi ha més a la dreta. El camí que segueix, per fer-nos una idea, creuant recta per on hem accedit al coll, ens portaria al Maranyó i a Escales.
09:58h. Ens trobem davant l’escalé més gran de la Garrotxa.
10:50h. Assolim el cim del Ferran.
Per anar fins a Talaixà cal refer el camí per on hem pujat però poc després ens desviem a la nostre esquerra per una tartera.
11:58h. Talaixà.
Ara ens dirigim a la Quera per unes feixes que hi ha entre el refugi i el que queda de l’església.
12:20h. Trobem el GR 11 i continuem per l’esquerra.
12:26h. A la dreta del camí hi ha el ramal que porta fins a la font de la Quera, poc després arribem a les restes del mas. És evident que es tractava d’una casa pairal important. Es poden veure perfectament les diferents estances de la casa i dels espais exteriors.
Per seguir la ruta ho fem pel camí que surt per sota la casa.
13:06h. Passem per davant el mas el Puig fins arribar a un prat. Seguim pel camí que trobarem a l’esquerra del prat, més o menys a la meitat d’aquest. Hem d’anar a buscar dos pollancres secs i els hem de deixar a la nostre dreta.
13:24h. Trobem una cruïlla i cal seguir recta. El camí de l’esquerra ens portaria a la Muntada.
13:31h. Arribem a Can Subi, són les restes d’una altre masia.
13:52h. Ens trobem el trencant que de bon matí hem agafat per pujar al Grau Sadidorta, ara continuem recta per anar al pont de Valentí.

En construcció

Tuta dels morts (senderisme)

2007-12-27T21:00:00.006+01:00

Una ruta per l'Alta Garrotxa que no deixa indiferent.
EN CONSTRUCIÓ.

Enllaç al track penjat a WIKILOC

Cova dels Trabucaires

2007-11-28T20:59:00.023+01:00

Sortida formada per en Pinilla, en Miquel, en Florenci, l'Albert, en Jose i en Ramon

07:45h. Hem deixat el cotxe a l’estacionament que trobem després del pont de Valentí i prenem el camí tancat amb una cadena (a l’esquerra) direcció al mas La Muntada.
08:03h. Deixem a la nostre dreta l’accés que ens portaria a creuar la riera.
08:08h. A la nostra esquerra podem veure el mas la Muntada. Deixem la pista a l’esquerra i seguim pel costat esquerra de la riera de Sant Aniol.
08:10h. Arribem al Gomarell(bassa captadora d'aigua). Creuem la riera i ara seguim pel costat dret.
08:30h. A la dreta del camí trobem el camí que ens portaria fins al Martanyà. Podem veure una creu pintada de color groc i dues branques que barren el pas.
08:40h. Hem arribat a la palanca que facilita el pas de la riera. Aquesta palanca ha estat construïda en substitució de la vella, que estava feta de trocs sobre el riu. Aquesta nova ha costat 21000 €. i el material ha estat traslladat amb helicòpter.
08:45h. Deixem el camí de Sant Aniol per anar a CAN BARRUFA. Prenem un camí a la nostre esquerra que està estesat i molt fressat.
Des d’aquest punt la pujada és notable i la vegetació es va fent més variable. Comencem amb una zona de boixos que dona pas a una varietat de vegetació formada per ginebres, pins, roures i faigs, principalment.
08:25h. A la nostre dreta ens trobem amb una plaça carbonera i poc després trobem una bifurcació que cal prendre a la dreta.
08:57h. Arribem a un petit pla i seguim pujant pel camí de l’esquerra.
09:00h. A la nostre esquerra trobem les runes del que havia estat una casa.
Seguim pujant seguint les marques grogues.
09:03h. Trobem un trencant, i a la nostre dreta hi ha un arbre amb dues creus pintades. Nosaltres hem de continuar a la dreta, per on hi ha les creus. Si seguíssim recta, el camí ens portaria a Talaixà o al Sant de la Núvia.
Des del camí ja podem veure CAN BARRUFA, ubicat a la nostre dreta.
De camí a Can barrufa i a la nostre esquerra, enfilat al marge, hi ha un castanyer immens. Amb la coda d’en Miquel l’hem mesurat i pot fer entre 10 i 11 metres de diàmetre.
Seguim planers fins a Can Barrufa.
09:40h. Arribem a CAN BARRUFA. El pis superior és obert i accessible.
A les 09:50h. Continuem el camí i ho fem des de darrera la casa tot pujant muntanya amunt.
09:55h. Deixem un trencant a l’esquerra amb marques vermelles.
09:57h. Arribem fins al peu d’una cinglera i ens dirigim a l’esquerra tot seguin els punts vermells.
10:00h. Ens trobem al passant del gamarús.
10:15h. Ens parem per esmorzar a peu de la cinglera. Tenim sota nostre l’ermita de Sant Aniol.
Després d’esmorzar baixem arran de cinglera i quan veiem el SALT DE LA CAPA, tenim dues opcions, a la dreta baixem al Salt del brull i a l’esquerra anem a la cova dels trabucaires. En aquesta ocasió ens dirigirem amunt, direcció a la cova.
Des d’aquest punt tenim una bona vista de la lleixa que arriba fins a la tuta del morts i més a la dreta a Can Llebre. Aquest és el punt on la novel·la “La Punyalada” situa la desfeta dels trabucaires.
Forta pujada enmig de les pedres i sempre arran de cinglera, que la tenim a la nostre esquerra. A mitja pujada cal prendre un camí a l’esquerra. Jo i en Florènci hem seguit pujant, erròniament, fins a trobar una plaça carbonera. La resta de grup que han seguit aquest camí a la dreta s’han estalviat una forta pujada i han arribat abans a la cova dels trabucaires.
Nosaltres en arribar a la plaça carbonera hem seguit el camí de la dreta.
Continuem la pujada tot enfilant-nos per una pedra fins al peu del cingle. Ara cal baixar arran de cingle com si volguéssim baixar al Salt del brull.
El camí que ens porta a la cova dels trabucaires és a la nostre esquerra i cal fer una grimpada per accedir-hi. És una bona idea portar una corda per facilitar aquesta tasca.
11:30h. COVA DELS TRABUCAIRES.
12:00h. Deixem la cova per anar al Salt de la capa. (La grimpada negativa té tela)
Seguim a peu de cingle baixant fins arribar a la riera. No podem separar-nos massa del cingle, tot i que en algun punt és inevitable.
13:00h. Salt de la Capa.
13:20h. Riera avall arribem al Salt del Brull.
13:33H. Per seguir la ruta hem de recular uns 50m. A peu de camí hi ha una placa de fusta que diu “CAMI DE SORTIDA” Ens esperen 30 min. d forta pujada fins a trobar el camí de Can Llebre. 14:03h. Camí de Can Llebre. El reconeixerem perquè hi ha una pedra amb una marca de color groc. Seguirem el camí avall.
14:10h. Ens aturem per dinar fina a les 14:32h.
Seguim la baixada pel mateix camí de Can Llebre.
14:43h. Arribem a una placeta (collet de Clarioles). A la dreta aniríem a Sant Aniol, a l’esquerra, que és per on anem nosaltres i on trobem marques vermelles, és el camí de les Comelles.
25m. Després hem de prendre el camí de la dreta, fins arribar a una pl. carbonera.
A la Pl. Carbonera hem d’agafar el camí que hi ha a la dreta, després a l’esquerra i poc després agafar el camí de la dreta que està marcat amb una creu vermella.
Arribem a la cruïlla de camins perfectament indicats amb un rètol (pal indicador).
15:10h. Arribem a la palanca de nova construcció que havíem vist al matí.
15:55h. Arribada.

Aiats-Cabrera (senserisme)

2007-11-19T21:00:00.000+01:00

En construcció

Forat Negre (senderisme)

2007-11-09T21:00:00.003+01:00

09/11/2007

Forat Negre - Bauma del corneta – Santuari d’Escales

07:45h. Deixem el cotxe passat Can Pei (Oix) i seguim per la pista forestal fins a trobar el PONT D’ESCALES o PONT TRENCAT.

08:04h. PONT D’ESCALES.

Passat el pont agafem el camí que trobem a la nostre dreta i ens dirigim cap a l’església de Santa Maria d’Escales.

08:11h. Trencant a la dreta per situar-nos a l’altre costat de la riera.

08:16h. En aquest punt podem observar l’unió de les dues rieres, La riera d’Oix i la riera de Baget, formant el riu Llierca. (riera d’Escales)

08:20h. TUTA D’ESCALES. La trobem a peu del camí, al costat dret de la nostra marxa. Per poder-la veure bé ens caldrà portar un lot.

08:40h. En aquest punt si creuéssim el riu podríem anar a Santa maria d’Escales però la nostra intenció és seguir recta per anar a la cova dels encantats seguint la riera.

08:45h. A la nostre dreta observem el santuari. En aquest prat trobem una bifurcació i nosaltres seguim recta.

Sortim a la riera i la seguim uns 200 metres aproximadament. Passada una corva i marcat amb unes fites ens enfilem amunt. (cal estar atents en aquest punt). Sembla com si hi hagués un baixant d’aigua.

Passem per sota una paret rogenca (cinglera). Tenim la riera per sota nostre, a uns 100m. Aprox.

09:10h Tot seguit trobem la COVA DELS ENCANTATS.

09:28h. Seguim el camí paral·lels a la cinglera. Primer hem de baixar una mica per després tornar a guanyar alçada. Per últim baixem una mica més abans de trobar la cova. Hem fet fites.

09:55h. FORAT NEGRE (aturada fins a les 10:20h)

Per continuar baixem uns 15m i continuem paral·lels a la riera.

Creuem un pas estret sobre la riera. Escalé.( just abans de pujar aquest escalè, a mà dreta, si baixem trobarem una altre cova que no té nom) Amb l’Albert, en una sortida posterior, vam fer fites i no té pèrdua. Cal baixar uns 50 o 70 metres a ran de cinglera. Després cal tronar a pujar pel mateix lloc. A la cova l’hem anometat “Ramal”

10:34h. Creuem una tartea i trobem el camí de la beta (10:40h). És un camí que puja de la riera.

10:45h. COLL DE LA MANLLADA. Des d’aqui podem veure els cingles de La Manllada i la cova del Coll Roig.

10:47h. Esmorzem fins a les 11:17h.

Seguim el camí que trobem a l’esquerra del coll i que està molt fressat. Superarem un desnivell important i sense descans.

11:35h. Arribem a una clariana, és un collet (plaça carbonera).

Cal deixar el camí a la nostre dreta i després recularem. Hi ha una creu vermella.

11:38h. BAUMA DEL CORNETA.

12:00h. Arribem a dalt on trobem un camí que cal prendre a l’esquerra.

Ara seguim de pla i comencem a baixar.

Creuem el coll de Bassa amb una fantàstiques vistes del Bestracà.

Ens trobem una cruïlla de camins i nosaltres agafem a l’esquerra.

12:25h. Arribem a la casa de pagès anomenada MARANYÓ. Passem per darrera com si volguéssim anar a la font i a mig camí ens desviem a l’esquerra.

12:49H. SANTUARI DE SANTA MARIA D’ESCALES

Tot seguit trobem una altre cruïlla. A la nostre dreta trobarem el camí dels lliberals i el camí que baixa a la nostre esquerra ens portaria al riu. Seguim per la dreta.

Creuem una tartera.

Pugem una mica fins arribar a un collet on ens desviem a l’esquerra.

Ens trobarem la PALANCA AGAFA L’ASA i un cop creuada seguirem uns 10m. A la nostre dreta per enfilar-nos per una forta pendent.

Després de la pujada ens dirigim a l’esquerra per anar a Can Po. On hi ha un búnquer o niu de metralletes.

14:00h. Passat can Po trobem el pont d’escales que ens portarà fins al cotxe.

Cova del Bisbe

2007-08-17T22:58:00.002+02:00

COVA DEL BISBE

07:38h. Deixem el cotxe a la zona habilitada just després del pont de Valentí i ens comencem a enfilar direcció a la cinglera fins a trobar una tartera.
07:44h. Arribem a la tartera i ens desviem a la nostre esquerra en un encreuament força visible. Cal tenir en compte que hem d’anar a buscar el peu de la cinglera que tenim a la nostre esquerra. En aquest punt trobarem un rètol informatiu que ens avisa que ens trobem en un punt de nidificació.
08:25h. Arribats al peu de la cinglera, caldrà fer una grimpada que implica posar-hi els cinc sentits i la màxima precaució.
08:48h. Arribem a una bauma.
08:55h. Cova de les cabres.
09:07h. Una altre grimpada ens portarà fins al FORAT QUER.
Des d’aquest punt tenim un fantàstic mirador sobre tota la vall.
El camí continua marcat amb fites i punts vermells.
09:47h. Ens trobem una plaça carbonera.
09:52h. Prenem una pista forestal en força mal estat.
09:57h. Pista de Guitarriu. Baixem
10:31h. Mas El Cufí. Just quan passem per davant el mas cal trencar a l’esquerra pel camí que ens portarà a Can Lliure.
10:49h. Can Lliure. Baixem per sota l’aulina i creuem un pla desviant-nos lleugerament a la dreta.
10:57h. Arribem a una cruïlla de camins. Tenim la opció d’anar a la dreta o bé a l’esquerra. La opció de l’esquerra ens portarà fins a la cova del bisbe després de seguir un camí descendent. El camí de la dreta ens portarà fins a la cova dels Ermitons.
Nosaltres visitarem en primer lloc la cova del Bisbe i per aquest motiu continuem pel camí de l’esquerra fins a trobar una fita i una pedra amb tres punts vermells que ens indica que cal deixar el camí i desviar-nos a la dreta.
11:05h. COVA DEL BISBE.
Tornem fins a trobar la cruïlla abans esmentada 11:20h i ara anem direcció a la cova dels Ermitons.
11:26h. COVA DELS ERMITONS. Aquesta cova té la porta tancada donat que s’hi van trobar restes fòssils.
Seguim baixant fins a trobar la pista forestal on hem deixat el cotxe.
11:37h. Pista forestal
11:45h. Cotxe.

Camí Ral Olot-Vic

2007-07-05T20:55:00.001+02:00

En construcció

Queralbs-Coma de Vaca-Núria

2007-06-12T21:00:00.000+02:00

En construcció

Sant Aniol - Salt del Brull

2007-05-25T21:01:00.002+02:00

Sant Aniol- Salt del Brull.

07:48h. Deixem el cotxe tot just després del trencant del pont de Valentí i prenem el camí havent passat la cadena que barra el pas d'un camí que baixa a la riera.

Pel camí podem observar el que queda de l’antic molí i de la farga.
Seguim la pista forestal fins arribar a l'alçada de Can Montada. Casa de pagès que queda situada a la nostre esquerra i lleugerament enfilada.
En aquest punt podem creuar la riera o bé seguir per la seva dreta.

Arribem a la bassa captadora d’aigua on un rètol informa de la prohibició de banyar-se. És el Gomarell. Si hem creuat la riera en arribar a la Muntada només caldrà seguir el camí perfectament visible que hi ha l’esquerra de la riera. Si hem vingut per pel costat dret, en aquest punt estem obligats a creuar i seguir per l’altre costat de riera.

Anem observant marques verdes i vermelles. Si prestem atenció uns 12 minuts després de deixar el Gomarell, trobarem un corriol a l’esquerra del camí marcat amb un punt vermell que ens indica el camí que ens portaria fins al Martanyà, cim de 1048m.

14 minuts després creuem la riera i sis minuts més tard repetim l’operació.
La palanca de nova construcció es va posar a la tardor del 2007 i el seu cost va ser de 21000€. Doncs va ser necessari un helicòpter per traginar el material.

Poc desprès arribem a una cruïlla de camins perfectament indicat amb un senyal. Ens trobem a 420m. d’alçada i en la posició UTM 466307-4684333
En un principi deixem la riera tot i que la seguin tenint a la nostre esquerra. La recuperem poc després.

El camí ens portarà fins fins a Sant Aniol.
Poc abans d’arribar-hi, uns 200m. abans veurem a la nostre esquerra un prat. Si ens hi fixem a tocar a la riera veurem el molí de Sant Aniol. Hi podem veure les sortides d’aigua i fins i tot una de les pedres que servien per moldre el gra. Des d’aquest punt tenim l’opció de seguir el canal que portava l’aigua dins al moli el qual ens portarà al punt de la riera on agafaven l’aigua per fer moure el molí.

Si optem per aquest camí creuarem la riera i pocs metres després arribem a Sant Aniol.

Per anar fins al Salt del Brull passarem pel costat de la font i seguirem el camí perfectament delimitat, deixant enrere una heliport marcat amb pedres.

Uns 15 minuts després de sant Aniol, si ens hi fixem a la nostre dreta hi ha un corriol poc fressat que ens portarà fins al gorg blau.(una bassa).

Després, el camí ens obliga a creuar novament la riera. Cal seguir-la amunt fins arribar al salt del Brull.

Salt de la Núvia - Forat Clos

2007-05-11T20:00:00.000+02:00

En construcció